L’empresa Applus ocupa 60.000 metres quadrats del campus de Bellaterra sense pagar lloguer a la UAB

Fa dotze anys que la Generalitat de Catalunya va privatitzar el Laboratori General d’Assaig i Investigacions (LGAI), un organisme públic creat el 1984 i encarregat de certificar i provar equipament industrial. El laboratori es va construir dos anys més tard en una parcel·la de 60.000 metres quadrats del campus de Bellaterra que la UAB va cedir a la Generalitat mitjançant un conveni signat per les dues institucions. Quasi vint anys després, l’any 2003, fruit de la privatització del LGAI, la Generalitat va cedir l’equipament a Applus, una empresa privada que es dedica al mateix camp. La companyia encara fa servir aquestes instal·lacions, que són la seva seu corporativa.

El rectorat del centre acadèmic considera que les condicions en què es va signar el conveni han variat, fet que obliga a canviar les condicions econòmiques, tot i que el conveni tinga vigència fins al 2016

Ara, la UAB reclama una compensació d’un milió d’euros anuals a la Generalitat per la cessió d’aquest terrenys a Applus. Per posar més pressió a l’administració, la universitat ha inclòs una partida d’un milió d’euros en concepte d’ingressos per la cessió dels terrenys al seu pressupost per al 2015. La institució acadèmica considera que les condicions en què es va signar el conveni han canviat, fet que obliga a canviar les condicions econòmiques, tot i que el conveni tingui vigència fins al 2016. “La UAB està negociant la compensació econòmica de la cessió dels terrenys amb la Generalitat de Catalunya, atès que no ha transcorregut el termini de trenta anys establert per a la possibilitat de reversió de la cessió, per incompliment de la condició establerta que l’activitat que s’hi desenvolupés fos en benefici públic”, afirmen fonts oficials de la universitat.

Segons aquest criteri, la Generalitat hauria hagut de pagar aquest import des de 2003, moment en què es va privatitzar el centre i, per tant, va deixar de ser d’utilitat pública. En total, onze milions d’euros que la UAB hauria deixat d’ingressar després que el govern de Jordi Pujol privatitzés el servei que s’hi desenvolupava. Des del Departament d’Empresa i Ocupació, actual titular dels terrenys, confirmen que l’activitat va ser externalitzada l’any 2003, però discrepen dels criteris de l’acord de cessió: “Les tasques que s’hi desenvolupen són les mateixes que es van acordar en el document de cessió, és a dir, certificació i acreditació”; i no confirmen que en aquell document es parlés d’una activitat “en benefici públic”. Tanmateix, reconeixen que, des d’aleshores, Applus està pagant “algun tipus de lloguer al Departament d’Economia”. El servei de premsa de la conselleria que dirigeix Andreu Mas-Colell ha explicat a la Directa: “No es tracta d’un lloguer sinó d’un canon, però no en sabem l’import; intentem esbrinar-ho”. El govern de la Generalitat no ha sabut contestar quin import hauria pagat Applus pel canon, però les arques universitàries no van rebre cap mena d’ingrés per aquest concepte.

El perímetre del recinte de l’antic Laboratori General d’Assaig i Investigacions (LGAI), a Bellaterra, reconvertit en seu d’Applus l’any 2003

La UAB ha estat reclamant aquest import almenys des de 2012. El rector d’aquell moment, Ferran Sancho, al seu informe al claustre, advertia que estaven “valorant la viabilitat d’un procés jurídic de reversió de la cessió dels terrenys ocupats per Applus i que es van cedir a la Generalitat per instal·lar-hi el Laboratori General d’Assaigs i Investigacions”. Les referències al greuge en relació amb la cessió dels terrenys es van repetir a diferents òrgans de govern de la universitat durant els anys 2013 i 2014.

Applus: empresa amb beneficis i vinculada al poder polític

Una de les persones més rellevants dins d’Applus ha estat Joaquim Coello. Coello va entrar a l’empresa l’any 2006 com a conseller delegat de la companyia, posició que va ocupar fins al 2010, quan va ser substituït per Fernando Basabe i va passar a ocupar el càrrec de president. Actualment, encara desenvolupa aquest càrrec, pel qual va cobrar 884.000 euros l’any passat –sis vegades més que durant el 2013. Applus va arribar a un volum de negoci de 1.600 milions d’euros durant el 2014 i va repartir disset milions de beneficis entre els seu accionariat.

Anteriorment, Joaquim Coello havia presidit l’Autoritat Portuària de Barcelona –des de 2004– i, més endavant, va ser el representant de la Generalitat a la junta de Spanair, fins que Artur Mas va decidir substituir-lo l’any 2011. L’empresari i enginyer català també va ocupar –fins l’any 2012– el càrrec de president del Consell Social de la Universitat de Barcelona (UB), on va arribar de la mà de l’exconseller del tripartit Antoni Castells. Durant la seva etapa com a president del Consell Social de la UB, es va viure un dels moment més insòlits dins la institució universitària: el claustre va demanar, a proposta de l’estudiantat, la seva dimissió arran d’una proposta de canvi en el finançament de les universitats públiques impulsada per ell mateix. Era la primera vegada que el claustre de la universitat demanava la dimissió del president del Consell Social.

Un altre nom relacionat amb la política catalana vinculat a Applus és David Madí. Madí va ser responsable de comunicació de CDC, des d’on va dissenyar les campanyes d’Artur Mas –amb qui té una relació molt propera– fins al 2010. També va ser secretari de comunicació de la Generalitat entre 2001 i 2003.

Quan va deixar CDC, l’any 2011, Madí es va incorporar a Endesa com a president del consell assessor a Catalunya, càrrec que encara manté. Poc després, el 2012, Applus el va fitxar per ocupar el càrrec de vicepresident sènior. Una altra companyia, Telefónica, el va contractar l’any 2013 com a consultor extern, càrrec pel qual cobra al voltant de 120.000 euros anuals.

Augmentar negoci mitjançant les privatitzacions

Actualment, Applus és una de les empreses més importants del sector de certificació a escala mundial i és present a camps com l’automoció –domina el mercat estatal d’inspeccions tècniques de vehicles (ITV)– o l’energia. Precisament, Applus era l’empresa a la qual s’havien d’enfrontar Oriol Pujol i els seus socis en el cas de les ITV. En qualsevol cas, Applus es va veure beneficiada per les privatitzacions de serveis que abans eren públics. El Laboratori General d’Assaig i Investigacions (LGAI) n’és un exemple.

El 28 de novembre de 1984, mitjançant la Llei 23/1984, es va crear el LGAI com una “entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia”. Durant els 90, el govern va invertir grans recursos a aquesta mena de centres, que tenien com la finalitat de desenvolupar la indústria catalana. El Centre Tecnològic LEITAT o l’Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil (IDIADA) en són altres exemples.

Per la seva banda, Applus naix el 1996 com una filial d’Aigües de Barcelona (Agbar) dedicada a la inspecció i la certificació de vehicles, principalment ITV. En poc temps, aconsegueix diferents concessions que fan que guanyi volum de negoci, per exemple, l’Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil (IDIADA), creat per la Universitat Politècnica de Catalunya i venut per la Generalitat de Catalunya a Applus en 1999 després d’haver-hi invertit 37,7 milions d’euros de les arques públiques. Després de la privatització, la Generalitat va passar a controlar només un 20% dels drets del nou ens.

El LGAI va viure un procés molt semblant entre 2002 i 2003. El laboratori va passar a ser controlat per Applus, mentre que la Generalitat només en tenia un cinc per cent de les accions. El creixement d’Applus durant aquells anys va ser molt ràpid i, en 2004, arribaren a facturar 213 milions d’euros, amb un 30% dels seus negocis fora de l’Estat espanyol.

L’any 2007, els accionistes d’Applus (Agbar amb un 50% i Union Fenosa i Caja Madrid amb un 25% cadascuna) van vendre la companyia al fons americà Carlyle per 1.600 milions d’euros. En la batalla per l’empresa de certificacions, Carlyle va acabar superant el grup inversor francès Eurazeo, que comptava amb socis com Albert Costafreda –responsable de la venda de Panrico– o Sol Daurella, la dona forta de Coca-cola a l’Estat espanyol. El suport a l’oferta de Carlyle per part de socis com Catalunya Caixa –dirigida per Narcís Serra–, el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) o les caixes de Tarragona, Sabadell, Terrassa i Manresa van ser decisives en la compra final d’Applus per part del fons americà.

El maig de 2014, Applus va emprendre una nova etapa quan va començar a cotitzar a la borsa espanyola. Fernando Basabé, conseller de l’empresa, es va embutxacar 28 milions d’euros per “dur a bon port l’operació”. Un bon pessic del gran pastís que ha estat la Perestroika –reestructuració, en rus– catalana.

Font: La Directa.