L’Escola Carles Buïgas celebra la cloenda del 40è aniversari

L’Escola Carles Buïgas va celebrar la setmana passada la cloenda del 40è aniversari de l’Escola en una festa que va omplir les instal·lacions de records i somriures.

L’Escola Carles Buïgas va celebrar amb un gran èxit de participació la cloenda del seu 40è aniversari en un acte festiu on van participar alumnes, ex-alumnes, pares, mares, mestres, ex-mestres, els bastoners de l’escola, entitats culturals de Cerdanyola, com els Castellers o la colla sardanista de Cerdanyola i els grups musicals Turuleta Band i Sambandreu.

Després de les actuacions l’acte va continuar amb tallers de circ per als més petits, que s’ho passaven “bomba” amb el trapezi, els malabars, els diàbolos,… més tard, tota la canalla va gaudir dels grups Turuleta Band, que interpretaven cançons conegudes per a totes les edats i Sambandreu. L’acte va arribar al seu fi a ritme de batucada.

Al finalitzar la festa, Francesca Rauet, la directora del centre, es va mostrar molt contenta perquè “la festa havia sigut un dels moments més macos del col·legi, amb molta gent i molta participació i on alumnes que feia temps que no es veien es van tornar a saludar”. La directora va remarcar que l’escola no només són unes parets, sinó que és l’agrupació de nens, pares, mestres i equip directiu.

Dolors Solans, tota una vida dedicada a l’escola

Una de les participants a la festa va ser Dolors Solans, ex professora des del 1975 fins al 2014. Dolors deia que, durant aquests 38 anys, el millor moment “era cada dia, quan entrava a classe i veia als alumnes”. Dolors va viure un moment clau a la història del col·legi: el canvi de nom. L’escola es deia, des d’un primer moment, “Carrero Blanco”, però les seves usuàries mai es van sentir identificades, motiu pel qual van fer una consulta per triar un nom i “Carles Buïgas” va ser l’opció més votada. Malauradament, Carles Buïgas estava molt malalt, i el mateix any que es va canviar el nom del col·legi, l’artista va morir.

Educació pública

Dolors Solans i Francesca Rauet també van tenir unes paraules per l’educació pública actual. Mentre Francesca deia que no estava d’acord en canviar les coses que funcionen, Dolors es lamentava perquè estaven retrocedint, i recordava que quan va començar van viure moments de molta lluita: ràtios, català,… Ara Dolors sent tristesa al veure que s’ha de tornar a lluitar per coses que ja estaven assolides.