Participació i Ple municipal
La participació ciutadana al Ple de Cerdanyola deixa molt a desitjar. És simptomàtic que el màxim òrgan de govern de què disposem, que és la ciutadania, quedi pràcticament relegada a ser mera espectadora i això no ajuda gens a la participació ciutadana.
L’espai reservat a les intervencions del poble és l’Audiència Ciutadana, el que coneixem com a plenillo. Es celebra només el dies que hi ha Ple municipal, entre les de 18 h. i 19 h. Només una hora al mes els i les regidores escolten la ciutadania i, si volen, responen. Si la ciutadania té la sort de no estar ocupada a aquella hora, s’hi pot acostar i preguntar el que li preocupa però, es clar, les 18 h. d’un dia laborable no és una hora en què majoritàriament la ciutadania pugui estar pel Ple.
La reduïda capacitat de la sala de Plens, a on només permeten l’entrada a una trentena de persones aproximadament, en una ciutat de gairebé 60.000 habitants, és un dels altres elements que impedeixen la participació a les sessions. Sovint, quan hi ha algun fet que genera expectació, només uns pocs escollits poden gaudir del Ple de manera presencial. Reiteradament s’ha sol·licitat que el Ple es desenvolupi en un espai més ampli, però els successius governs han fet el sord davant aquesta demanda.
I si després del plenillo, hom té interès a quedar-se perquè li interessa observar presencialment les decisions que s’hi prenen, haurà d’aguantar llargs discursos, parrafades innecessàries, digressions i entrades en jardins que converteixen el Ple en una sessió interminable, més a cavall del segle XIX que del XXI.
La classe política dirigent s’acull al fet que les sessions plenàries es poden observar per internet. Si bé això va ser un avenç aconseguit a força de reivindicar-ho, no substitueix en absolut el dret a la presencia al Ple i a l’Audiència Pública. Acollir-se com excusa a què el Ple es pot seguir des de l’ordinador personal és una forma encoberta de mantenir aïllades les persones interessades.
Al Ple es prenen decisions que afecten, com no pot ser d’altra manera, el dia a dia, el disseny i el futur de la nostra ciutat. Però el que hi passa no arriba a la ciutadania. Algú té realment la informació de què es farà al centre direccional? o coneix les escoles que han tancat línies enguany? o sap res de la manca d’autobusos al Taulí? La informació no arriba perquè no interessa que arribi. Perquè si la ciutadania està informada pot empoderar-se, i és això el que no interessa. Perquè si guanyem informació i capacitat de decisió, la classe política potser hauria de deixar de cobrar sou públic i d’aparèixer en fotografies.
Hem de modernitzar aquest òrgan de govern que és el Ple, per acostar-lo als nous temps i a les noves formes de participació democràtica.
