Les forces d’esquerres al Vallès Occidental, passat i present
Primer de tot dir que al meu entendre les forces que eren d’esquerres en els anys 60 es concreten en: PSUC, el Moviment Socialista de Catalunya, les Comissions Obreres, el Front Obrer de Catalunya i algunes més radicals però amb poca implantació.
Els primers anys de la Resistència la militància política va ser obra d’autèntics herois. Si les parets de la Comissaria de la via Laietana de Barcelona parlessin alguns dels actuals dirigents polítics els tremolarien les cames.
A poc a poc la construcció de l’esquerra amb la incorporació de les joves generacions va experimentar un fort creixement en el terreny sindical primer, i en el polític després, i és evident que la força majoritària a molts pobles del cinturó de Barcelona era el PSUC.
A finals dels anys 70 a Cerdanyola tenia 600 afiliats al corrent de pagament. Moltes persones significades de Cerdanyola eren del PSUC, però poca gent ho sabia. A la Catalunya restant, però, només alguna individualitat i prou.
A Sabadell, un dels dirigents del MSC dit Toni Farrés es va afiliar al PSUC, abandonant la militància d’allò que alguns comunistes en plan de conya en deien els músics. I ben aviat va destacar primer com a advocat laboralista i després com a dirigent del PSUC.
Tot i ser fill de un del fabricants del tèxtil era un convençut home d’esquerres que vaig conèixer primer al sindicat i més tard a la Comissió de Regim Intern de la Federació Catalana de Municipis, que ell presidia i a la qual vaig assistir en diferents ocasions. Era un home íntegre i apassionat per el seu projecte d’esquerres, i molt intel·ligent.
A partir de les primeres eleccions democràtiques el panorama polític va canviar. el PSC esdevingué en pocs anys la força d’esquerres hegemònica a molts Ajuntaments, en detriment del PSUC, tret d’algunes ciutats com Sabadell, Ripollet, Montcada, etc. Finalment només Sabadell i Toni Farrés aguantaren el cop, fins que un enfrontament a la Direcció del PSUC entre Toni Farrés i Rafael Ribó va acabar amb l’alcaldia que més bons resultats va donar al PSUC. Una alcaldia que votava molta gent que no era comunista, però que veia el Toni com un bon gestor. Ell deia que més que un alcalde era un encarregat.
La Dolors Calvet intentà ser la continuadora de l’obra de Toni Farrés, però Bustos per cent vots de diferència va guanyar les eleccions i el panorama, no només a Sabadell, sinó a tot el Vallès, va canviar. Hem sentit notícies ben preocupants del desenvolupament polític al Vallès, de trames molt poc d’esquerres i més aviat corruptes i mafioses que embruten la imatge de l’esquerra al Vallès i que a les properes eleccions hem d’intentar canviar. Forces emergents com la CUP i forces alternatives poden ajudar a fer-ho.
Josep Font.
