La legió Còndor ataca una altra vegada
En primer lloc, cal saber que a Catalunya hi ha aproximament unes dues-mil empreses alemanyes.
Aquesta setmana hem pogut llegir l’anomenada “Declaració de Barcelona”, signada per una minoria de seixanta executius d’aquestes dues-mil empreses, en la qual es posicionen en contra del procés sobiranista que el poble català ha endegat democràticament i sense manipulacions, de manera transparent. Qui ha impulsat el treball conjunt d’aquestes seixanta empreses és un personatge fosc, el qual se’l coneix perquè a les darreres eleccions a la presidència de la Generalitat va fer campanya a favor de la filla d’un comandant de la Guàrdia Civil anomenat Sr. Camacho, un cognom ben conegut, oi? Si tinguéssim accés a l’historial familiar d’aquest personatge fosc possiblement entendríem millor la seva forma d’actuar, però malauradament no hi tenim accés.
El que sí tenim clar és que quan un empresari té problemes o intueix que en tindrà, el que fa en primer lloc és anar a les institucions pertinents per informar-se’n, i el posicionament i les decisions que se’n deriven les pren un cop informat. Però aquest no és el patró d’actuació d’aquest individu, la seva actuació és destralera i ens evidencia que el seu interès és purament polític i a favor de l’Estat Espanyol.
Aquest senyor fa una criminalització del nacionalisme català idèntica a la que fan els alts càrrecs de l’Estat Espanyol com a pràctica habitual des de fa temps. Són les mateixes barbaritats i desqualificacions que escoltem des de fa molts anys. Compara el nacionalisme català amb el nacionalisme alemany, espanyol o altres europeus tant destructius en el passat i que no tenen cap referència ni comparació amb el català.
Aquest personatge, si vol fer accions polítiques i públiques amb un mínim de legitimitat, el primer que hauria de fer és demanar perdó als pobles espanyol, català i basc per la seva participació ferotge en accions contra ells, i per la seva responsabilitat en els bombardejos fets contra la població civil. Però molt em temo que la seva actitud és més pròpia d’un membre de la quinta columna que la d’un empresari preocupat per la viabilitat econòmica de la seva empresa. Potser seria bo que li recordéssim públicament allò que van fer els seus.
De totes maneres és significatiu que d’unes dues-mil empreses alemanyes que hi ha a Catalunya només seixanta executius hagin recolzat el seu manifest. I és satisfactori que algunes empreses, com la Basf, ja hagin desautoritzat públicament els que van signar la “Declaració de Barcelona”.
Què rebran ara aquest personatges de passat tan abjecte i fosc a canvi de la seva destralera participació en aquest afer? Ben aviat ho veurem.
Josep Font.
