El malson del Quart Cinturó torna a sortir a la llum

La Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Foment han arribat a un acord per tirar endavant el Quart Cinturó, un projecte que va ser aturat gràcies als moviments socials i que ara, l’Associació Àmbit B30, dins de la qual està l’Ajuntament de Cerdanyola, ha volgut tornar a treure a la llum.

autovia_b_40_quart_cinturoEl Quart Cinturó és un projecte faraònic del tot innecessari, dissenyat per les autoritats franquistes i ara defensat pels Governs de la Generalitat i per l’Associació Àmbit B30. Durant anys, i gràcies a les mobilitzacions populars, aquest projecte ha estat amagat a un calaix. Ara, però, ha tornat a sortir a la llum.

Dades tècniques: el Quart Cinturó hauria de se una via de 4 carrils de 3,5 m. d’amplada, de 100Km/h de velocitat de projecte i amb un trànsit estimat de 40.000 vehicles per dia, amb un 13% de pesants.

Què és el Quart Cinturó?

El Quart Cinturó és un projecte que es va planificar l’any 1.966 com una gran infraestructura viària que havia de recórrer, de manera concèntrica respecte de la ciutat de Barcelona, la depressió del Vallès i del Penedès. Aquest projecte d’eix viari ha patit diverses variacions respecte al projecte inicial i també nombrosos retards de tramitació deguts, en part, a l’oposició de diferents col·lectius.

Impacte ambiental del Quart Cinturó

La construcció del Quart Cinturó significaria la pèrdua irreversible de la major part dels espais agrícoles i forestals de la nostra comarca, alhora que prepararia el terreny perquè l’especulació acabés de destrossar uns paisatges teixits per segles d’història. A més, la construcció del Quart Cinturó:

  • Afectaria directament la integritat de tres parcs naturals (Montnegre i el Corredor, el Montseny, Sant Llorenç de Munt i la Serra de l’Obac).

  • Esdevindria barrera per a les migracions de la fauna i fomentaria la desaparició d’espècies amenaçades.

  • Modificaria els cabals dels rius.

  • Faria augmentar notablement la contaminació atmosfèrica per gasos i partícules, així com la d’aigües subterrànies.

  • Faria augmentar els nivells de soroll al llarg del seu recorregut.

  • Destrossaria zones amb importants jaciments arqueològics.

 Impacte socioeconòmic del Quart Cinturó

Des del punt de vista socioeconòmic, el model que s’imposaria amb l’execució d’aquest projecte configuraria la desestructuració de les ciutats i pobles del Vallès i el Baix Llobregat, en un procés urbanístic de creació de suburbis fins a constituir-se en un continu urbà, gran suburbi de Barcelona. Al sud del Vallès, seguint l’A-7, podem veure una petita mostra del futur que ens amaguen: una massa quasi contínua d’urbanitzacions, polígons industrials, grans centres comercials… Això suposaria inevitablement l’extinció de la població pagesa de la zona i un greu impacte sobre la identitat i la vida social, cultural i econòmica (especialment sobre el ja castigat petit comerç) de les nostres poblacions.

El Quart Cinturó per tant transcendeix la conservació dels sistemes naturals, ja que afectaria l’estil de societat actual. La gran conurbació vindrà silenciosament i llavors sorgirà el problema de com regular l’ocupació industrial-residencial-urbana, és a dir, com controlar la complexitat i com gestionar-la. Només veient què ha passat a Londres o París sabrem el què ens espera: la construcció de vies ràpides, l’aparició de centres comercials, magatzems, oficines, cines i altres entreteniments a les connexions entre autopistes. Tot plegat ha portat tal complexitat que ja és evident -fins i tot per un polític- la necessitat de prendre mesures per protegir el medi ambient, preservar el medi rural, afavorir el transport públic i estalviar energia. A Gran Bretanya, en deu anys, s’han perdut 300.000 llocs de treball en el petit comerç i negocis al centre dels nuclis urbans pròxims a les noves grans superfícies, imposant marginació a pobres i gent gran sense mitjans de transport, i provocant un increment del consum d’energia en augmentar els desplaçaments en cotxe.

Tanmateix, però, és possible que aquí la disponibilitat fàcil i barata de sòl per a l’edificació vingués acompanyada d’un cert impuls econòmic en àmbits com la construcció, la indústria… Però no oblidem que aquests episodis de benestar econòmic són efímers i només duren el temps que es triga a urbanitzar de manera irreversible el terreny disponible. Perquè… què farem després?

Alternatives al Quart Cinturó

Un model socioeconòmic sostenible per a les nostres comarques passa per no construir el Quart Cinturó i per preservar i consolidar tota una sèrie d’espais agrícoles i forestals connectats entre sí i amb les serralades Litoral i Prelitoral. Així mateix, seria necessari canviar substancialment l’actual sistema de transports, basat en l’automòbil, per un de basat en el ferrocarril, que estalviaria energia, fomentaria els nuclis urbans definits i evitaria l’esquarterament i l’especulació sobre el territori.

Una de les alternatives més viables, que esmenaria part del problema, seria posar en funcionament la línia de tren Papiol-Mollet, que passa per Cerdanyola. Aquesta línia és paral·lela al traçat previst per al Quart cinturó. Des de 1982 té construïdes estacions per a viatgers a Bellaterra-Cerdanyola (UAB), Sant Cugat i Rubí (Hospital General) i un baixador a Baricentro. Mai no va ser inaugurada. Per què?

quartcinturo
Resulta evident que el funcionament d’aquesta línia milloraria moltíssim la connexió entre el Vallès i Girona, i entre el Baix Llobregat, el Vallès i el Penedès. La línia de tren Papiol-Mollet és el CINTURÓ FERROVIARI DE BARCELONA, alternativa clara en transport públic al suposat flux de trànsit privat en els cinturons projectats i existents.

Altra de les alternatives és establir un servei eficaç de transport públic. Cal augmentar el transport col·lectiu (ferrocarril i autobús) fins a establir un servei eficaç entre el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, per acabar amb el quasi aïllament actual en aquest tipus de transport.

És necessari mancomunar esforços amb l’objectiu d’aprofitar al màxim el transport d’autobusos municipals. És essencial que al voltant de les estacions de tren es faci un intercanvi modal amb autobusos que ampliïn el servei del transport col·lectiu. Aquest esforç possibilitaria un estalvi energètic i milloraria la mobilitat al Vallès i al Baix Llobregat.

El tren i l’autobús són els mitjans de transport que presenten més avantatges ambientals i socials, així com una eficiència econòmica estructural i una eficiència energètica superiors a la resta de mitjans de transport.

Aquest article ha estat elaborat gràcies a les dades de la Plataforma contra el Quart Cinturó.

Comparteix: