El fenomen Podemos
Alguns que en una situació de desprestigi de la Democràcia han estat capaços de mobilitzar diverses vegades en només tres anys més d’un milió i mig de persones, ara estan preocupats per l’atractiu i la capacitat de convocatòria que Podemos ha demostrat tenir en les últimes setmanes. Potser no s’adonen que el que realment era verdaderament difícil és el que van aconseguir els partits sobiranistes amb un poble com el català, poc donat a deixar-se engrescar amb facilitat i participar en actes col·lectius reiteradament.
Quants països del nostre entorn podrien aconseguir les mobilitzacions com les que han realitzat els catalans? De ben segur que molt pocs o potser cap, i molt menys en una situació d’inseguretat i crisi com l’actual.
Per què Podemos té la capacitat de guanyar-se el suport i la participació de milers de persones?Doncs perquè la gent està cansada que li augmentin els problemes i ningú li dóna solucions. Ja fa temps que la vella política va per un camí i els problemes de la gent per un altre. La professionalització de la política ens ha portat una sèrie de gent amb molts rotllos i poques solucions i amb un llenguatge que només entenen els experts. Quan ha sortit algú que parla clar i diu coses que la gent entén, coses que tenen a veure amb els problemes de la gent, se’ls escolta entre d’altres coses perquè es tracta d’un llenguatge fresc. Una altra cosa són la viabilitat de les propostes que fan.
És evident que en una situació com l’actual resoldre alguns dels problemes que han generat la crisi econòmica no tenen fàcil solució a curt termini. Però si l’augment dels problemes un dia rere l’altre hi sumem la corrupció estructural i la poca vergonya de molts polítics ,el còctel és explosiu. Per tant, que ningú se sorprengui de la la situació propiciada per Podemos.
També voldria afegir que organitzar i estructurar una formació política en una situació com l’actual de Podemos és una feinada molt feixuga, que no és gens fàcil. Començar a gestionar els problemes que la gent els plantegi quan estiguin a les institucions no serà gens fàcil. i llavors començaran les decepcions i els desenganys. La meva experiència política em demostra que per sortir ben parat i amb un partit prou estructurat i amb quadres capaç fan falta entre cinc o vuit anys d’experiència. Per tant, no ho tenen gens fàcil els de Podemos. Està clar que altra banda competir amb alguns dels actuals destralers de la política és relativament fàcil…
Per tant, encara que hem de córrer el risc d’afrontar un competidor amb el que no contàvem els catalans, ja tenim prou experiència democràtica per analitzar el fenomen sense preocupació, i només donar-hi la importància que realment té. I no veure-hi fantasmes on no n’hi ha. I pensar que la majoria del nostre poble ja és prou madur per saber a qui hem de donar suport i a qui no. I sentir-nos ben orgullosos del que hem fet des de l’11 de Setembre del 2012 fins ara. Quan vam començar el procés pocs creien que podríem arribar tant lluny.
Ara només falta que els dirigents polítics del sobiranisme es treguin la son de les orelles.
Josep Font.
