El dret a protestar pacíficament està en perill
Segons Amnistia Internacional la llibertat d’expressió i manifestació estan “amenaçats “a l’Estat Espanyol .
Manifestació del 14N a Cerdanyola
AI denuncia en un informe l’augment de la repressió de les protestes socials a base de multes, denúncies falses, maltractaments i l’ús excessiu de la força. L’organització afirma que el Govern espanyol està utilitzant tots els mitjans possibles per limitar per llei el dret de llibertat d’expressió ia la protesta pacífica, i posa com a exemples la reforma del Codi Penal i la Llei sobre la Protecció de Seguretat Ciutadana.
La directora d’AI, Jezerca Tigani, manifesta que «La Policia actua amb total impunitat, mentre que els manifestants pacífics i els líders dels moviments socials pateixen assetjament constant i són estigmatitzats, colpejats i, en ocasions, detinguts per enfrontar-se a càrrecs penals, empresonament i multes».
Augment de les manifestacions
L’informe destaca que durant els últims anys les manifestacions està augmentant «com a conseqüència de la crisi i el malestar generat per les mesures d’austeritat aplicades pel Govern». El 2013 van tenir lloc més de 25.400 protestes, molt per sobre de les 14.000 de 2012.
Actuació policial
Virgina Álvarez, l’autora de l’informe, assenyala que «Estem rebent moltes denúncies per ús excessiu de la força per part de les forces de seguretat per dispersar manifestacions pacífiques i de material antiavalots com porres i projectils de goma que han causat lesions injustificades». Davant aquestes denúncies, Amnistia Internacional demana al Govern d’Espanya “revisar la legislació, les polítiques i les pràctiques en les manifestacions per garantir l’exercici de la llibertat d’expressió”. A més ha posat en marxa una campanya al seu web per demanar signatures pel dret a la protesta pacífica.
El Govern de Cerdanyola també s’apunta a estigmatitzar moviments socials
El Govern de Cerdanyola va voler, en 2013, aprovar una ordenança cívica que criminalitzava als moviments socials. En l’esborrany, es prohibia de facto qualsevol tipus de manifestació, concentració o protesta organitzada que no fos explícitament autoritzada per l’Ajuntament. Aquest fet, sumat a la prohibició dels mitjans de difusió més a l’abast de les classes populars ( cartells , adhesius , pancartes , megafonia … ), sobrepassava totes les línies vermelles d’una societat mínimament democràtica i un atemptat directe contra la llibertat d’expressió. Finalment, i gràcies a la pressió ciutadana, aquesta ordenança va quedar paralitzada.
