Una passa endavant, dues passes enrere

Sembla que els del sector majoritari del procés sobiranista volent portar a la pràctica la vella tàctica leninista. No vull cridar el mal temps però si alguna virtut té aquesta pràctica és la de confondre a la gent.

Si després de l’esforç que ha fet tanta gent des de l’11 de Setembre del 2012 fins avui ara ens venen amb ciris trencats, anem malament. En aquest temps de desconfiança total en la política, si volem mantenir un cert caliu, i si volem evitar que se sentin estafades les persones que han fet possible una mobilització social que pocs partits o moviments poden dur a terme, és necessari ser coherents i transparents.

En la política els tripijocs es poden acceptar si el resultat final és el que la majoria anhela i ambiciona, però tractant amb falsaris i mentiders crònics, o amb gent que té antecedents com els del PP, els tripijocs poden suposar jugar amb foc. Aixi doncs, faran bé d’anar amb peus de plom amb els tripijocs, perquè no crec que la majoria de catalans estiguem ara disposats a claudicar i anar plorant pels racons.

Jo considero el Sr. Homs un polític brillant, però crec que no és conscient de les conseqüències que un error de càlcul pot produir en les circumstancies actuals. Desitjo, pel bé de tots, que tingui l’estratègia ben lligada i que aquesta concordi amb els anhels de la majoria. Si no és així, ben segur que prendrem mal tots plegats, perquè ara ja no és només una qüestió econòmica sinó que és una qüestió de dignitat.

Per acabar voldria recordar que en el passat recent, quan encara estaven afusellant gent el Camp de la Bota, alguns fills de papà ja anaven a rendir reverència i servilisme a Madrid.

Josep Font.