Un accident per anar al treball és un accident laboral
¿Casa, coche, accident o jornada laboral? El camí al treball no és part de la jornada, però els accidents sí que ho són.
Imatge: faleslaw
La redacció del segon punt de l’article 115 de la Llei General de la Seguretat Social deixa una definició del que són els accidents de treball succeïts en el camí d’anada o tornada al treball, la qual cosa es coneix com in itínere, prou oberta com perquè en ella càpiguen tot tipus d’interpretacions. Així, partint que la norma entén per accident de treball “tota lesió corporal que el treballador sofreixi amb ocasió o per conseqüència del treball que executi per compte d’altri”, tindran aquesta consideració “els que sofreixi el treballador en anar o en tornar del lloc de treball”.
Catorze paraules que han donat lloc a molt debat pel xoc d’interessos que sol produir-se entre qui sofreix aquest tipus d’accident laboral, l’empresa i la mútua o companyia asseguradora que ha de fer-se càrrec de la cobertura. El temps que transcorre durant el trajecte, tant a l’anada com a la tornada, això sí és clar, no forma part de la jornada laboral.
“És molt casuístic, no hi ha norma que ho especifiqui i els jutges han anat delimitant aquesta definició tan ambigua”, explica a Diagonal Alex Tisminetzky, secretari de salut laboral de CGT Catalunya. “En tenir una protecció més forta que la malaltia comuna, posen més traves per declarar-ho com a accident de treball”, afegeix Tisminetzky, qui posa un exemple de la importància d’aquesta consideració: “La pensió de viduïtat canvia molt si es tracta d’un accident de treball o d’una malaltia comuna”.
Des de gener a juliol d’aquest any s’han produït in itínere 40.212 accidents de treball amb baixa laboral a l’estat espanyol, segons les dades del Ministeri d’Ocupació. D’ells, 56 han estat accidents mortals, dos menys que en el mateix període de 2014, i 498 han tingut la qualificació de greus, sis més que l’any anterior.
Els accidents laborals in itínere han crescut en l’últim any i presenten una diferent distribució en homes i dones. 17.608 (un 43,8% dels succeïts el 2015) han afectat a homes, mentre que 22.604 (un 56,2%) van afectar a dones. En tots dos s’ha notat un augment: del 10,5% en homes i del 6,8% en dones.
L’acumulació de sentències ha anat marcant què és el que es considera o no accident de treball en el trajecte, en funció de criteris que els jutges han fixat, davant la indefinició normativa. Entre ells, Tisminetzky assenyala que l’origen sigui el domicili habitual, la destinació el lloc de treball i que el camí realitzat sigui ‘raonable’, un concepte que tampoc aclareix gaire i segueix resultant discrecional. “Has de sortir de casa i arribar al treball sense cap desviació d’aquest trajecte que el jutge considera raonable, perquè si et desvies i tens un accident poden entendre que no es tracta d’un desplaçament in itínere. Si no havies sortit de casa, també resulta conflictiu”. Article de Jose Durán Rodríguez publicat a la revista Diagonal.
