Després de fer venir la creu, ara ens han enviat la cara
El passat cap de setmana ens van enviar cap a Catalunya els hereus d’aquells que van fer tot allò del 36 al 79, i aquest cap de setmana han fet venir l’altra cara de la moneda, la Presidenta de la junta d’Andalusia, suposadament socialista. L’objectiu d’ambdues visites és el mateix: aconseguir vots de cara a les eleccions del 25 de Maig al parlament europeu dient-nos que no tenim cap possibilitat de ser independents perquè ells no ho permetran, i ens insten a que ens ho traiem del cap.
Aquesta senyora és del mateix partit que el Sr. Leguina, el Sr. Belloc, el Sr Bono, i el Sr. Gonzalez . No fa gaire, els dos primers senyors van demanar públicament que ens enviessin cap a Catalunya la guàrdia civil, el tercer senyor va amenaçar-nos dient que ens enviaria els tancs, i, com a colofó, el Gonzalez diu que cap President de l’Estat Espanyol acceptarà mai la celebració d’una consulta. A tot això se suma l’actitud del Sr. Zapatero que, quan li va caldre, va demanar els vots als catalans amb la promesa que ell acataria el que decidís el Parlament de Catalunya, però després se’n va desdir excusant-se en la sentència del Tribunal Constitucional, i ara està fent campanya contra la llibertat dels catalans a decidir el nostre futur. A què ve ara aquesta Sra. i el seu seguici? Potser ve a demanar solidaritat? Potser ens pren per imbècils?
Encara no ens ha explicat què va passar amb els recursos públics de tots nosaltres gastats en mariscades al Carib, o “invertits” per a que esnifin coca una colla de pocavergonyes que empastifen i malmeten la ideologia de centre-esquerra. O és que aquesta senyora vol fer mèrits davant dels poderosos de l’Estat Espanyol presumint que ella també contribueix a l’opressió del poble de Catalunya? Poble que, sigui dit de pas, té un 25% de la població visquen sota el llindar de la pobresa. Mentre Catalunya s’empobreix, ells malbaraten els recursos públics. És ben clar que aquí, uns i altres, venen a utilitzar Catalunya com a moneda de canvi per aconseguir un bon nombre de vots a Espanya.
Per què no demana solidaritat als poderosos de “la puerta de hierro de Madrid”
o de Neguri del País Basc? Per què la redistribució de la riquesa ha de ser obligatòriament entre territoris i no entre classes socials? Doncs perquè ella està al servei dels rics i d’anar contra Catalunya i a favor dels hereus de Queipo del Llano. Això és l’única cosa que li permeten fer. I si no ho fes així ben segur que perdria el “chollo” que té.
Aquesta gent no vol ni recordar ni tenir present el paper tan important que Catalunya va jugar defensant la República. Tampoc no vol recordar els refugiats que procedents de tot Espanya van ser acollits aquí i tractats com a autèntics companys. A la plaça San Ramon de Cerdanyola, aleshores anomenada Plaça de la República, encara hi viuen persones que recorden com les seves famílies es van treure el pa de la boca per donar-los-el a ells, i roba i mantes perquè no passessin fred. Ells han perdut la memòria i la vergonya, nosaltres no.
Per concloure cal dir que el socialisme és una ideologia que està en contra de tota mena d’opressió, sigui aquesta opressió de classe, de gènere, i també l’opressió nacional. Però està clar que aquesta gent de socialistes res de res.
Josep Font.
