La decisió és de les dones
El ministre Gallardón ha anunciat una reforma de la llei per la interrupció voluntària de l’embaràs, una nova, retrògrada i reaccionària, reforma de l’actual govern espanyol del PP. La “Ley Orgánica de Protección de la Vida del Concebido y de los Derechos de la Mujer Embarazada” és tota una exhibició d’eufemismes i d’hipocresia.
Hipocresia en parlar de protecció de la vida, quan d’altra banda estan condemnant moltes vides ja “consolidades” a la misèria, a la manca d’oportunitats, a una sanitat cada cop més empobrida, restrictiva i de pitjor qualitat i, fins i tot, a la manca d’atenció i de cobertura.
Hipocresia en parlar de drets de les embarassades, quan en realitat el que pretenen tirar endavant és una prohibició encoberta del dret de les dones a decidir si volem o no ser mares, és a dir, a la capacitat de definir el nostre projecte de vida: el nostre present i el nostre futur. Perquè l’embaràs i la maternitat marquen la vida de les dones, i és a nosaltres a qui ens pertoca decidir.
Cap poder ha de controlar ni tutelar les nostres decisions. L’avortament i el dret a decidir no han de ser qüestions jurídiques sinó de salut i de drets fonamentals. Per aquest motiu, i per tal de garantir la igualtat d’oportunitats, la interrupció d’un embaràs no desitjat ha de ser un dret universal i ha d’estar inclosa a la sanitat pública. Si no és així, la contrareforma s’acarnissarà en les dones de les classes populars, que si no tenen els diners per marxar fora es veuran abocades, o bé a una maternitat no desitjada o insostenible econòmicament, o bé a sotmetre’s a avortaments clandestins que posaran en risc la seva salut i la seva vida. Si les dones avortem és perquè senzillament no volem ser mares o no ho volem ser en aquell moment, i aquesta és una decisió legítima que no pot ser qüestionada.
Trenta anys de lluita per aconseguir un dret fonamental per al conjunt de les dones del nostre país que es destrueix amb una reforma mancada de recolzament social, i que empitjorarà encara més la situació de moltes, que ja estem pagant doblement la seva crisi. No és la vida ni el benestar de les persones el que els motiva, sinó que són qüestions clarament ideològiques i moralistes les que hi ha al rerefons, el preu d’acontentar els sectors més fortament reaccionaris, relacionats amb el fonamentalisme ultracatòlic de l’estat espanyol.
Novament, les dones ens haurem d’organitzar i fer front solidàriament a aquest atac vers la nostra autonomia. Comptarem amb les xarxes de suport feminista, també de fora de les nostres fronteres. Comptarem amb nosaltres mateixes, totes i cadascuna, i amb la complicitat de moltes professionals. No ens conformarem, no serem les dones obedients i resignades que volen que siguem. Al contrari, cada retallada dels nostres drets, cada nou intent d’apropiació del nostre cos, ens farà més fortes i més combatives.
No només no volem que s’aprovi aquesta llei, sinó que volem anar més enllà de la que tenim. Exigim una llei que reconegui que les decisions respecte el cos, la vida i la maternitat són només de les dones. El que ens cal és una bona educació sexual i afectiva basada en la llibertat, anticonceptius a l’abast de totes i el respecte absolut per les decisions sobre la pròpia sexualitat i la capacitat d’engendrar.
Maribel Rodríguez.
