Carles Escolà, alcalde de Cerdanyola: “Qui s’ha lucrat generant aquests abocadors té la principal responsabilitat de pagar les solucions”

Abans de tractar el Centre Direccional, pense que és interessant fer una anàlisi de com ha quedat Cerdanyola políticament després de les eleccions municipals. El 24 de maig va haver un empat tècnic entre PSC i Compromís amb 5 regidors cadascun. És cert que el PSC va treure uns quants vots més.

Exacte. En aquell moment van començar els pactes per veure qui governaria. Finalment, ERC, ICV-EUiA-MES i CiU us van donar suport. Per tant, Compromís per Cerdanyola amb 5 regidors té l’alcaldia i el govern. Per què penses que va haver la baixada de vots del PSC i la pujada de Compromís? I, per què penses que aquests partits us van donar suport a vosaltres i no als socialistes?

En primer lloc, complementar l’afirmació de la baixada del Partit Socialista. El que va haver-hi és una baixada dels partits que tradicionalment han governat Cerdanyola. És cert que l’alcaldia ha estat sempre en mans del PSC llevat un període de 6 anys que va estar en mans d’ICV. Tant ICV com CiU han governat amb el PSC. A les eleccions el que hi va haver és una davallada en vots i en representació d’aquests partits i el PP. Va haver-hi una pujada dels partits que representàvem més el canvi, sobretot Compromís per Cerdanyola i ERC que la legislatura passada havíem estat a l’oposició amb dos regidors cadascun dels grups.

Era un canvi que més o menys ja preveiem. No teníem exactament la xifra ni com quedaria l’aritmètica però, en tot cas, nosaltres partíem d’aquesta previsió d’un creixement per part nostra, l’aparició de C’s i una davallada dels partits tradicionals. En aquest cas hi ha una dinàmica nacional, sobretot en el cas del PSC, però també se li suma una dinàmica pròpia de Cerdanyola que té a veure amb la baixada d’ells i la pujada nostra. Nosaltres vivim a un context de més contestació social i mobilització al carrer. Això amb la feina que hem fet ens ha permès experimentar aquest creixement. Pensem que hem fet molta bona feina aquests quatre anys a l’oposició i la feina que ha fet el govern no ha estat bona. Això ha permès aquest canvi.

El fet que aquests grups ens donessin suport, en el cas d’ERC ja havia apostat per un canvi i una ruptura amb moltes de les polítiques que s’havien vingut fent des de la legislatura passada. Aquest era un suport més lògic. En el cas d’ICV després de la davallada electoral ells van fer la lectura que hi havia un canvi que havia demanat la ciutadania i que ells havien de donar suport. En el cas de CiU va haver-hi converses i van preferir donar-nos suport a la disjuntiva de donar suport a un canvi o el continuisme. Finalment, ajudats pel context nacional, van primar aquest canvi. Ara estem aquí posant-nos a la feina per fer realitat aquest canvi.

Amb un govern no gaire nombrós.

No, ara mateix som els cinc regidors de Compromís. Estem en converses amb ERC per tancar un acord de govern i que es puguin incorporar al govern de la ciutat. També estem tenint converses amb els grups que ens van donar suport a la investidura i que, per tant, ja han mostrat la seva voluntat de donar certa estabilitat al govern. També tenim converses per mantenir polítiques amb certa estabilitat i que el govern no estigui pendent en cada moment de si pot tirar endavant o no la seva feina.

Parlem del Centre Direccional i ens remuntem al darrer Pla Director Urbanístic (PDU) que es va aprovar durant la legislatura passada. Si mirem el mapa polític d’aquell moment, a Cerdanyola governava el PSC amb Carme Carmona, a Sant Cugat Mercè Conesa amb CiU, a la Generalitat també CiU i l’AMB que es determinava a partir dels municipis. Ara hi ha hagut un canvi que és el govern de Compromís a Cerdanyola i, en conseqüència de tots els canvis municipals, l’AMB. Aquests canvis com afecten al Centre Direccional?

Allà on no hi ha hagut cap tipus de canvi, nosaltres entenem que la posició que defensaran aquestes institucions serà la mateixa. En aquest cas, la que té més pes és la Generalitat. A Cerdanyola on hi ha hagut un canvi de majories, haurem d’acabar de veure què és possible. Compromís per Cerdanyola hem dit molt clar i no hi hem renunciat que ens oposem al Centre Direccional tal com s’ha definit històricament. No concebem que hi hagi un model alternatiu però, en qualsevol cas, això ja està una mica avançat i no podem partir de que no hi ha res. Entenem que el grup d’ERC també perquè s’ha mostrat històricament en contra d’aquest projecte aquí a Cerdanyola.

És cert, per tant, que aquesta posició té més força i intentarem fer-la valdre. Segurament no tenim la majoria suficient per poder aplicar al 100% la nostra posició i ens tocarà fer política. Esperem que el canvi a la presidència i de la correlació de forces a l’AMB ens pugui ajudar pels problemes que considerem més urgents, que són els problemes amb els abocadors, el de Can Planas que és el gran problema del Centre Direccional i l’abocador Elena que és un problema perquè actualment es generen gasos que s’escapen de l’abocador.

Volem que s’iniciï el procés per saber exactament què ha passat i depurar les responsabilitats que calgui. És evident que un abocador que havia de ser modèlic no ho és. Molts ja ho havíem advertit en el seu moment i ho hem continuat advertint durant molt de temps. Ara està passant el que malauradament alguns ja havíem avisat que passaria amb aquest abocador. La prioritat, d’una banda, ara mateix és abordar la problemàtica dels abocadors amb valentia. D’altra, sabent que la nostra posició no és la majoritària, volem fer (estan d’acord ICV i CiU que històricament han defensat la posició de tirar endavant el Centre Direccional) és recuperar aquest debat que se’ns ha segrestat del Ple de Cerdanyola. Inicialment els planejaments s’havien aprovat al Ple de Cerdanyola però la Generalitat a través de les Lleis Òmnibus ho va tirar endavant amb un Pla Director.

Ara volem recuperar aquest debat al Ple de Cerdanyola i que, per tant, la ciutadania hi pugui dir. És on pensem que la nostra posició pot guanyar força perquè fins ara el que ha interessat és allunyar això de la ciutadania.

Com s’apropa altra vegada el debat a Cerdanyola?

Una de les propostes que nosaltres tenim és que haguem de decidir els representants de Cerdanyola al Consell del Consorci del Centre Direccional és que aquelles posicions es puguin debatre abans al Ple i es faci el debat de forma pública i oberta. Fins ara, el debat, si se n’havia fet que no ho sabem perquè el nostre grup havia estat vetat al Consorci, no era públic. Nosaltres volem que es faci aquí abans i no com fins ara. No se sabia més enllà del sentit del vot de cadascú els arguments ni el debat.

Nosaltres tenim la voluntat que tots els grups que hi ha al Ple de Cerdanyola hi tinguin representació i, per tant, tingui més legitimitat aquest debat que nosaltres fem aquí [al Ple]. D’aquesta manera, els grups ja hauran fet públic el seu posicionament i el seu posicionament allà [al Consorci] haurà de tenir una correlació amb el que han defensat públicament. Això no és el que havia passat fins ara. Això ens pot permetre guanyar força per posar en dubte el projecte que nosaltres pensem que no necessita Cerdanyola.

El problema és que el projecte ja ha començat.

El projecte fa molt de temps que ha començat i s’han fet moltes coses. Actualment hi ha un planejament que esta impugnat als tribunals a través d’entitats. L’estudi sobre l’abocador de Can Planas, el mal-anomenat segon estudi (que no és el segon perquè se n’han fet molts), que és sobre el que es recolza tot el Pla Director, també està impugnat per Compromís per Cerdanyola. Nosaltres [Compromís] pensem que es va fer un fraccionament del contracte per poder fer una adjudicació a dit i, per tant, poder garantir que les conclusions d’aquell estudi fossin les que interessaven per tirar endavant un determinat planejament.

Estem a una situació en què el planejament torna a estar als tribunals i veurem què passarà. Nosaltres esperem que els tribunals ens donin la raó perquè allà no s’ha fet un projecte per garantir els interessos col·lectius de la ciutadania. Es tenia molt clar que s’havia de tirar endavant aquell planejament i es va fer molt ràpid perquè no hi hagués temps per plantar-hi cara.

Parlaves abans de la importància de la Generalitat en el projecte. Ara tenim eleccions autonòmiques (o plebiscitàries, depèn de com es miri) a uns quants dies. Partint que CiU en solitari no governarà perquè la federació s’ha desfet i perquè CDC va en una llista amb altres partits i entitats, com pot afectar un canvi polític a la Generalitat al Centre Direccional?

Pensem que si hi ha un canvi important i s’obre un procés de ruptura en termes nacionals, que també té a veure perquè si es pot iniciar un procés de ruptura amb l’actual règim i amb l’actual marc polític això pot ajudar a que es tornin a qüestionar determinats elements que fins ara a nivell de la Generalitat han estat un dogma. No només per part del govern de CiU dels darrers anys sinó també durant els governs tripartits. Cadascú havia anat posant el seu accent en determinades coses però el projecte com a tal sempre ha tingut un gran consens.

Si hi ha un canvi, els partits tradicionals perden pes i, a sobre, entrem a un marc de ruptura, pensem que això pot ajudar a que es pugui qüestionar amb molta més força i, com a mínim, replantejar aquest projecte. Ja veuríem fins on seríem capaços d’arribar.

Tractem alguns dels assumptes que més s’han parlar del Centre Direccional i espero que em diguis el posicionament o què farà el govern de Cerdanyola al respecte. El primer és el funcionament del Consorci Urbanístic que ha tingut crítiques d’opacitat, de presa de decisions sense consultar a la ciutadania…

Ja t’ho he dit. Nosaltres com a Compromís vam demanar tenir representació al Consorci durant la legislatura passada i se’ns va vetar sistemàticament per la nostra postura contrària. El que ha passat allà durant molt anys és que ha sigut un ens molt opac. Jo mateix sent regidor de l’oposició i tenint dret a accedir-hi, se m’ha negat informació. Tinc instàncies demanant informació que no han estat mai contestades. Quan hem pogut accedir ha sigut de forma molt difícil.

La nostra postura és, per tant, que tots els grups puguin tenir representació, evidentment els que no la vulguin no la tindran, i que el debat es pugui tenir abans aquí. És una de les coses que pensem que reforçarà les nostres postures ja que tenim arguments que beneficien a la majoria de la gent. Hi haurà altres arguments que no beneficien a la majoria de la gent i que tindran més problemes per explicar-los en públic. Fins ara s’havien estalviat aquest tràngol i ara l’hauran de passar.

Per tant, el plantejament és canviar el funcionament del Consorci però mantindre’l.

De moment sí. De totes maneres, estudiarem vies. Hem dit en el passat que no estem d’acord en el funcionament del Consorci, el planejament ni el projecte. La nostra lluita com a Compromís és intentar aturar això. Hem de ser conscients que nosaltres per decret no podem aturar-ho i hem de treballar perquè les nostres posicions vagin avançant.

Ara mateix hi ha una objecció legal per si volguéssim dissoldre’l i és que es van modificar els estatuts durant la legislatura passada. Si abans des de l’Ajuntament de Cerdanyola unilateralment es podia dissoldre aquest Consorci, ara mateix no és directe. Hauríem de treballar-hi molt més. Nosaltres treballarem perquè tot això es vagi coneixent i la ciutadania conegui el que hi ha i, sobretot, que es prenguin mesures definitives sobre els abocadors. La resta anirem veient com es desenvolupa. Si hi ha un canvi important a la Generalitat, pot ser hi haja un nou posicionament més favorable a les nostres posicions. Ara mateix som conscients de les limitacions que tenim i no volem enganyar dient que farem una cosa que no podem fer.

Un altre dels temes polèmics: la unificació de les pastilles comercials en una gran pastilla on s’ha dit que es podia fer un centre comercial, un gran magatzem o el que sigui.

Nosaltres ens oposem perquè pensem que això fa molt de mal al comerç local. A més, pensem que un projecte dins del Centre Direccional com és aquest gran centre comercial de dimensions enormes és l’única manera que tindria el Centre Direccional per tirar endavant. Si no hi ha grans projectes de centres comercials o d’aquesta mena, el projecte com l’han definit no el podran tirar endavant.

Per part nostra no els hi posarem fàcil tot i que segurament l’última decisió no la tindrem nosaltres. Pensem que cal primer una economia de proximitat, de recuperació del teixit productiu i de suport al petit comerç. Aquesta és la política que nosaltres farem. Les dificultats que puguin posar o no les haurem d’estudiar en funció de què anem trobant. Nosaltres volem donar suport al petit comerç i un projecte així hi faria molt de mal.

Veurem els mecanismes que tenim per plantar cara en cada moment i quan tinguem una proposta en ferm. Ara sonen moltes coses però no hi ha res en ferm. Al final l’Ajuntament de Cerdanyola sempre té alguna cosa a dir encara que sigui via les llicències que s’han de donar.

Respecte a això et faré una reflexió basada en una entrevista que vaig fer a la Mercè Conesa abans de les eleccions. Actualment Damià Calvet, director de l’Incasòl, també està de regidor a Sant Cugat perquè el van incorporar a la llista de CiU. A la Mercè Conesa li vaig preguntar per què l’havia inclòs a les llistes si hi havia projectes polèmics com el Centre Direccional o la zona comercial entre Rubí i Sant Cugat. Enlloc de veure la part crítica de com pot afectar això al comerç local, parlava de generació d’oportunitats, de llocs de feina.

Evidentment, si algú té una postura favorable a aquest projecte el que ha de fer és posar sobre la taula el que pensa que són arguments que ho justifiquen. Nosaltres no hi estem d’acord i ens basem en què ha sigut fins ara. No es tracta de quedar-nos en el pla teòric sinó de veure què tenim. Fins ara al poc que s’ha desenvolupat del Centre Direccional algunes de les empreses que han vingut, que suposadament havien de generar una gran activitat econòmica i llocs de treball, han gaudit de bonificacions fiscals que el petit comerç no té i els promesos llocs de treball no han arribat. Això és perquè s’ha tractat sempre d’empreses que es traslladaven i venien amb la seva plantilla ja consolidada.

Oferir un espai on vinguin empreses que se’ls hi bonifiqui impostos i que no generin llocs de treball per Cerdanyola… Aquest és un dels motius pels quals nosaltres no hi estem d’acord. No diem no a totes les bonificacions perquè sí. Parlem-ne una a una. No estem d’acord que es facin aquestes bonificacions perquè sí ja que el pol que ha d’atreure aquestes empreses ja l’hem pagat la ciutadania.

Respecte als abocadors. Què hem de fer? Descontaminar-los?

Aquesta seria la millor de les solucions. Sobretot en el cas de Can Planas. Haurem de continuar treballant per veure quina serà la millor manera de poder-ho fer. El que no podem fer és, com s’ha fet fins ara, tapar-los i deixar el problema per a generacions futures. Volem resoldre-ho perquè suposen un problema greu per la salut pública a Cerdanyola. És una font importantíssima de contaminació, cal resoldre-ho i que es depurin responsabilitats. Els abocadors no s’han generat espontàniament allà sinó que hi ha hagut empreses, administracions i persones que han apostat per aquest model.

A més, s’ha fet malament. En el cas de l’Elena trobem un abocador que no solament està generant més gasos del que s’havia dit que generaria sinó que s’estan escapant. S’han fet obres per intentar aturar-ho i se’n volen fer més però hi ha un problema de com s’ha construït aquest abocador. Hem d’analitzar el propi projecte de l’abocador, si es va executar malament i revisar el model de residus que hem tingut. És un debat que hem de saber abordar des de diferents fronts i els abocadors és un.

Aquí ens trobem al triangle Cerdanyola-Ripollet-Montcada on tenim malauradament una experiència amb les pitjors conseqüències d’aquest model de residus. El tenim en forma d’abocadors aquí a Cerdanyola, de l’Ecoparc a Montcada tot i que a la pràctica a Ripollet i de la incineradora a Montcada, on hi ha hagut sentències favorables a les demandes del veïnat. Si va canviant el context general, aquestes posicions guanyaran pes i podrem qüestionar i començar a canviar el model de residus que actualment patim.

Expliques buscar responsables. Pot significar iniciar accions legals?

I tant, les que calgui. Caldrà veure, com deia, si hi ha hagut problemes en els projectes, en l’execució dels projectes, en el manteniment, en les clausures, en si les bales que s’han posat contenien el que es deia que contenien… Això segurament no serà una cosa d’avui per demà però s’ha de fer.

Si es decideix descontaminar, no és una acció senzilla ni barata. Com es finançaria?

Hauríem de buscar. Nosaltres hem dit que una de les mesures que ajudaria és si es pogués declarar Can Planas sòl contaminat. Això significaria que haurien de pagar també aquells que han portat els sòls contaminats a tot el projecte del Centre Direccional. El que no pot ser és que tot això ho hagin de pagar les administracions públiques i, per tant, la ciutadania d’aquest país. Qui s’ha lucrat generant aquests abocadors té la principal responsabilitat de pagar les solucions. Aquí estem pagant les conseqüències en forma dels gasos que estem respirant.

El darrer tema d’àmbit ecològic seria el corredor ecològic, la via verda, que queda a dins d’aquest projecte.

Que no és gaire. Si no podem replantejar el projecte sencer del Centre Direccional difícilment podrem tenir un corredor ecològic que vagi més enllà d’allò testimonial, que és el que històricament s’ha deixat. Si ha d’haver un corredor ecològic necessitem que hi hagi una neteja dels abocadors primer i pugui ser un corredor ecològic de debò. El que no pot ser és que hi hagi un corredor ecològic que estigui flanquejat per edificis, per indústria i per habitatges.

Primer hem de poder plantar cara al projecte i, a partir d’aquí, veure fins on ens en sortim. Històricament a Cerdanyola la lluita ecologista ha tingut un pes important. Nosaltres portem aquest testimoni i el volem defensar qüestionant el Centre Direccional.

Parlem un moment del Sincrotró, actualment participat 50% Generalitat-50% Estat. Ara fa uns dies el cap del comitè d’empresa i cap de R+D, Josep Campmany, deia a la Universitat Catalana de l’Estiu que estan en contacte amb altres països, Mèxic, Israel i Polònia citava concretament perquè hi hagi finançament internacional. Què et sembla aquesta idea? Més encara parlant de països com Israel que sempre que apareix hi ha algun problema.

En aquest cas el problema no és Israel, en tot cas és el model d’estat, però aquest ja seria un altre debat. En tot cas, el Sincrotró ja està funcionant. Nosaltres hem d’analitzar les conseqüències que això pot tenir. A priori pot estar bé que hi hagi una inversió i que això ajudi a que es desenvolupi una economia del coneixement.

El Sincrotró ja està fet i no podem fer com si no hi fos però cal veure això en què es tradueix. Si això ha de servir per consolidar el projecte del Centre Direccional, a nosaltres no ens semblarà bé. Pensem que hi ha altres zones industrials de Cerdanyola que tot i no estar al costat del Sincrotró poden beneficiar-se de la proximitat d’aquest equipament. Això ens pot ajudar a recuperar altres zones que en els darrers anys han tingut una davallada en la seva activitat.

Si això ha de servir per crear llocs de treball i activitat econòmica a Cerdanyola, perfecte, si ha de servir perquè vinguin empreses que no acabin pagant els impostos que paguem tothom, nosaltres no hi estarem d’acord.

Acabem l’entrevista amb una reflexió més general sobre Sant Cugat i Cerdanyola. Són dues ciutats que viuen una mica d’esquenes. És cert que hi ha molta gent de Cerdanyola que treballa a Sant Cugat i a la inversa però Cerdanyola mira, òbviament, més cap a Ripollet perquè estan juntes i Sant Cugat cap a si mateixa o, en tot cas, cap a Terrassa o Barcelona. No et dóna aquesta sensació de falta d’unió entre dos pobles veïns?

Sí, històricament ha estat així i durant un temps continuarà però pel que fa a nosaltres [Compromís], com a moviment polític, sí tenim molta relació amb la gent de la CUP de Sant Cugat a través de les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV). Sí volem fer un treball conjunt i compartir. És un treball que volem anar intensificant perquè actualment nosaltres som al govern a Cerdanyola i la CUP és el principal actor de l’oposició a Sant Cugat.

Per la nostra part sí volem que hi hagi aquest treball conjunt: amb Sant Cugat, amb Badia, amb Barberà, amb Ripollet, amb Rubí, amb Sabadell… Som el Vallès, compartim un espai i no solament això. Compartim una realitat socioeconòmica i hem de treballar plegats.

La història en el cas de Cerdanyola i Sant Cugat no ha estat aquesta. Veurem si hi ha possibilitats de revertir que sigui en benefici d’ambdues parts. No volem que una ciutat renunciï al que és seu perquè l’altra… Hi ha projectes que s’han posat en marxa que de moment han tingut dubtosa utilitat com el CIT, el Catalonia Innovation Triangle, a Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí. Veurem si això pot servir per generar algunes sinergies i activitats que puguin ajudar a tots els municipis o, per contra, ha de continuar sent el que ha sigut fins ara.

Hem de veure tots aquests projectes, analitzar-los amb calma (ara podrem fer-ho) i la nostra voluntat és de treballar plegats. Al final som ciutats veïnes i ha d’haver-hi una interrelació perquè a la pràctica, tu ja ho deies, ja existeix. Hi ha gent de Cerdanyola que també fa una part de la seva vida a Sant Cugat ja sigui en forma de feina, que hi van per qüestions d’oci, que van a comprar… Són relacions que ja existeixen. Com et deia, l’exemple és que nosaltres tenim una relació molt bona amb la CUP de Sant Cugat i treballem conjuntament. Hem de reforçar aquests vincles i no només els que es fan des de dalt a nivell purament institucional o de relacions comercials. El vincle ha de ser social i aquest és el que hem de potenciar.

Font: ElCugatenc