L’Abocador de Can Planas, un niu de càncer segons els experts

Un estudi realitzat per investigadors espanyols i publicat a una prestigiosa revista internacional alerta sobre la major incidència de càncer en poblacions properes a incineradores i instal·lacions de tractament de residus perillosos, com és el cas de l’abocador de Can Planas a Cerdanyola.

La Plataforma Cerdanyola sense Abocadors ha tingut accés a un estudi científic molt rigorós que deixa palès el que sempre ha manifestat: que l’abocador de Can Planas malmet la salut de la ciutadania de Cerdanyola de manera permanent, des que va començar a omplir-se fins a dia d’avui. I la seguirà malmetent mentre no es netegi tal com mana la Llei de sòls contaminats.

L’estudi, publicat a la prestigiosa revista Environment International per investigadors de l’Instituto de Salud Carlos III de Madrid (el principal Institut d’Investigació Biomèdica d’Espanya), utilitza una base de dades molt extensa, abastant el període 1997-2006, amb 8.098 poblacions espanyoles investigades i 129 instal·lacions identificades.

L’estudi, dels primers en analitzar aquesta problemàtica, conclou que estadísticament hi ha un risc elevat, tant per a homes com per a dones, de mort per càncer (estómac, pulmó, pleura, ronyó i ovari) en ciutats situades prop d’incineradores i plantes de tractament de residus perillosos, com és el cas de l’abocador de Can Planas a Cerdanyola. Els abocadors són “plantes de disposició”, és a dir, “dipòsits controlats”, tal com s’empra en el vocabulari oficial. A Cerdanyola en tenim més de 13, i de “controlats” no ho són gaire: Can Fatjó, Elena, Montserrat 1, Montserrat 2, Can Planas, Can Domènec, Avi Nord, Avi Sud, Antònia, El Molí, Miramon, Est AP-7, Oest AP-7, entre d’altres (veure plànol adjunt del Consorci del Centre Direccional). Altres centres de tractament de residus que contaminen el nostre territori són l’Ecoparc 2 de Moncada-Ripollet i la cimentera Lafarge a Montcada, que crema residus.

Tan sols al 2007, les 129 instal·lacions analitzades van alliberar 525.428 tones de substàncies tòxiques a l’aire i 4.984 tones a l’aigua. No cal dir que precisament aquest és un dels principals problemes que presenta Can Planas: la contaminació de l’aire i de les aigües, tal com ho han demostrat tots els estudis publicats fins a data d’avui.

El rigor d’aquest estudi es constata no tan sols per la metodologia emprada i l’extensíssima base de dades analitzada, sinó perquè, entre d’altres garanties de rigor científic, no s’han considerat les instal·lacions que havien començat a funcionar recentment perquè la influència en el desenvolupament dels tumors seria discutible si els períodes de latència mínims s’haguessin tingut en compte.

Es pot trobar l’estudi complet publicat al següent enllaç.

La Plataforma Cerdanyola sense Abocadors segueix lluitant per a que l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) declari Can Planas sòl contaminat, tal com al gener de 2012 va acordar requerir el Ple de Cerdanyola per unanimitat, i al maig de 2012 la majoria del Parlament també. Malgrat els vots favorables, ni el Govern de Cerdanyola ni el Parlament de Catalunya han complert la seva obligació democràtica de REQUERIR a l’ACR l’apertura de l’expedient administratiu de Declaració. L’objectiu de que es declari sòl contaminat és que es compleixi la Llei i es netegi i descontamini l’abocador de Can Planas, altament tòxic.

Aquesta informació confirma el que va publicar el mitjà de comunicació “Llibertat.cat” al 2009, quan va anunciar que, Josep Ferris, un especialista mèdic confirmava que els abocadors de Cerdanyola suposaven un risc per a la salut.

L’oncòleg infantil de l’Hospital de la Universitari de València, Josep Ferris, va assegurar que “hi ha evidències científiques que indiquen que les substàncies contaminants provinents d’abocaments incontrolats suposen una afectació per a la salut de les persones”. En paraules de l’especialista mèdic Josep Ferris, a l’abocador de Can Planas de Cerdanyola (sobre el qual es pretén construir edificis del projecte del Centre Direccional) hi ha un bon nombre important de substàncies perilloses que suposen un risc greu per a la salut com ara mercuri, crom, arsènic, alumini i un llarg llistat de tòxics.

L’especialista mèdic en càncers infantils, que basa el seu treball des de la prevenció, va afirmar que la incidència de malalties en les persones es deuen en un 95% a factors externs o medi ambientals i només en un 5% a factors constitucionals. Ferris va alertar de la perillositat de l’abocador de Can Planas, atès les conclusions de l’estudi d’IDOM, i va indica que n’hi ha “multitud de contaminants perillosos per a la salut de les persones i no hi ha cap mínim de seguretat avui dia per a la població infantil”.