El Vaticà demana temps. Temps per oblidar?

El Comitè de l’ONU sobre Drets dels Infants és un organisme de les Nacions Unides encarregat d’analitzar i controlar el compliment de les obligacions contretes pels Estats en relació als drets dels infants.

El gener de 2014, aquest Comitè ha acusat el Vaticà de no haver reconegut mai “l’amplitud dels crims” d’abús sexual contra nens i nenes perpetrats per sacerdots de l’Església Catòlica. També l’acusa de no haver pres mai les mesures necessàries per protegir els menors dels pedòfils i de no haver pres decisions amb l’objectiu de posar-hi fi.

En el seu informe, l’ONU xifra oficialment en desenes de milers els nens i nenes a tot el món que han estat objecte d’aquests delicte, i subratlla que el Vaticà no ha rectificat mai les polítiques i les pràctiques que han conduït al manteniment d’aquests abusos sexuals I a la impunitat dels seus autors.

L’ONU denúncia els trasllats de sacerdots pederastes a parròquies del mateix país o de l’estranger amb l’objectiu d’evitar l’inici d’investigacions judicials, i diu textualment que “la pràctica de la mobilitat dels autors ha permès a nombrosos sacerdots pederastes mantenir-se en contacte amb nenes i nens i continuar abusant-ne sexualment”. Afirma també que “en molts casos, les autoritats de l’Església, fins i tot en la més alta jerarquia del Vaticà, s’han mostrat reticents i han rebutjat cooperar amb les autoritats judicials i comissions d’investigació”.

L’actitud tolerant de la jerarquia catòlica vers la pederàstia ve d’antic. Per exemple, el papa Joan Pau II, en els 27 any de pontificat (1978-2005), va encobrir, entre altres, els delictes d’abús sexual a nens i nenes del fundador dels Legionaris de Crist, Marcial Maciel, així com també les nombroses denuncies que li arribaven d’Irlanda. Benet XVI, en els seus 7 anys de papat, tampoc va fer cap gest per entregar els delinqüents a la justícia. Ara, el papa Francisco, erigit el març de 2013, manté la mateixa actitud dels seus antecessors, ja que, tot i ser un tema tant greu, encara no ha pres cap decisió de col·laboració amb la justícia dels diferents països per tal de processar els sacerdots pederastes.

La Vicepresidenta del Comitè de Drets dels Infants de l’ONU, la Sra. Sara Oviedo Fierro, ha dit: “L’única conclusió a què arribo és que la pederàstia és estructural i està tan arrelada a les bases de l’Església que fa témer que si es comença a afrontar succeirà una hecatombe, quedant compromeses totes les estructures i les seves autoritats. La protecció amb la que tracten l’assumpte ens fa pensar que el tema és molt més gran” (El País 14.02.2014).

El Cardenal Tarcisio Bertone, secretari d’Estat del Vaticà (2006-2013) va declarar que “cal tenir paciència i no donar presses al Papa”(La Vanguardia 9.02.2014). Veiem doncs que el Vaticà demana temps, temps per emprendre mesures o temps perquè ens n’oblidem?.

Les víctimes i la societat en general necessitem veure els capellans pederastes davant la justícia. En molts casos els nens i les nenes afectats arrosseguen tota la vida un greu sentiment de culpa mentre els agressors, sacerdots que utilitzen la seva autoritat moral per sotmetre els infants, són protegits per les estructures de l’Església.

I per damunt de tot, cal evitar que segueixin delinquint, ja que a dia d’avui els abusos sexuals de capellans a nenes i nens es segueixen cometen i amagant arreu.

Lluís Pérez.