El temps d’espera a l’Hospital Taulí
Al Taulí es supera el mig any d’espera en sis de les 14 operacions garantides
iSabadell
L’afectació de les retallades en la sanitat pública és evident. Una de les dades objectives que permeten mesurar aquest fet són les llistes d’espera. La setmana passada el Departament de Salut presentava les dades amb data de desembre de 2013. Unes xifres que mostren que el Taulí situa les llistes d’espera per sota de la mitjana catalana però continua sense acomplir el compromís de temps garantit. De les 45 intervencions quirúrgiques que es monitoritzen, les 14 més importants és considera que haurien de tenir un temps d’espera màxim de sis mesos. Al Taulí en sis d’aquestes operacions les persones intervingudes han superat aquest límit. Es tracta de la pròtesi de genoll, 11 mesos d’espera; els galindons, més de nou mesos; les varius, gairebé set mesos; el canal carpià i la circumsició, sis i mig, i la prostatectomia, també supera els sis mesos. La mitjana es situa en més de 4 mesos i mig. Es troben esperant per ser intervingudes d’algunes d’aquestes operacions al Taulí 3.463 persones.
Altres 4.130 es troben en
llistes d’espera per altres operacions i en aquestes hi ha que tenen temps d’espera que superen els dos anys.
Els intervinguts en operacions d’esquena han esperat de mitjana més de 15 mesos i els que entrin ara a la llista es preveu que estiguin gairebé 25 mesos esperant. Una operació de dents i geniva trigarà més de 20, de l’aparell digestiu 17, del maxil·lofacial superarà els 15 i les operacions a l’orella els 14 mesos.
El fet que les dades siguin mitjanes pot provocar esperes particulars molt més llargues així com també que es doni prioritat als casos més greus impedeix endevinar el temps d’espera abans d’una operació.
Al Taulí es van fer al 2013 10.112 operacions a persones provinents de llistes d’espera i en aquests moments romanen tancats per la tarda a causa de les retallades pressupostàries tres dels deu quiròfans. Fa un parell d’anys s’havien arribat a tancar per les tardes set quiròfans.
Malgrat això continuen en marxa les derivacions a centres privats com la Clínica del Vallès. Fins allà es trasllada al pacient i als professionals per tal de dur a terme les intervencions. Unes derivacions del tot incomprensibles.
