Cas Guiera III: Juan Emilio Moreno Dueñas

L’exegidor d’Esports de Cerdanyola, Juan Emilio Moreno Dueñas, va ser un dels signants de l’Adjudicació d’obres i explotació del Parc Esportiu Municipal Guiera. La seva trajectòria, molt vinculada als germans Bustos (Sabadell), és un clar reflex del funcionament del PSC.

La signatura amb la Federació Catalana de Handbol

Juan Emilio Romero Dueñas (a partir d’ara J.E. Romero) va ocupar el 7è lloc a les llistes del PSC Cerdanyola de 1999. Aquesta posició li va permetre portar la regidoria d’esports de l’Ajuntament i signar l’acord amb la Federació Catalana de Handbol, acord que ara, 16 anys després, ha donat peu a uns dels majors escàndols de Cerdanyola: El Cas del Parc Esportiu Guiera. A més a més, durant aquesta etapa també va ser conseller de l’empresa municipal fallida “Casal de l’Esport de Cerdanyola SL“.

Al següent mandat (2003) va escalar una posició a les llistes del PSC Cerdanyola (número 6), encapçalada de nou per Cristina Real. Aquestes eleccions les va tornar a guanyar el PSC, però un pacte a tres va col·locar a Antoni Morral a la alcaldia i J.E. Romero va iniciar una nova etapa a Sabadell. Anys més tard la seva parella, Montse Montiel, es convertiria en regidora de Cerdanyola, també en representació del PSC.

Un cop fora de l’Ajuntament de Cerdanyola, J.E. Romero comença a ocupar diferents càrrecs de confiança de l’Ajuntament de Sabadell (llavors governat per Bustos) i a l’empresa municipal Sabadell Equipaments i Serveis S.L. A més a més, també va tenir un peu i mig a la polititzada Federació Catalana de Futbol.

Una llarga trajectoria de càrrec de confiança

Si en alguna cosa ha destacat J.E. Romero és en els deutes municipals que deixen els projectes esportius iniciats quan ell ocupa una posició als departaments d’esport municipals. També destaca el nombre de càrrecs de confiança que ha anat ocupant.

En data 1 de desembre de 2004, l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos (imputat) va nomenar a J.E. Romero “amb motius d’urgència” director d’àrea de serveis personals de l’Ajuntament de Sabadell. En 2008 va ser nomenat director d’àrea de serveis personals pels serveis d’esport, salut, igualtat dona-home i cooperació i solidaritat. Tres anys després, en 2011, el nomenen membre de l’organisme autònom local IAS (Informàtica Ajuntament de Sabadell) i, el mateix any, la Junta de Govern Local de Sabadell el nomena, de nou, com a càrrec de confiança amb classificació C1 ( aprox. 600€), complement de destinació 22 (aprox. 500€) i  un complement específic de 2.998,39€ mensuals.

En 2013, l’alcalde de Sabadell Joan Carles Sànchez, succesor de Bustos (alcalde de Sabadell fins que van esclatar els casos de “presumpta” corrupció), va dictar un decret per nomenar com a personal eventual de confiança a J.E. Romero en el lloc de treball del Comissionat d’Esports. Aquest lloc de treball també correspon al grup de classifiació C1 (aprox. 600€), amb complement de destinació 22 (aprox. 500€) i un complement específic de 2.998,39€ mensuals.

Segons l’Ajuntament de Sabadell, J.E. Romero té un pis en Cerdanyola comprat en 1987, una casa en Ametlla de Mar comprada en 1986, un discret compte corrent de 18.000 euros i dos turismes.

Empresa Promoció Econòmica

El grup municipal Entesa per Sabadell va demanar la dimissió de J.E. Romero pel cas “Promoció Econòmica”, empresa que gestiona Fira Sabadell i la Pista Coberta d’Atletisme, i que va estar denunciada per utilitzar fons destinats a polítiques d’ocupació per amortitzar un préstec. Una quantitat que es va fer efectiva el desembre de 2012 i que s’eleva fins als 400.000 euros.

Aquesta mateixa empresa té un gran deute amb l’Agència Tributària que pot costar a Sabadell més de dos milions d’euros, quantitat que augmenta al sumar-li els 750.000 euros de dèficit estructural, que arrossega derivats de la seva construcció. De nou, i com està passant a Cerdanyola amb el Guiera, J.E. Romero es situa a l’entorn d’un equipament que resulta una càrrega impossible de pagar per a la ciutadania de Sabadell.

El triangle Bustos – Juan Emilio Romero – Federació Catalana de Futbol

Al 2009 J.E. Romero, cap d’esports de l’Ajuntament de Sabadell, va estar a punt de formar part de la Federació Catalana de Futbol (FCF). El candidat a la presidència de l’entitat, Jordi Casals, va anunciar que volia incorporar a J.E. Romero al seu equip. Finalment, i per l’oposició d’altre militant del PSC, J.E. Romero no va entrar mai a la FCF.

Tot va començar abans de les eleccions. Bustos volia convertir el Complex Olímpia en la seu de la Federació Catalana de Futbol, motiu pel qual necessitava “colar” alguna persona de confiança en la nova junta de la Federació. Bustos va escollir a J.E. Romero i va apostar per la candidatura de Farga, tot i així, va resultar guanyadora la candidatura de Jordi Casals.

Arribats a aquest punt, Bustos va haver de repensar-se la jugada, ja que la seva prioritat era tenir una persona dins de la FCF i tenir-hi una bona relació amb l’ens privat. El motiu era que l’Ajuntament i Federació estaven al mateix projecte, la Ciutat Esportiva Olímpia, que ja s’estava construint amb diners dels dos estaments (dos milions d’euros la FCF i la resta l’Ajuntament amb ajuda de la Diputació).

La nova jugada de Bustos consistia en ficar al seu gran home de confiança, J.E. Romero, a la nova junta directiva liderada per Jordi Casals. Tot semblava que anava pel bon camí fins que, en la reunió en la que s’anava a nomenar directiu de la FCF a Juan Emilio Romero, un company seu de partit (PSC) s’hi va oposar. A partir d’aquell moment tot es va enfredar i la relació PSC – FCF va entrar en un moment de crisi deixant al descobert, que la Federació Catalana de Futbol estava totalment polititzada i controlada pels grans partits polítics.

Complex Olimpia Sabadell

En 2011, sent J.E. Romero càrrec de confiança, Sabadell comença a dissenyar el projecte de l’Olímpia, un projecte que, com el Complex Esportiu Guiera, es va vendre com a progrés per la ciutat i va acabar sent una càrrega.

Tal com va passar amb el PEM Guiera i la Federació Catalana de Handbol, a Sabadell la història es tornava a repetir: l’Ajuntament cediria el Complex Olímpia a la Federació Catalana de Futbol durant 50 anys. Les dos parts del contracte (Ajuntament i FCF) pactaven pagar un milió d’euros (la primera) i dos milions d’euros (la segona) per la construcció d’un edifici de serveis i vestuaris. L’Ajuntament va posar la seva part, però la FCF només va posar 1,15 milions d’euros.

Aixó inicialment tenia la finalitat de convertir el Complex Esportiu Olímpia, construit en terrenys públics i amb diners públics, en un espai privat exclusiu per al futbol en poder de l’entitat privada “Federació Catalana de Futbol”. En l’actualitat el Complex Esportiu Olímpia és l’espai que utilitza el futbol base del C.E.Sabadell.