Dues entrevistes televisades, a l’Artur Mas i a l’Oriol Junqueras
El passat dia 24 d’abril, gairebé a la mateixa hora, les televisions pública i privada catalanes, TV3 i 8TV, entrevistaren per separat el President de la Generalitat i el Cap de l’Oposició, l’Artur Mas i l’Oriol Junqueres respectivament.
Com és habitual en ell, l’Artur Mas va mantenir un to contingut i tranquil·litzador. Va opinar que seria bo que el Procés pel dret a decidir acabi sent negociat i acordat amb el govern espanyol, perquè segons el seu parer això beneficiaria a tothom sense perjudicar a ningú. Però va fer esment d’un fet amb el qual discrepo i em va fer pensar. Digué que fins ara, quan l’estat espanyol va haver de tractar amb Catalunya, sempre s’havia trobat amb estirabots i que en canvi ara es troba descol·locat davant d’una actuació multitudinària, democràticament organitzada i pulcra, que va des de la manifestació l’11-S del 2012, passant per la Festa de la Llibertat al camp del barça, la Via Catalana i continuant pròximament amb noves convocatòries igualment pacífiques i multitudinàries. Val a dir que Ferran Requejo, principal ideòleg del procés, dies abans havia donat a entreveure que un cop ens tanquin totes les portes existents, ens podria quedar la mediació de la comunitat europea.
Penso que és ben cert que el Procés pel dret a decidir ha suposat un avenc cívic i democràtic gràcies a la mobilització multitudinària de la societat civil catalana, i això és important sobretot pensant en l’opinió pública mundial, perquè pot incidir en les decisions dels governs i centres de decisió política a nivell mundial. No obstant però, discrepo dels arguments que va esgrimir el president Mas davant les càmeres de la TV3 sobre el suposat canvi d’actitud del poble català, qüestiono el seu anàlisi perquè sé que els nostres avantpassats no havien actuant amb estirabots davant l’estat espanyol i en canvi havien rebut un tracte pitjor. D’això que afirmo en poso tres exemples històrics: Salvador Seguí i Rubinat (1886-1923), conegut com el noi del sucre, Lluís Companys i Jover (1882-1940) i Joan Reventós i Carner (1927-2004).
Al meu entendre l’Artur Mas té bones intencions, però hauria de tenir en compte que els interlocutors són els hereus d’aquells que van fer tot allò als nostres avantpassats, i hauria d’adonar-se’n que actualment segueixen sense disposar de cap mena de tarannà democràtic que els permeti, tampoc ara, valorar degudament l’actual Procés del poble català pel dret a decidir. Les seves formes i les seves actituds segueixen sent les d’antuvi, són l’ “ordeno i mando” de sempre.
En canvi, a 8TV, l’Oriol Junqueras va ser més realista. Va dir clarament que si l’Estat espanyol fa una Proposta abans del 9-N serà amb la intenció de dividir el sobiranisme, i va alertar que tornarà a passar el de sempre: incomplirà els seus compromisos. Com exemples d’això tenim l’Estatut de Sau, l’Estatut de Miravent, el compromís de pagar el deute, i molts altres casos al llarg de la nostra història. Sóc del parer que el President de l’Estat espanyol és un mentider compulsiu i per tant no li hem de fer ni cas.
La possibilitat d’una intervenció de la Unió Europea només és viable per les conseqüències econòmiques que un conflicte tindria per a la pròpia Unió. Per tant, des del meu punt de vista l’únic camí que ens queda és el full de ruta de l’ANC i l’exigència d’un referèndum, sí o sí.
Josep Font.
