Al·legacions al Compte General del 2013
La transparència en la gestió dels recursos públics ha de ser un principi vertebrador de qualsevol actuació en una administració pública, perquè la ciutadania té el dret de saber com es gestionen els recursos que són propietat de totes i tots, i així poder exercir el necessari control democràtic. Per poder assolir aquest principi cal dotar-se de mecanismes de control i fiscalització que permetin saber amb exactitud quins són els ingressos i, molt important, com es gasten aquests i si la despesa s’ha fet amb total eficiència i amb garanties legals.
Tot i que els mecanismes de control i fiscalització han de regir el dia a dia de l’administració pública, l’expedient del Compte General de l’Ajuntament, conjuntament amb la liquidació del Pressupost municipal, és sense cap mena de dubte el moment on recopilar tota aquesta informació, posar-la a disposició de la ciutadania i rendir comptes.
Malauradament, el pressupost municipal és, any rere any, gestionat en major proporció a través d’empreses privades concessionàries de serveis municipals. Tot i que el propi expedient del Compte General dóna compte de les obligacions pressupostades, reconegudes i abonades per part de l’Ajuntament a dits privats, no existeix un control exhaustiu de com es gasten aquests recursos públics en el marc d’aquestes concessions. L’expedient no contempla informació en relació a les plantilles dels serveis i la massa salarial, balanç de situació econòmica i financera, compte de resultat, informes d’auditoria, i detall d’ingressos i despeses.
En aquest sentit, és un imperatiu democràtic inajornable donar compte de totes aquestes qüestions, doncs de la negativa a fer-ho es pot inferir una voluntat política manifesta d’ocultar aspectes cabdals que afecten la gestió dels serveis que l’Ajuntament ofereix a la ciutadania de Cerdanyola. Que determinats serveis estiguin en mans privades no pot servir com excusa per no fer-ne un control i fiscalització exhaustiu, i no es pot al·legar una possible intromissió en qüestions internes d’empreses privades, doncs això implicaria que la concessió de serveis a privats s’utilitza com a instrument per gestionar els recursos públics d’esquenes a la ciutadania. No podem oblidar que són les institucions públiques les que tenen la responsabilitat última, tant de com es gestionen els diners públics (que provenen dels impostos de la població) com de la prestació adequada dels serveis. Aquesta responsabilitat no es pot ni delegar ni eludir. Són elles i no una empresa qui ha de respondre davant de la ciutadania. Altrament, seria negligència.
Al·legacions Compte General 2013
