Sensibilitat química múltiple (SQM), malaltia invisible?
La Sensibilitat Química Múltiple (en endavant SQM) és una malaltia mediambiental inexistent pel nostre sistema sanitari. Només és reconeguda i amb protocols d’actuació al Japó, Austràlia, Canada i Alemanya.
La vida (si es pot dir d´alguna manera) que pateixen aquests malats és un calvari que dia a dia enfonsa en un forat sense fons a milers de persones (la majoria dones!!).
A Espanya no existeixen ni dades ni estudis, però les estimacions la situen entre un 0,05% i un 12% de la població, segons el seu grau d´afectació, per tant la SQM no és una malaltia rara, ja que per definició ho són les que afecten a menys del 0,05 de la població. És una malaltia emergent i ocultada per l´industria química i els governs de torn.
La manera de contraure la SQM arriba per una exposició de qualsevol component químic, amb una baixa intensitat però en un període llarg de temps o amb una elevada dosi química en un espai curt de temps, acompanyada d´una baixada de defenses del nostre sistema immunològic.
Estem tots exposats a contraure la SQM?
Si, la nostra vida està envoltada de components químics: a les begudes, menjars, productes de cosmètica, de neteja, indústria, vehicles a motor, perfums personals o en comerços, peces de vestir, medicaments,…
A més a més, vivim envoltats d’agressions que ataquen el medi ambient: Ecoparc, abocadors, incineradores, chemtrails, fumigacions, depuradores,…
Dia a dia dels malats de SQM
Els malalts de SQM viuen, la major part del temps, clausurats a casa seva, envoltats d’unes fortes mesures d’autoprotecció on no pot entrar dins del seu medi de vida ningú que hagi estat en contacte d’algun component químic (perfum, desodorant, laca, suavitzants a la roba, tabac,…).
La vida social d’aquests malalts es veu molt reduïda, molts cops són persones incompreses fins i tot per part dels seus familiars i, sovint, cauen en fortes depressions que no poden combatre amb res per la toxicitat dels medicaments. A més a més, aquesta malaltia és físicament invisible.
A més a més, la gran majoria dels metges ni entenen ni volen entendre la malaltia, el qual dificulta que el malalt pugui rebre ajuda. Això s’agreuja en el fet que, quan un malalt de SQM entra a un hospital, pot entrar en una greu crisi per la gran quantitat de tòxics que hi ha en l’ambient dels hospitals.
Això només acaba de començar. Amb el temps moltes persones patiran aquesta calamita de la societat moderna, una calamitat que ningú vol aturar. Més informació: enllaç 1 / enllaç 2.
Albert González (Coyote)
