Entre la lletra i la imatge, a la UAB

En el marc del màster d’Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic, alumnes i experts en el món de l’art han ideat i comissariat l’exposició “Entre la lletra i la imatge. Un itinerari pels fons hemerogràfic MARCA”.

Alumnes i experts en el món de l’art han presentat l’exposició “Entre la lletra i la imatge. Un itinerari pels fons hemerogràfic MARCA”. Aquesta és una aproximació a la relació entre els elements principals de la pàgina, la lletra i la imatge, la forma i el contingut. Es tracta d’una evolució representada a través de revistes catalanes d’art i cultura. Una mostra en la que es reflexiona sobre el gir cap a un món cada cop més visual, on l’actualització de continguts i l’acceleració del temps ens porten cap a un llenguatge d’imatges.

L’exposició també funciona com a reivindicació i posada en valor d’aquests objectes de masses que van ser un important espai d’innovació i experimentació per part d’artistes, il·lustradors, poetes, i tipògrafs. Un mitjà de comunicació massiu en el que la il·lustració va passar de ser un element accessori a un element creatiu. Un recorregut en el que visualitzarem episodis com la solitud de la lletra, la imatge accessòria, les paraules fetes imatge, o la imatge totpoderosa que narra tota sola.

El Fons Hemerogràfic Marca és un tresor que conserva la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB: un conjunt de revistes d’art i cultura de finals de segle XIX i la Guerra Civil que va adquirir la universitat pel seu fons l’any 1971. Aquesta col·lecció, amb més de 130 publicacions, es diu Marca perquè va ser reunida pel llibreter Joan Marca i Marca. Es tracta d’un important fons documental molt útil pels investigadors, digitalitzat per la UAB i la Biblioteca de Catalunya. Algunes de les publicacions són avui veritables tresors i introbables (Un Enemic del Poble, Arc Voltaic, Troços, L’Amic de les Arts, Hèlix, Art, Meridià), que van ser impulsades, escrites i dibuixades per persontages tan importants com el poeta Joan Salvat-Papasseit, el pintor Joan Torres i Garcia i l’aleshores jove artista Joan Miró, entre d’altres avantguardistes.

UN VIATGE PER LA HISTÒRIA DE LA PREMSA
Al llarg del segle XIX, la premsa catalana va patir un profund canvi al passar de ser un mitjà minoritari a un mitjà de comunicació de masses. A partir del darrer terç del segle el periodisme viu un apogeu mai vist fins al moment a causa de la concentració de població a les ciutats i a la creixent alfabetització. Com a conseqüència, les diferents publicacions es multipliquen, especialment les humorístiques i les de tendències ideològiques marcades. En aquest context les revistes esdevenen un espai d’innovació, doncs donada la seva naturalesa periòdica és necessària l’actualització de continguts d’una forma àgil. Alhora, això va suposar que la il·lustració prengués més rellevància, i evolucionés d’allò accessori a la imatge amb autonomia artística.

Ja als anys seixanta del segle XIX es troben els precedents de la premsa gràfica amb publicacions com Lo Noy de la Mare i La Flaca, que es consoliden a finals de segle amb La Ilustració Catalana. D’especial interès són els anys que engloben el canvi de segle, amb les publicacions modernistes i la proliferació de l’humor gràfic a partir del segle XX, en què el text i la imatge ja gaudeixen de la mateixa importància. Ara bé, l’arribada del nou segle comportà aires de canvi, i amb la irrupció dels moviments d’avantguarda la imatge guanyà un protagonisme il·limitat: es trenca la dictadura de la línia, les regles, les paraules s’alliberen i esdevenen imatges. És el moment de l’experimentació literària amb els cal·ligrames. Amb la Segona República (1931-1939) la premsa catalana arriba a la seva maduresa, culmina un procés d’evolució de més de mig segle que ens porta a un periodisme modern i de qualitat. És el moment d’aparició dels nous magazines, que comporten un canvi d’estil en la premsa que es reflecteix sobretot en la part gràfica, doncs ja no es concep que el text no es tradueixi en imatges.

Sala d’exposicions de la UAB. Edifici de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General, Plaça Cívica.