Cerdanyola Ciutat Des-educadora
La realització del Sincrotró comercial és un esforç més que la ciutat fa per perdre la qualificació de “Ciutat Educadora”. Resulta lamentable, però, malauradament, així és. Si aquest projecte esdevé una realitat, haurem presenciat al desastre històric del nostre propi municipi.
Aquelles àrees públiques, com la Plaça Abat Oliba, i carrers més passejats, com l’Avinguda Catalunya o el Carrer Sant Ramon, passaran a ser buits urbans. La creació d’un pol comercial de tal magnitud a les afores de Cerdanyola, destruirà qualsevol esperança de consolidació d’un possible eix potent comercial pensat a la vil·la. I no només això, farà desaparèixer tota l’activitat social, convertint aquests espais centrals en espais veritablement morts. Famílies que abans passejaven per la ciutat gaudint dels seus carres, places, cafeteries… en definitiva, gaudint de l’espai públic, generant salut urbana i aprenent història, ara agafaran el cotxe seduïts per un espai privat, regulat per ocults estímuls consumistes. Un petit canvi amb greus conseqüències mediambientals, culturals i identitaris.
La materialització del Sincrotró Comercial posarà de manifest el descrèdit de la democràcia. Per una banda, perquè el desenvolupament d’aquest projecte s’haurà portat a terme expropiant a ciutadanes i ciutadans de la sobirania sobre els territoris del seu propi municipi, desautoritzant la veu de l’administració local. I per altra banda, perquè aquelles empreses i propietaris, responsables de la contaminació d’aquells territoris, dels quals van treure un profit econòmic privat substancial en el passat, mai acabaran de ser considerats, segons la llei, culpables pels seus gres actes, i per tant, mai acabaran d’assumir els costos de la pròpia descontaminació. Com ja s’ha dit varies vegades: a “Cerdanyola, qui contamina no paga”. Potser aquest és el fet més negatiu del Pla Urbanístic. Recordem que aquesta gran superfície comercial es troba projectada en els territoris propers a Can Planas, un dels abocadors més perillosos de Catalunya. El desenvolupament d’aquest pla obvia la presència de residus, que es troben en contínua activitat i contaminen les aigües subterrànies i l’aire del municipi.
En termes de mobilitat, les conseqüències també seran desorbitades. Les vies més transitades del municipi assoliran uns nivells de trànsit, és a dir, de soroll i contaminació atmosfèrica, pròpies de la mateixa Ctra. Barcelona. Aquest fet no només impacta en el desenvolupament dels infants (no són recomanables nivells superiors a 40dB a l’interior de l’habitatge), sinó en la salut de tots els ciutadans, provocant malalties respiratòries, com l’asma, o mentals, com l’estrès.
El malson, però, no acaba aquí. Aquest macro projecte va acompanyat de la construcció de 4.714 habitatges, quan al municipi resten buits més de 3500 pisos, i moltes famílies, a hores d’ara, no tenen cobert aquest dret universal.
No podem permetre que es repeteixin algunes catàstrofes del passat. Com per exemple, la implantació de la Uralita, que, tot i que va contribuir al creixement del municipi i al benestar de moltes famílies, les il·legalitats en pràctiques laborals ja formen part de la història negra de Cerdanyola, amb milers de morts per càncer de pleura, que segueixen succeint-se. O, sense anar més lluny, catàstrofes com la del Riu Sec. Encara que la seva olor ha millorat, aquest espai encara resulta vergonyós. L’administració local no es pot conformar i autolimitar-se, delegant responsabilitats a l’Agència Catalana de l’Aigua, propietària de l’espai, i veure com els anys passen i els propis infants del municipi mai acariciaran l’aigua del Riu Sec.
No podem permetre que passi el mateix amb aquest projecte. Encara que hagi estat una decisió supramunicipal, totes sabem que la connivència del Govern de Cerdanyola durant molts anys ha estat la principal causant de la pèrdua de sobirania municipal. S’ha de posar fi a l’apatia política i partidista, per deixar pas a una política justa en pro de la salut de les persones i de la ciutat (i no en benefici d’interessos comercials), i capaç d’oferir una resposta negativa, contundent i unitària a aquest projecte faraònic.
Si no es comença a prendre partit, i per dignitat ciutadana, ja podem deixar de considerar a Cerdanyola com a una “Ciutat Educadora”. No podem enganyar als nens i nenes de la ciutat. Perquè a la ciutat, no només eduquen professors i professores: totes eduquem. Però no només eduquen les persones, també educa la pròpia ciutat, com a testimoni físic d’allò que va passar, que està passant, i d’allò que succeirà. Per tant, no és una “ciutat educadora” aquella que permet plans com el Sincrotró Comercial. Ni aquella en la que els empresaris que contaminen i generen abocadors, no paguen ni descontaminen el territori. Ni tampoc ho és una ciutat que eternitza el lamentable estat d’un Riu Sec des de fa més de 40 anys.
Sergi Méndez.
