La Reforma fiscal del PP augmenta les desigualtats i fa que la crisi la paguin els més febles
No és necessari ser molt espavilat per saber que si redueixes l’IRPF i apuges l’IVA automàticament les desigualtats econòmiques augmenten molt, perquè els que tenen ingressos més alts per les rendes del treball paguen menys, mentre que l’augment del IVA penalitza clarament els més pobres.
Tenint en compte que des de l’any 2008 el nombre de milionaris a Espanya ha augmentat en un 13% i el nombre de persones que viuen sota el llindar de la pobresa, només a Catalunya, ja sobrepassa el 25%, i que les classes mitges pràcticament han desaparegut, quina societat estan construint?
Els uns recorren si poden als bancs d’aliments per a poder menjar, o bé recullen de nit les sobres dels contenidors, mentre que als altres el menjar, el luxe i els vicis els hi surt per les orelles.
Si també tenim en compte que el frau fiscal sobrepassa el 24% i l’evasió de capitals cap a paradisos fiscals ultrapassa totes les expectatives, resulta que tenim una de les societats més injustes dels últims temps.
Definitivament Fridman s’imposa a Keynes, i les seves solucions, que en altres temps van servir per evitar situacions com l’actual, ara no les volen aplicar, perquè els convé més incrementar el patiment i el sacrifici del més febles en benefici dels poderosos. Perquè des de que es va instaurar el pensament únic estant molt feliços i contents. Keynes va salvar el sistema amb les seves aportacions, però eren temps on el pensament únic no era possible perquè aleshores existia una alternativa que cada cop tenia més força.Al meu entendre els temps de bonança econòmica eren els més adients per estalviar i per a fer les reformes necessàries, en comptes de malbaratar recursos públics i privats. En canvi, aprofitar els períodes de recessió per fer retallades nomes s’entén si és perquè en els temps de crisis les classes populars es tornen conservadores i tenen por, i això facilita l’acció política de la dreta més despietada. Ja ho deia el famós informe Everis, fet per cent representants dels poderosos: “en situacions com l’actual és possible fer coses que d’altre manera serien inviables.”
Al llarg de l’historia l’economia espanyola ha estat en una situació de fallida un mínim de vint-i-tres cops, en una de les quals, per poder sortir del pou, es van veure obligats a adoptar la pesseta catalana com a única moneda solvent de tot l’estat espanyol . Altres vegades va ser la Banca Europea la que els va treure les castanyes del foc, a canvi d’endeutar-nos fins el capdamunt.
Les classes dirigents, però, abans i ara malbaraten recursos públics i acumulen riquesa a costa dels més febles. I no voldria cridar el mal temps però una altra vegada Espanya està en una situació de fallida. El triomfalisme dels impresentables que ens governen no té cap argument sòlid.
Josep Font.
