Homenatge a la resistència antifeixista
MalaHerba, col·lectiu llibertari de Cerdanyola, vol exercitar la memòria i recordar l’entrada de les tropes feixistes a la nostra vil·la el 26 de gener de 1939.
Aquell dia l’exèrcit feixista, amb tropes navarreses i marroquines, va arribar a Cerdanyola sense trobar gairebé resistència ja que, després de la desfeta republicana a la Batalla de l’Ebre, gran part de la població va marxar a l’exili, com testimonia José García Sánchez, “Carreta”, al seu llibre Tal como lo vi. La colectividad de campesinos Cerdanyola-Ripollet 1936-1939 (2013), que ha estat recentment reeditat per Mai Més, col·lectiu de antifeixista de Ripollet, i presentat a Cerdanyola per MalaHerba el curs passat.
I és que el feixisme no tan sols va suposar la fi de les conquestes socials assolides durant l’etapa republicana si no que també va ensorrar les iniciatives populars d’emancipació i autoorgantizació que s’havien consolidat a la ciutat els últims anys. També va propiciar que l’oligarquia local sortís dels seus amagatalls, recuperés les “seves” possessions i passés comptes amb qui creien responsables de la situació anterior a l’aixecament militar de Franco, tot ocupant l’Administració Local. De fet, com ens explicava Carreta i també Negreira Verjillos (2006), al 1939 gairebé totes les famílies que havien participat a les col·lectivitzacions o tenien una clara tendència llibertària van desaparèixer de la vil·la; foren assassinades o exiliades.
Volem homenatjar totes les persones que van haver de patir el règim totalitari que es va imposar des de llavors i que va trencar amb la tendència cooperativista i col·lectivitzadora que vivien Cerdanyola i Ripollet. No oblidem, ens sentim hereves d’aquesta lluita i denunciem la persistència de l’ideari i les tradicions falangistes fins als nostres dies, de les quals encara n’hem de patir els insults, els símbols, el nomenclàtor dels carrers; encara en sentim la pudor a nivell institucional, cultural i simbòlic, i els veiem esclatar també en forma de violència directa, per part dels cossos repressius de l’estat o a través de grups i/o col·lectius obertament feixistes. La Transició no va ser més que la legitimació de les estructures opressives instituïdes el 1939, les quals veiem fer-se fortes amb l’actual crisi. Tenim la certesa, però, que són les raneres de mort d’un sistema que es veu amenaçat per una consciència emancipadora que creix, i és en aquest sentit que volem homenatjar les qui fa 75 anys van plantar-hi cara i renovar la seva – la nostra – lluita.
Fem una crida per a recuperar la memòria antifeixista i construir la col·lectivitat.
MalaHerba.
