Ángel Gómez de Segura Beaumont – Il·lustrador i dibuixant

La seva vida

L’Ángel va néixer a CALAHORRA (La Rioja) el 7 d’octubre de 1922; era el petit dels quatre fills del matrimoni format per Juan Gómez de Segura natural de Maetzu (Àlaba) i que va ser alcalde de Calahorra durant la República i d’Asunción Beaumont natural d’un poble navarrès segons explicava ell mateix. De petit la mare li esparracava els “patufets” i contes quan l’enxampava lleguin-los; lo mateix li feia la seva germana Conchita quan el trobava dibuixant ninots. Doncs en aquells temps dedicar-se a l’art estava molt mal vist ja que s’era candidat, probablement, a passar rasca.

De molt jovenet quan tenia 9 anys va perdre la seva mare i poc després perdia son pare, fent-se’n càrrec la Conchita, la germana gran; tantost va complir els 14 anys va entrar a treballar al Banc Central i poc després a una fàbrica de conserves de Calahorra. Quan va complir els 18 anys marxà a Barcelona a fer la mili com a voluntari al cos d’aviació, essent destinat al Prat i als hidroavions del port de Barcelona i poc després a Sabadell.

Així que veié Barcelona va comprendre que era el lloc on li agradaria viure; és aquí on coneix la Mercè Corzán Edo de qui es va enamorar sobtadament i de qui mai més se’n separaria. Un cop acabada la mili la parella va formalitzar matrimoni el 22 de desembre de 1942 i plantaren casa al carrer Gran de Sant Andreu de Palomar d’on era natural la Mercè. D’aquesta unió nasqueren dos fills, en Josep i la Marutxi, però la seva estada en aquest popular barri va durar pocs anys ja que en millorar la seva situació econòmica la família va poder fer un salt qualitatiu i entre els anys 1946-48 pogueren anar a viure al barri de les Tres Torres. Més endavant van tornar a viure a Sant Andreu.

L’any 1964 a resultes d’una operació de laringe en Beaumont va perdre la veu i un cop recuperada la seva salut el matrimoni i la joveneta Marutxi s’establiren a Cerdanyola (any 1969), en un àtic del carrer de la Sínia construït per l’amic de l’Ángel i també amic meu, en Fernando Joven.

L’any 1972 va crear a Cerdanyola el seu propi estudi de dibuix amb el nom de “ESTUDIO BEAUMONT”, al carrer de Sant Francesc 23; anys després va passar l’estudi al núm. 10 del mateix carrer. En aquest nou estudi arribaren a treballar fins a 30 persones. L’any 1980 va marxar sol a la ciutat de Los Ángeles (EEUU) per a passar a paper una sèrie de dibuixos animats sobre “Tarzan” i va tornar aviat ja que no li agradava el menjar dels ianquis i havent perdut 5 Kg de pes.

El 24 de novembre de 1994 a l’edat de 72 anys quan treballava fent unes targetes nadalenques a l’estudi del carrer de Sant Francesc es va produir una forta explosió de gas i de resultes d’aquesta va morir el dia 27 de novembre.

La nostra relació personal

L’amistat amb el Sr. Beaumont, nom amb que des del primer dia el vaig anomenar i per extensió a la seva muller Mercè i a la joveneta Marutxi, fou a causa de ser ambdós amics de Fernando Joven, un gran home i amic que en comú ens unia l’afició a la filatèlia. En Fernando i jo ens dedicàvem a la construcció i fins i tot fórem socis més de quatre anys en aquesta professió. Degut a que nosaltres i en Beaumont col·leccionàvem segells l’amistat era més ferma mútuament. Un dia, crec que era al barri de Montflorit, passant jo amb la moto vaig trobar en Beaumont dret al costat del cotxe; li vaig preguntar que passava i em va respondre que havia punxat la roda i mai l’havia canviat. Tot seguit, en un tres i no res, vàrem canviar la roda i de llavors ençà sempre que ens veiem ens saludàvem efusivament. També li vaig fer alguns arranjaments al seu habitatge del carrer de la Sínia i vàrem fer intercanvis de segells vàries vegades.

Fou un dels fundadors del Grup Filatèlic del Casal, autor del logo d’aquesta entitat (any 1968), i va participar en totes les exposicions filatèliques que es van fer al Casal de Cerdanyola fins la desaparició del grup.

L’any 1988 a igual que ell també vaig ser operat de càncer de laringe; poc després i degut a la meva separació matrimonial vàrem viure amb la meva parella d’ara alguns mesos al carrer de Sant Francesc i a l’av. de Catalunya. En viure al mateix barri molt sovint ens trobàvem, parlaven una mica, i això va donar peu a que la meva dona i ell fessin una bona amistat. Tant ella com jo vàrem sentir molt la seva mort; encara avui quan parlem d’en Beaumont diu “el Sr. Ángel era todo un Señor”, i de veritat que ho era!

LA SEVA OBRA

Per descriure tota l’obra d’aquest mestre de la il·lustració i el còmic caldria disposar d’unes pàgines que no tenim; per tant en seleccionarem una petita part, però això sí, tindrem cura que reflecteixi la seva obra global. L’habilitat de l’Ángel per a dibuixar era una gràcia innata ja que mai va anar a cap escola de dibuix per fer els seus ninots i creacions il·lustratives; ell es considerava un dibuixant de formació autodidàctica i un gran admirador del dibuixant Emili Freixas. La carrera professional de Beaumont va començar quan a l’any 1942 un amic seu el va introduir en el món gràfic per il·lustrar i dibuixar per a la revista “EL HOGAR Y LA MODA” i també per a les revistes franceses “LA FEMME ELEGANTE” i “VOS MANTEAUX” on li varen aconsellar que signés com “BEAUMONT” el seu segon cognom que sonava més a francès; i així ho va fer, per sempre més va signar així i mai va parar de dibuixar. En aquella època va col·laborar amb l’empresa CIRSA del cèlebre arquitecte Francesc Barba i Corsini de Barcelona en un espectacular projecte de construcció del nou poble de Binibeca (Menorca). Va ser en aquesta època quan va fer dos cursos de la carrera d’aparellador, professió que mai no va acabar.

Va ser col·laborador de la revista “FLORITA” de l’editorial PLAZA on feia els dibuixos dels figurins de la revista i uns encunys de nines per a vestir; en honor a la seva muller Mercè va crear el personatge de “MERCHE” publicada a l’editorial Marco. L’any 1955/56 per a l’editorial Ferma va fer “D’ARTAÑAN Y LOS TRES MOSQUETEROS” i “YANKY BOYS” així com també vàries sèries de cromos com “EL MUNDO DE LOS ANIMALES”. L’any 1957 va entrar en contacte amb l’editorial BRUGUERA on va començar a posar tinta al còmic “EL CAPITAN TRUENO” i poc després a dibuixar-lo íntegrament durant set anys, ja que el dibuixant Miquel Ambrosio “AMBRÓS” que dibuixava aquest personatge del còmic per desavinences amb l’editorial va deixar la feina. Cal recordar que enguany s’ha celebrat el centenari d’ ”AMBRÓS”, artista que a més de dibuixar el mític “CAPITÁN TRUENO” va dibuixar l’encara més mític “GUERRERO DEL ANTIFAZ” entre altres personatges del còmic. Ja a l’any 1960 per a l’editorial FERMA va dibuixar els cromos de la sèrie “EL MUNDO SUBMARINO”.

A l’any 1961 en Beaumont va deixar l’editorial BRUGUERA i va crear “EL PRÍNCIPE DE LAS BRUMAS”, “ORLANDO, EL PRÍNCIPE DE LAS TINIEBLAS” i ja a l’any 1962 “EL RAYO BAAL” i “ZOLTAN EL ZÍNGARO” publicat a l’editorial YVARS al mateix temps que també treballava per l’editorial ROMA. Als anys 1979/80 per encàrrec d’una editorial argentina dibuixaria la sèrie “ÉRASE UNA VEZ A LA ARGENTINA”, i l’any 1984 per a Veneçuela dibuixa la història “ACCIÓN DEMOCRÁTICA”. Per aquella època entra en contacte amb l’editorial FHER de Bilbao, per la que va fer 3.500 “Chritsmas”, va adaptar al còmic els pallassos de la TVE “GABI, FOFO Y MILIKI”,”VUELTA AL MUNDO EN 80 DÍAS”, quatre àlbums de “SANDOKAN”, un llibre titulat “ANIMALES CURIOSOS” i va a passar a paper les sèries de televisió “MARCO”,”HEIDI”, etc.; als anys 80 “LA HISTÒRIA DE CATALUNYA”, “GEOGRAFIA COMARCAL DE CATALUNYA” i moltes més produccions. Tant gran era la feina en aquell moment que ajudat per la seva filla Marutxi van muntar l’estudi on varen treballar, tal com havíem dit abans, un equip de 30 persones. En una entrevista que se li va fer l’any 1993 parlant de la seva filla deia textualment, “Es muy importante para mí la colaboración de mi hija Marutxi, que en realidad es la que ahora lleva el estudio. Es una artista poco convencional que pinta con personalidad propia y que ya ha expuesto en Alemania, París, Barcelona, etc.”.

Un del últims treballs que va fer Beaumont va ser per encàrrec del Comitè Olímpic que consistia en dibuixar uns motius representatius de la ciutat de Barcelona perquè fossin la mascota olímpica. Entre els cinc dibuixos que va presentar Beaumont els de més acceptació foren en “DRAUDI”, inspirat en el drac (salamandra) d’en Gaudí al Parc Güell i “DONA I OCELL” inspirat en l’obra de Joan Miró. Però com tots sabem la mascota escollida fou “COBI” de Javier Mariscal.

Fent aquest treball de recerca he constatat la desagradable coincidència que en el curt període de tres anys varen morir els quatre artistes que dibuixaren el “CAPITAN TRUENO” personatge creat pel guionista de còmics Víctor Mora avui dia encara viu. Miquel Ambrosio “Ambrós” va morir el 30/09/92, Claudio Tinoco el 6/04/93, Ángel Gómez de Segura Beaumont el 24/11/93 i Jesús Blasco 21/10/95.

Ja per acabar fer palès que llegint una notícia en un mitjà de comunicació local en que el director del MAC Can Domènec manifestava la tradició ninotaire de Cerdanyola tot recordant les figures d’Ismael Smith, Josep Coll i Valentí Castanys, modestament vull afegir-hi la figura de Beaumont que visqué 28 anys entre nosaltres i és un artista molt reconegut en el món de la il·lustració i el còmic.

Ja que el proper any 2014 és el 20è aniversari de la seva mort, amb aquest motiu i des d’aquí proposo rendir-li un homenatge consistint en una exposició monogràfica que reculli part de la seva obra, tal com es va fer a Calahorra, lloc del seu naixement l’any 2006. Documentació i material per a fer-la en tenim. Ara falta la voluntat.

Albert Lázaro. Article publicat a la revista “Comerç i Ciutat” núm. 40.