S’esquincen els vestits per una sandàlia
Aquests dies hem pogut comprovar fins a on donen de sí alguns servidors del poder disfressats de periodistes, i alguns tertulians a sou de les elits econòmiques de l’estat espanyol.
Aquests personatges s’han escandalitzat per la intervenció d’en David Fernàndez en comptes de posar de relleu la responsabilitat dels dirigents de la banca, que han causat unes pèrdues de quasi cent mil milions d’euros a les arques públiques. Cent mil milions d’euros que hem pagat entre tots amb diners públics. Uns diners que ens serien molt útils per poder indemnitzar els damnificats de les preferents o dels desnonaments, i per evitar les retallades dels drets socials. Que aquests servidors del poder disfressats de periodistes s’escandalitzin per la intervenció d’en David Fernàndez, és una prova clara i nítida de quina és la seva concepció de la justícia social i del periodisme.
Les arrels polítiques i la gestió econòmica del Sr. Rato són prou conegudes. A causa d’aquesta gestió té imputacions penals, però ell, tenint en compte quina és l’actitud del Poder Judicial, segurament no està gens preocupat per les conseqüències que se’n puguin derivar. La seva actitud provocativa al Parlament de Catalunya ho evidencia. El fet que en David li recordés al Sr. Rato que també hi ha una justícia popular que es mereix un mínim de respecte, ha escandalitzat els hipòcrites de la premsa groga i demés, perquè aquests “professionals del periodisme”, en els seus articles i debats, no solament no denuncien la injustícia social ni els abusos del poder, sinó que defensen i promouen ambdues coses.
Guardar les formes en un estat de dret és convenien per tots, però quan ni els òrgans de la justícia, ni l’oposició política juguen net per posar les coses al seu lloc, perquè no fan el paper que els hi correspon, les actuacions com la del David són del tot necessàries perquè el poder recordi, i escolti, la veu del poble. Els discursos retòrics dels buròcrates ja no se’ls creu ningú. El sistema ha entrat en una descomposició tal que cada cop és més urgent un canvi des de baix.
Les institucions creades durant transició estan obsoletes i és urgent canviar-les. Però és molt necessari que aquest canvi comenci des de baix cap a dalt, amb gent que no hagi participat en els esdeveniments del passat, gent jove i amb idees pròpies, gent com el David Fernàndez. El fet que intentin fer-li un linxament polític és una evidència de que hi ha gent a la qual el seu exemple els molesta molt. Davant la complaença dels buròcrates i vividors de la política, persones com el David són els que canviaran les coses, perquè els altres, els que estan o han estat al poder i no han fet res per un canvi real, tampoc no canviaran res ara.
Josep Font.
