Cerdanyola es desborda

Ahir un gran aiguat va castigar el Vallès Occidental amb uns números (87,8 mm) molt per sobre de la resta de comarques de Catalunya.

L’aiguat, que es va estendre durant tota la jornada de diumenge, va provocar el desbordament del Riu Sec i de la Riera de Sant Cugat. Aquesta última feia impossible el trànsit de Cerdanyola a la Serralada de Collserola i la policia local es va veure obligada a tallar la circulació.

Vídeo de la Riera de Sant Cugat al seu pas per Cerdanyola (nicteide, instagram)

Des de fa cinc anys, si plou, totes les mirades estan posades en dos punts: el conegut «pont de la vergonya», inaugurat pel grup d’ICV-EUiA, un pont que, a més a més d’inutil, és perillòs degut a que li falta altura; i la nova Biblioteca Central, que s’està construint on abans estava l’Altis, en zona inundable.

El nou local dels Castellers de Cerdanyola, inundat.

Només han passat cinc mesos de la inauguració del nou local on entrenen els Castellers de Cerdanyola, al carrer del Remei (antiga fàbrica Mafinsa), i ja estan patint inundacions a conseqüència de la pluja i de les obres fetes a corre-cuita pel govern de Cerdanyola. Els Castellers porten mesos alertant a l’Ajuntament de les deficiències en l’estructura de la nau. Durant el dia d’ahir la CUP va demanar publicament pels responsables polítics d’aquestes obres.

52 anys de les grans riuades.

Aquests desbordaments s’han produït justament 52 anys després de les riuades del 26 de setembre de 1962. La nit del 25 de setembre de 1962 un aiguat de proporcions colossals va castigar el Vallès Occidental i va arrasar tot el que va trobar al seu pas en una superfície de 900 quilòmetres quadrats. Terrassa, les Fonts i Rubí van ser tres de les poblacions més afectades, tot i que els efectes de les riuades i la desolació es van notar a pràcticament tots els municipis de la comarca i en molts altres municipis del Baix Llobregat.

Hi va haver un miler de víctimes, un fet produït per la suma de diverses circumstàncies. En primer lloc, les condicions geogràfiques del Vallès, que té enclavades les poblacions en un pla inclinat que descendeix directament del massís de Sant Llorenç, farcit de rius, rierols i torrents. En segon lloc, la brutalitat de la tempesta de la nit del 25 de setembre, en la qual van caure 240 l/m². I en tercer lloc, els infrahabitatges i les barraques construïts per la mateixa població immigrant a les lleres de les rieres, en zones molt allunyades del centre de la ciutat.

Una tempesta estacionària

El matí del dia 25 va ser assolellat i xafogós. Només alguns pronòstics meteorològics advertien d’inestabilitat de temperatures i augment de la nuvolositat. Al migdia va començar a ploure i la pluja es va anar intensificant durant la tarda fins al vespre. Entre les 22.38 h i les 23.22 h, l’aiguat va deixar un registre de 182 l/m² a l’observatori de la Mola i un registre de 95 l/m² a l’estació meteorològica municipal de Sabadell, és a dir, 2,16 litres per minut durant prop de tres quarts d’hora.

Al massís de Sant Llorenç la pluja va anar omplint els quaranta rierols que baixen des de la Mola cap a la riera de les Arenes, pel vessant de Matadepera, Terrassa i Rubí, fins al Llobregat; i el riu Ripoll, per la banda de Sant Llorenç Savall, Castellar, Sabadell i Cerdanyola, cap al Besòs. El desguàs del massís, en forma d’embut, no va poder absorbir les pluges i va formar preses naturals d’argila, fang, arbres i roques que, en omplir-se i esventrar-se, van catapultar riera avall pedres de grans dimensions, terres i arbres sencers. Una successió d’onades fatídiques que arribarien a Terrassa, les Fonts i Rubí per la riera de les Arenes amb una violència, velocitat i voracitat impossibles de prevenir. Són les mateixes preses que van taponar el pont de la RENFE de Terrassa o el de les Fonts i que s’endurien, en rebentar-se, els barris adjacents a les seves lleres i tot l’Escardívol de Rubí. A l’altra banda, a Sant Llorenç Savall, a la capçalera del riu Ripoll, el cabal mitjà del rierol es va multiplicar per tres mil i va abocar cap a Sabadell un cabal sis vegades superior al cabal mitjà del riu Ebre. (font de “les riuades del 62: sapiens.cat).