Bellaterra celebra un procés participatiu per decidir si vol esdevenir municipi

Els dies 10, 11, 14 i 15 de setembre els ciutadans de Bellaterra estan convocats a les urnes per decidir si volen que l’EMD de Bellaterra esdevingui municipi. En cas d’un “si”, Bellaterra podria ser el primer poble català que esdevingui municipi després d’haver consultat als seus habitants mitjançant la llei de consultes populars no referendàries.

Els ciutadans de Bellaterra tenen una cita amb les urnes els propers 10, 11, 14 i 15 de setembre per expressar si Bellaterra ha d’esdevenir, o no, un nou municipi de Catalunya. La decisió d’impulsar un procés participatiu la va prendre per unanimitat el ple de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra el passat mes de juny, amb la voluntat de conèixer quina és l’opinió dels veïns i veïnes del poble abans de
presentar un expedient de segregació de Cerdanyola del Vallès al Parlament de Catalunya. A banda del suport unànim del ple de l’EMD, el procés participatiu compta amb l’aprovació del ple de Cerdanyola, municipi al qual pertany el poble de Bellaterra actualment.

El dia 16 de setembre, un cop fet el recompte de vots i publicats els resultats, serà quan l’EMD es posarà a treballar per executar allò que els bellaterrencs hagin decidit. Si la victòria en el procés participatiu ha estat per a l’opció del ‘SÍ’, l’EMD té previst presentar un expedient de segregació de Cerdanyola al Parlament per tal que aquest elabori una llei per convertir Bellaterra en un nou municipi. Un tramitació que, per altra banda, no seria nova, perquè ja s’ha fet anteriorment amb els municipis de Medinyà o La Canonja. En el cas que guanyés el ‘NO’, l’EMD seguirà sent l’òrgan gestor d’una Bellaterra entesa com a poble dins de Cerdanyola.

Un procés emparat i controlat
Al procés participatiu ‘Bellaterra Municipi’ l’empara la Llei 10/2014 que fa referència a les consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana. Amb aquesta llei, Bellaterra té la possibilitat de ser el primer municipi de Catalunya esdevingut com a tal després d’haver preguntat legalment als seus habitants. A més, el procés compta amb un òrgan de control format per juristes i politòlegs amb la
finalitat de donar validesa al transcurs del procés i afirmar la veracitat dels resultats que s’obtinguin.

La pregunta i les respostes
La pregunta que els bellaterrencs i les bellaterrenques hauran de respondre és: “Vol que Bellaterra esdevingui un municipi?”, i la butlleta tindrà 3 possibles respostes, Sí, No o l’opció d’Altres, on podran escriure propostes o idees noves sobre el futur del poble.

Un poble amb història i identitat pròpia

Actualment Bellaterra és la segona EMD més gran de Catalunya i, pel que fa al nombre d’habitants, també és més gran que el 70% dels municipis de Catalunya. Aquesta no serà la primera vegada que Bellaterra inicia un procés amb l’objectiu d’assolir més autogovern. L’any 1974 es va viure un primer intent fallit en el qual els habitants de Bellaterra sol·licitaven ser una EMD. El segon episodi important va ser l’any 1992, quan es va intentar per via administrativa convertir Bellaterra en un municipi, però la Generalitat de Catalunya li va denegar la sol·licitud al·legant que el poble tenia pocs habitants.

Després d’anys de reivindicació i amb una clara identitat com a poble, l’any 2008 es va veure satisfeta part de la demanda de més autogovern amb la creació de l’EMD, òrgan de gestió a través del qual Bellaterra va aconseguir la gestió de certes competències municipals.

Sense dependència econòmica ni social
Un estudi recent encarregat per l’EMD ha revel·lat que en cas d’esdevenir municipi Bellaterra seria viable econòmicament sense la necessitat d’apujar els impostos als ciutadans. No hi hauria problemes per pagar les despeses que generaria el nou municipi ni en les previsions més desfavorables amb les que es planteja l’estudi, que contempla una important reducció de l’IBI de cara l’any 2016.

A banda de l’estudi econòmic, a principis de 2015 l’EMD també va encarregar a l’empresa Kéikom Solucions, un estudi sobre els hàbits de consum dels bellaterrencs. Una de les dades més destacables és que només el 9% dels enquestats confessen sentir-se identificats amb Cerdanyola. A més, Sant Cugat, Sabadell o Barcelona són preferits abans que Cerdanyola a l’hora d’anar a fer la compra o utilitzar serveis. En
aquest sentit, l’estudi conclou que Bellaterra no té dependència de Cerdanyola i disposa d’una identitat social pròpia i singular.