Barcelona World o a qui li mira els ulls l’alcalde de Tarragona Sr. Ballesteros
El dia en què Convergència i el PSC van posar en marxa el Barcelona World, l’alcalde de Tarragona, per justificar la seva decisió, va dir que si miréssim als ulls a la gran quantitat d’aturats que hi ha no podríem fer una altra cosa. Jo respecto l’humanisme i les bones obres, el que no puc acceptar és la rebaixa d’un 40% en els impostos del joc per construir el que tots sabem que serà: joc, vici, drogues i prostitució. Les conseqüències de tot això les pagarem entre tots amb la seguretat social i d’altres despeses.
Per si amb això no n’hi hagués prou, també estic convençut que el Sr. Ballesteros, en tant que membre del PSC, en realitat el que farà no és mirar als ulls als aturats del Camp de Tarragona sinó als ulls dels seus col·legues de partit. El nepotisme, l’endollisme i el clientelisme polític són una pràctica constant del PSC des de l’any 1979, i d’aquest fet contrastat se’n deriva que les seves intencions a canvi d’acceptar una cosa molt discutible no són lloables.
I lògicament també per poder donar premis adients a aquells que a Tarragona des de fa temps fan campanya contra el Dret a decidir, per estimular-los i que no defalleixin i segueixin oposant-s’hi. Tot el meu respecte per les persones que volen un estat espanyol “unitari” i ho defensen de manera honesta, però tot el meu menyspreu per aquells que a canvi de favors van en contra dels que volem clarament la Independència i la llibertat com a poble.
Està clar que el Sr. Ballesteros vol continuar sent alcalde i si no fes tot això potser Don Alfonso el fotria fora i llavors ell s’hauria de buscar una altre feina, i tal com esta el pati ho tindria molt fotut, ja que ara per ara endollar-se a si mateix seria massa evident. Per tant, es pot concloure que promoure el Barcelona World no és una qüestió d’humanitat sinó de conveniència i connivència.
Si poguéssim tenir accés al llistat de personatges que seran contractats i les seves connexions familiars potser ben aviat podríem comprovar que hi ha una estreta relació, perquè en realitat la situació dels aturats de Tarragona no el preocupa gens sinó que més aviat li preocupa la seva pròpia situació professional.
Honor i glòria pels militants dels moviments socials i pels militants dels partits d’esquerres que un dia sí i l’altre també lluiten per convicció i perquè un altre món és possible.
Josep Font.
