Economia i Política
Durant el mes de febrer hem assistit a un tira i afluixa exercit per diferents actors del món econòmic i financer sobre el dret a decidir. És evident que pressions de tota mena i aliances
entre grups de molt poder estan jugant fort amb l’objectiu de sembrar dubtes entre la nostra gent.
Els interessos que hi subjauen són clars, i els diferents posicionaments estan orientats a incidir en el procés per tal de defensar aquest interessos.
Estem veiem com agents de diferent procedència han manifestat obertament la seva posició, i les raons que donen, quasi sempre interessades i amb clara vocació de fer negocis econòmics corporatius, no són propis de persones ben intencionades que vetllin per l’interès general. A les seves explicacions els hi manca rigor i se’ls hi veu el llautó.
No negarem que un canvi com el que ens proposem a Catalunya és per pensar-se’l bé, perquè aquesta vegada sí que es tracta d’un canvi de debò i no només d’una mera modificació de les formes de l’acció política.
Els caps de la CEOE i de Foment del Treball han anat matisant les seves declaracions en funció dels esdeveniments i amb una certa ambigüitat estudiada prèviament. Alguns, com el Sr. Oliu del Banc de Sabadell, han vingut a dir-nos que ells, “emprenedors de primera categoria”, són molt importants pel país i que la població els necessitem molt tant en el present com en el futur, amb la clara intenció d’influir en les decisions polítiques i de sembrar dubtes sobre el procés. Les seves declaracions fetes davant del President de la Generalitat tenen una intenció molt clara. La preocupació corporativa d’aquest sector empresarial és legitima, però el que ens juguem tots plegats és molt més important que els simples i mers interessos d’un grup, per molt importants que es considerin ells a si mateixos.
Les conseqüències d’una política nacional que subordina els interessos econòmics de tota la població als interessos econòmics d’una minoria, com per exemple la dels banquers i altres sectors empresarials poderosos, han estat més que evidents, i per la majoria de la gent han sigut nefastos. Els mals causats no només ho són a curt termini sinó que durant molts anys en pagarem les conseqüències. Mentre no posem en mans de polítics com cal el control de les decisions econòmiques, no sortirem de l’atzucac en què estem, tant en el present com en el futur. Els resultats de les polítiques econòmiques al servei d’aquests sectors que ara rondinen i fan mans i mànigues per a capgirar el procés, són els que tots tenim davant dels nassos.
A tot això hi hem d’afegir la ingerència de grups de pressió especulatius que provenen dels Estats Units i que entre d’altres coses han aconseguit, per exemple, comprar habitatge social a 63.000 euros i posar-lo a la venda a 135.000. No oblidem que aquests grups de pressió dels Estats Units van aconseguir posar de ministre d’hisenda al Sr. de Guindos, el qual, abans de ser erigit ministre de l’Estat Espanyol, era Director de Lheman Brothers a Espanya i Portugal i assessor d’aquesta entitat financera a Europa, la qual va fer fallida l’any 2008 a causa de les hipoteques “subprime”, iniciant-se aleshores una política generalitzada de protecció de la banca en detriment de la població, política que esta deixa la gent sense casa i al carrer i generalitza la pobresa. Aquest és el ministre que patim.
Aquest grups financers fan pressió i propaganda encoberta al mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Tenen molt poder i molts recursos econòmics per a difondre els seus postulats en defensa dels seus interessos corporatius i de classe social, i, lògicament, volen mantenir la situació actual perquè els hi assegura la prevalença dels seus interessos per damunt dels interessos generals de la població. És per això que actuen contra Catalunya i a favor de l’Estat Espanyol, en el qual ja tenen assegurat el seu poder.
Només la Confederació de la Petita i Mitjana Empresa (COPIME) esta jugant net a favor del dret a decidir del poble català, perquè són gent més propera i tenen clar què és el que ens espera si continuem subordinats a l’Estat Espanyol. Saben sobradament quin serà el nostre futur polític i econòmic si no aconseguim la independència.
Les conseqüències de subordinar la política als interessos econòmics corporatius abans esmentats, defensada i promoguda per una colla de polítics corruptes, només ens tornarà als temps del capitalisme ferotge, i acabarà definitivament amb l’Estat del Benestar que ha de dotar la societat de serveis públics de qualitat. Per tant, és molt el que ens hi juguem.
Josep Font.
