Jo també he avortat!!!
Era el crit que ens unia a totes, encara que la major part de nosaltres mai no haguéssim passat per aquest tràngol. Però teníem clar que un fill, una filla, ha de ser desitjat i volgut. Era l’inici de la Transició i totes esperàvem guanyar una societat més justa i respectuosa amb les persones.
En aquell moment, vam somiar una maternitat que lluny de ser per “obligació” o bé pel rol assignat durant el franquisme a les dones, fos un acte d’amor i una proposta de la parella, o bé una proposta personal. Per això reclamàvem al mateix temps centres d’atenció a les dones i de planificació familiar. Teníem totes les esperances posades en que la foscor dels llargs anys de la dictadura donaria pas a uns nous temps de drets i llibertats.
Volíem deixar enrere la dualitat que es vivia durant el franquisme. Mentre dones senzilles, treballadores, es plantejaven l’avortament com una sortida desesperada, les filles, amants i dones dels qui tenien més diners anaven a Londres (i d’altres països europeus) en un viatge de cap de setmana, per ser ateses pels metges, en les millors condicions i en les millors clíniques.
Això era públic i sabut per tothom. Sovint, ministres que ens oprimien, feien anar a l’estranger a qui calgués, per evitar ves a saber què. En canvi, nosaltres, si anàvem fora del país, ho havíem de fer comptant amb la solidaritat de la xarxa feminista i en condicions precàries, tant emocionalment com materialment.
Tota la vida les dones hem avortat, amb remeis i altres maneres de fer que, en ocasions, han suposat posar en perill la vida del fill i de la mare. Totes les dones ho sabem i tothom ho sap. Per què negar una assistència mèdica en una moment tan complicat per a una mare?
Va costar molt. El moviment feminista va anar apuntalant cada posició que anàvem guanyant al respecte i van ser molts anys, molts de passos endavant i enrere amb successius decrets i diverses lleis que, en realitat han quedat sempre per sota de les necessitats reals. Però en aquests moments las bases de la nova llei ens retrotrauen a aquells temps foscos on la dona no podia decidir.
No callem!!! No ens conformem!!! Ens hi va la vida.
Per una maternitat desitjada, fem enrere aquesta llei, mobilitzem-nos!
Puri Palomar.
