El Camp de Futbol Fontetes, necessitat o obra electoral?

La remodelació del camp de futbol de les Fontetes, mal plantejada i qüestionada per la ciutadania, una mostra més de la Cerdanyola del malbaratament.

L’obra de remodelació del camp de futbol de les Fontetes no era necessària. La primera fase d’aquesta obra, que ha consistit en la instal·lació de gespa artificial i nova il·luminació i la reconstrucció de les graderies i de vestidors, ha suposat un cost de 1.778,854,23 euros però, ¿era aquesta l’única opció?

L’opció més cara

El Govern de Cerdanyola (PSC, ICV, EUiA i Els Verds), en temps de crisi, ha decidit apostar per l’opció més cara que tenia sobre la taula. Altres opcions més econòmiques implicaven millorar les instal·lacions de la Bòbila.

La Bòbila, el terreny perfecte

La Bòbila era el lloc idoni per poder jugar a futbol en tercera divisió sense haver de fer una inversió de 1.778,854,23 euros. Segons la normativa de la LFP i la FIFA, les dimensions mínimes per disputar partits en tercera divisió són de 45 d’ample per 90 de llarg. La Bòbila compleix aquests requisits amb escreix, ja que té unes dimensions de 95 metres d’amplada per 52 de llargada.

dimen

La Bòbila només tenia una gran deficiència que incomplia el reglament: la seguretat dels àrbitres i futbolistes. Segons la normativa, els vestidors han de tenir un accés protegit dels aficionats. Aquesta eficiència es podria haver resolt col·locant vestuaris bé darrere de les banquetes o darrere de la porteria del fons. Tots dos espais són propietat de l’Ajuntament.

bobila

La falsa excusa de la saturació

Una altra excusa que posa el govern sobre la taula per invertir gairebé dos milions en una reforma és “la saturació”. Si és cert que la Bòbila està sobresaturat. Això es deu a la mala gestió del Govern, que va promoure un projecte esportiu inviable que es basava en la construcció d’una gran zona esportiva sobre d’abocadors tòxics de Can Planas (Centre Direccional). De tota manera, la sobresaturació de la Bòbila es podria resoldre amb la reforma dels dos vestidors cremats que hi havia al Camp de Futbol de les Fontetes, ja que cap reglament obliga a tenir grades amb seients ni camp de gespa.

La gespa no és obligatòria.

Fins a 2008 la Federació Catalana de Futbol va proposar posar tots els camps de gespa i fer-ho obligatori. Això va ser un pacte de la FCF amb La Caixa. La Caixa oferia crèdits als ajuntaments al 4%. Molts consistoris es van sumar a aquesta “promoció” i van posar gespa. Després va arribar la crisi i aquest projecte es va frenar.

El lloguer d’un altre estadi, una altra alternativa

Altres clubs que estan en categories superiors i no disposen de terreny de joc lloguen a localitats veïnes seus estadis. En el cas de Cerdanyola, les localitats veïnes de Ripollet, Montcada o Sant Cugat podrien llogar aquest espai. El problema és que hauria de ser el club, i no l’ajuntament amb diners públics, qui pagués aquests costos.

Pèrdua de zona verda

L’ampliació innecessària del terreny de joc de les Fontetes i de les grades ha suposat que Cerdanyola perdés centenars de metres de zona verda, ja que l’ampliació s’ha menjat el camí del Parc de Turonet i s’ha convertit en el formigó de les grades.

Aquesta ampliació del terreny de joc era innecessària, ja que el camp de futbol de les Fontetes, abans de l’ampliació, amb unes dimensions de 56×90 metres, superava les mesures reglamentàries.

Pel que fa a l’ampliació de les grades, també era una altra obra innecessària, ja que, en ser un club de nova creació, el Cerdanyola FC té, encara, poca inclinació per part de la ciutadania. La millor entrada del Cerdanyola va ser el dia de l’ascens, on prop de 50 persones van presenciar el partit que es va disputar el 5 de maig de 2013, però la mitjana d’assistència de públic ronda els 250 seguidors.

Obres electoralistes

Les obres del camp de futbol de les Fontetes han estat electoralistes, motiu pel qual es va inaugurar el dia 29 de març, dins el termini permès per la llei per fer inauguracions abans de les eleccions municipals. Aquesta inauguració es va realitzar sense que les obres estiguessin finalitzades, motiu pel qual avui, mes i mig després, el Cerdanyola FC segueix jugant a l’antic camp de La Bòbila.

electoralista

Encara queda una segona fase

De seguir governant PSC, ICV, EUiA i Els Verds en els quatre anys vinents, el projecte d’ampliació del camp de futbol de les Fontetes s’ampliarà en segona fase, una fase on que preveu la remodelació de la zona de les pistes superiors.

L’estratègia de l’abandonament i la inversió

Amb el camp de futbol de les Fontetes, igual que es va fer amb l’edifici Altis, han utilitzat la política de l’abandonament com a motiu de gran inversió. Aquesta pràctica és molt coneguda a Cerdanyola. Consisteix en deixar abandonades durant anys unes instal·lacions que en un primer moment estan en perfecte estat. Després, amb el pas dels anys, quan les instal·lacions estan obsoletes, el Govern ven la necessitat de fer una gran inversió per recuperar la instal·lació. Així ho van fer amb l’Altis i així va passar amb el Camp de Futbol de Les Fontetes.

En el moment del seu abandonament, el camp de futbol de les Fontetes presentava unes excel·lents condicions: vestuaris nous, grades per a 500 persones, terreny de joc amb reg automàtic, il·luminació en bones condicions i servei de bar. Tot això s’ha anat desgastant amb el pas dels anys i, durant aquest mandat, el PSC i els seus companys d’ICV-EUiA han vist “prioritària” recuperar aquesta instal·lació que ells mateixos van deixar morir.

El Govern es va desentendre de les propostes veïnals

Abans que el PSC entrés al govern, tres associacions de veïns (Canaletes, Turó i Fontetes) es van unir per demanar que l’Ajuntament (llavors governat per Antoni Morral) cedís aquestes instal·lacions a les associacions per donar-los vida. El llavors regidor d’Esports, Riba i Angels Casafont, cap d’Esports de l’Ajuntament, ho van negar fins a tres vegades, al·legant que aquí no es podia jugar fins que no es remodelés. Això va ser l’any 2010. Llavors, Angels Casafont va negar als veïns la instal·lació perquè “en breu” l’Ajuntament tancarà Santa Anna i els esportistes passarien jugar en Fontetes. Aquest “en breu” va trigar quatre anys. Temps en el que Fontetes va estar tancat i cada vegada més abandonat. Finalment la ciutadania va decidir obrir-lo arrencant les reixes que el custodiaven.

Després, al 2011, va arribar Carme Carmona al Govern. Carme Carmona, abans de la seva entrada al Govern, estava a favor d’aquest projecte, però quan va entrar a governar va canviar d’opinió. Les Associacions de veïns i veïnes van enviar una nova petició a la nova alcaldessa. A data d’avui, quatre anys després, encara no s’ha rebut resposta: hi havia un projecte en la ment del PSC i de ICV: remodelar, amb un cost milionari, la zona esportiva Fontetes per què el Cerdanyla FC ampliï el seu monopoli a preus abusius per a la ciutadania.

Carta enviada a Carme Carmona en 2011

Carta enviada a Carme Carmona en 2011

 

Comparteix: