Expressa’t: La descomposició de l’estat espanyol i la seva manca de representativitat
Quan un Estat com l’espanyol, que és quasi absolut perquè controla el poder executiu, el legislatiu, el judicial, el constitucional (cal recordar que el Tribunal Constitucional no forma part del poder judicial), el quart poder (mitjans de comunicació) i el poder econòmic, i tot i això no pot resoldre problemes com el de Catalunya, és senyal que ha perdut tota representativitat, i cada dia el desgovern és més i més evident.
Imatge: Dani Mallén
Si bé és cert que el PP té legitimitat per governar perquè va guanyar les eleccions generals, també és cert que la seva incapacitat per governar ens està portant a tots a una situació si més no, molt difícil.
I no em refereixo només als greus problemes de relació que manté amb Catalunya, sinó també a les relacions laborals, la situació d’Espanya a la Unió Europea, la situació econòmica cada cop més greu i, encara que el Sr. Rajoy ho negui, la pitjor corrupció possible que està sortint a la llum pública, la corrupció de tota l’estructura del sistema, ect ect. Tot això no és imputable a la crisi econòmica sinó a la incapacitat, ells solets ens han ficat en aquest embolic permanent.
Si tinguéssim una oposició creïble a Espanya, potser podríem albergar l’esperança que en les properes Eleccions Generals les coses canviessin, o podríem pensar que un govern de concentració resoldria els problemes més greus i començaríem a sortir del pou en què ens han ficat. Però tinc la percepció que només un canvi radical pot resoldre el problema. Alguns ens volen fer creure que fent eleccions primaries es resoldran els nostres mals, són els mateixos que ens han portat on estem, i per mostra un botó: les primaries a l’Ajuntament de Barcelona, que van començar pagant a persones d’origen pakistanès i a altres per a que els anessin a votar. Volen dissimular les formes i mantenir el fons corrupte i corruptor.
Des del meu punt de vista, el model polític que va començar el 1979 esta esgotat i no hi ha cap solució dins del sistema actual, perquè en realitat manen els que van començar a manar l’any 1939. Són els mateixos que van subordinar totalment a aquells que no van participar en el cop d’estat que va destruir la segona República. Manaven aleshores i manen ara, i avui no són cap alternativa a res.
Per tant la única solució viable ha començat com sempre a Catalunya, però el problema és que la resta d’Espanya, tret del País Basc, no està en condicions de canviar res. Manen i manaran els cacics de sempre. La dreta espanyola ja es va preocupar d’impedir que les possibles alternatives fracassessin.
Si volem tenir futur com a País, només és possible amb la Independència de Catalunya, total i absoluta. De dificultats no ens en faltaran i de pals a les rodes tampoc, però els catalans podem fer les coses molt més bé que aquestes calamitats de governants que tenim a Madrid. Per concloure, voldria dir que prefereixo passar un xarampió que estar tota la vida malalt. Per tant tot el suport als partits que donen suport a la Independència de Catalunya, a la Assemblea Nacional Catalana i a Òmnium Cultural.
