Hoquei: Històric desplaçament a Caldes de Montbui
El 22 de desembre del 2013, un autocar amb 55 persones i una trentena més, que es van desplaçar fins a Caldes de Montbui amb vehicles particulars, va ser el resultat d’un desplaçament històric, promogut per la Flama Verda, els supporters incondicionals del Cerdanyola Club Hoquei.
Era l’últim partit de l’any 2013. En joc hi havia l’orgull de guanyar el primer classificat i certificar les opcions de classificar-se per la final a quatre de la Copa Generalitat de la Nacional Catalana d’hoquei patins. Unes opcions que ningú s’imaginava quan es va aconseguir l’ascens de categoria i guanyar la final a quatre de la Copa de la Lliga de 1era Catalana, a Maçanet de la Selva, sis mesos i vint-i-dos dies abans. Aquest gran inici de temporada del primer equip masculí del Cerdanyola CH ha aconseguit revifar la Flama Verda i de quina manera.
Previ el partit, els carrers principals de Caldes de Montbui es van tenyir de verd i blanc, on a més d’un Montbuienc se li deuria estroncar la migdiada, amb el ressò dels càntics de les 55 persones que havien viatjat amb l’autocar. El moment neuràlgic va ser a la Plaça de la Font de Lleó, eclipsant les restes de les termes que recorden el pas dels romans a la vila de Caldes. Era el pas de la Flama Verda. Després d’un descans per agafar forces, la marxa verd i blanca es va desplaçar fins al pavelló de Torre Roja.
Alertats per l’anunci d’invasió verd i blanca, els aficionats de Caldes ja havien agafat lloc a les grades del petit pavelló, aprofitant un partit previ de juvenils. Però al final, més apretats, més agermanats, ens hi vam encabir tots. Unes grades que feien patxoca.
Malgrat no ser un partit gens favorable als interessos del Cerdanyola CH, la Flama Verda no va parar de cantar i animar a cap instant. Està demostrat que a Cerdanyola del Vallès portem l’hoquei patins a l’ADN. Després d’encaixar una severa derrota per 8 gols a 2, al final del partit hi va haver invasió de pista pacífico-festiva per part de la Flama Verda. Segurament el moment més surrealista de la tarda, però la Flama Verda ha donat una lliçó demostrant que l’esport és un sentiment i és una festa.
Crònica: La Flama Verda