La devaluació de la xarxa educativa pública a Cerdanyola i tendència privatitzadora

A cop de pressupostos la Generalitat de Catalunya aposta per continuar apropant-se al model educatiu cada cop més exclusiu i segregacionista Nord Americà, allunyant-se del model innovador i inclusiu Finlandès. Els centres educatius públics de Cerdanyola tampoc es lliuren de les seves conseqüències.

Devaluació de la xarxa pública i tendència a privatitzar-la

Durant els darrers anys, les polítiques neoliberals, tant del Govern Central com de la Generalitat de Catalunya amb les malanomenades retallades pressupostàries, en aquest cas d’Ensenyament, també s’han fet notar a Cerdanyola: menys recursos, línies educatives suprimides, augment de la ràtio d’alumnes per classe, augment de la segregació, disminució de professorat, escoles bressol sota amenaça, construccions de nous centres paralitzades…

Ens justifiquen les retallades amb excuses de crisi (o també anomenada estafa), mentre que la Generalitat augmenta el 17% del pressupost als concerts educatius de la privada-concertada. Sense qüestionar la qüalitat de cap centre educatiu d’arreu, molts d’aquests concerts entren en contradicció amb polítiques d’igualtat, inclusió i laicisme.

Torna a quedar al descobert que, amb aquestes accions, la Generalitat de Catalunya pretén desmantellar i devaluar la xarxa educativa pública, mentre el Govern de Cerdanyola tampoc fa res per evitar-ho o per oposar-se de manera rotunda. Durant l’actual mandat, el Govern de Cerdanyola ha estat intentant justificar als centres y AMPAs, de manera sucessiva, l’onada privatitzadora que CiU (i ara també amb el vist-i-plau d’ERC al Parlament) segueix portant a terme per afavorir l’escola privada-concertada, en alguns casos un negoci molt rentable, davant del model d’Escola Pública, laica, inclusiva, universal i de qualitat.

A més a més, això afecta de manera directa la segregació d’alumnes i la desigualtat d’oportunitats entre els centres. També perjudica nous i innovadors projectes d’escola pública que últimament estan intentant veure la llum arreu del territori.

Tancament de dues línies

Aquest curs 2014-2015 Cerdanyola va iniciar el curs amb dos línies menys (Serraparera i Carles Buïgas). El tancament d’aquestes dues línies ha estat un nou atac. La Generalitat es va basar en un informe que deia que la natalitat d’aquest curs havia baixat. Aquesta excusa no va estar vista amb bons ulls per a defensors i defensores de l’Escola Pública, ja que aquest mateix informe es preveu que caldrà ampliar dues línies més per al curs 2015-2016 i, “l’estalvi” que acostuma l’administració a quantificar, era mínim.

Davant d’aquestes dades, la Generalitat tenia l’opció de baixar les ràtios per millorar la qualitat de l’educació pública, però a preferit continuar amb les seves polítiques de retallades amb el vist-i-plau del Govern de Cerdanyola.

El Govern de Cerdanyola avala l’ampliació de l’escola concertada Ramon Fuster

En 2013 el Govern de Cerdanyola (PSC, ICV, EUiA) va modificar el Pla General Metropolità a l’àmbit de l’Escola Ramon Fuster, escola que rep milions d’euros i on part considerable de l’alumnat prové d’altres poblacions, per donar llicències d’obres per la seva ampliació. Amb això, el Govern de Cerdanyola, a l’igual que el Govern de la Generalitat, apostava per donar suport a l’escola privada en detriment de la pública, on les retallades van en augment.

Per altra banda, els centres propietat de l’església i amb educació clarament religiosa, no només reben grans quantitats de subvencions en un estat laic i aconfessional sino que, a més, estan exempts del pagament d’impostos com ara l’IBI a la ciutat.