Expressa’t: Jordi Pujol
JORDI PUJOL d’heroi de la resistència a implicat en frau fiscal i probablement en altes affers, en l’estat democratic.
Imatge: diarigran.cat
Les raons que han portat a Jordi Pujol a passar de ser una icona de les classes mitjes a la situació actual possiblement no les sabrem mai, però jo tinc clar que no beneficia gens ni mica a la democràcia. Passa a ser un més dels molts que han aprofitat la seva participació en política per beneficiar-se ell i els seus. Per tant ell i tota la seva família han de tornar a l’hisenda pública tot allò que s’han endut en benefici particular, res no justifica el seu comportament. I evindentment ha de deixa de rebre cualsevol aportació pública pels càrrecs que ha ostentat.
Dit això hem de convindre que és molt sospitós que, mentre Jordi Pujol la política que portava a terme era la de peix al cove i fer pactes del Majestic, mai van sortir aquestes qüestions, en aquets moments la pressió d’Hisenda creiem que intenta influir en el procés català en forma politicament poc correcta. Per tant el rerafons fa molta pudor, de lluita contra el procés català.
L’estat espanyol a la desespererada busca excletxes per trencar l’unitat del sobiranisme català i els seus atacs i el joc brut a mesura que es vagi acostant el 9-N. Si tinguessin un mínim de capacitat d’analisi politic ven aviat veurien tant els del PP com els del PSOE que a la situació actual ens hi han portat ells solets, la seva sobreria i prepotencia han fet possible tot el que esta passant.
Pujol i els seus assesors van fer possible que fins que el tripartit no va guanyar les eleccions ha governat el centre- dreta de Convergència i Unió a una Catalunya on les forces de progres eren majoritaries i no mes les caguades del PSOE van impedir que tinguesim governs de centre-esquerra però al PSOE un socialisme català fort no li convenia. Perquè els socialistes catalans eren més capaços i preperats que ells però mai no aceptaren les claudicacions del PSOE en la transició.
La manera en que van fulminar a Maragall es demostrativa de com tracten als dirigents del PSC que no combreguen am les seves corrupteles i el seu anticatalanisme. Molts dels dirigents del socialisme català que van anar a fer política a Madrid van acabar plens de merda fins les orelles.
El dia que Convergència guanya les eleccions al Parlament de Catalunya em vaig trobar a soles amb Juan Reventos Carner al seu despaitx i li vaig preguntar ”Joan que ha passat” i em respongué “que la gent cada cop hi enten més de politica” les ingerencies del PSOE habien aconseguit el seu objectiu que la esquerra a Catalunya fos marginada en el procés de reconstrucció nacional.
Les movilitzacions polítiques que ni han a la Catalunya actual ens permeten creure que un canvi esta a l’abast de tots els catalans que no volem viure ni sotmesos ni corruptes, volem la Catalunya moderna, prospera i plena de justicia social que el nostre poble es mereix. Ens queda molta feina a fer a tots plegats, no ens ho possaran fàcil, perquè l’Estat Espanyol el que vol és que manin els cacics de sempre.
I per acabar dir que és molt trist que aquesta situació s’hagi produït perquè una dona resentida ho destapés, de que serveix l’oposició, la justicia, el tribunal de comptse? Per fer de tapabruts només? Fa anys vaig coincidir amb la persona que després seria nomenat membre del control de les comptes de Catalunya i en aquells temps en semblava una de les poques persones honestes del socialisme. Però després del cas Millet, i ara del cas Pujol, crec que em vaig equivocar.
Article de Josep Font
