La fi de la crisi? Més mentides i més enganys.

Aquell aspirant a ministre d’hisenda quan es presentà a les eleccions digué “esto lo arreglamos nosotros en seis meses”. Està clar que el que volia dir és “arreglamos lo nuestro en seis meses”. Ben aviat va canviar el discurs i va parlar de l’herència rebuda per justificar la seva incapacitat. Només cal veure la situació de l’economia espanyola a data d’avui per entendre que està molt pitjor que l’any 2011.

Si un s’acostuma a fer política dient només mentides i estirabots sense que el fotin fora, cada cop les diu mes grosses. Ara diu que la crisi s’ha acabat i que ben aviat lligaran els gossos en llonganisses. Aquest tarambana del Sr. Montoro es creu que tots som imbècils.

Des de el meu punt de vista han causat uns danys a l’economia espanyola que les classes mitges i les treballadores pagarem cares durant molts anys i cada cop pitjor. Per exemple:

.- Les persones que a més a més de perdre la feina han perdut la vivenda però en continuen pagant el deute pendent amb el banc i al damunt estan pagant un lloguer. Aquests no aixecaran mai més el cap. Ni han aprop de 500.000 persones en aquesta situació.

.- Aquelles persones a qui van tancar l’empresa quan tenien més de cinquanta anys i, havent esgotat les prestacions, fa anys que busquen algun treball i no troben res.

.- Els joves que han acabat els estudis i quan els ha arribat l’hora de completar la formació amb la pràctica laboral, troben totes les portes tancades. Com que no tenen dret a la prestació d’atur, esgoten els recursos de la seva família.

.- Totes les unitats familiars que ja tenien uns ingressos mínims i que ara els hi estan abaixant els sous, uns sous que molt probablement continuaran a la baixa. Però en canvi la hipoteca no la poden disminuir. Avui dia a la gloriosa Alemanya hi han 8 milions de persones cobrant entre 400 i 450 Euros, a Grècia ja es pot trobar molta gent cobrant 350 euros i a Portugal hi ha gent que prefereix anar a la presó abans que malviure pels carres.

I lògicament aquí portem el mateix camí. Els desnonaments continuaran molt de temps perquè es continuen agreujant la precarietat laboral, segueixen tancant empreses i els recursos familiars s’estant esgotant. És evident però que n’hi ha que viuen molt bé i no els preocupa gens ni mica el que els els passi als treballadors ni tampoc que el nombre de milionaris a l’estat espanyol ha crescut un 13%, perquè és evident que n’hi ha que de la crisi en fan negoci. Però es ser un irresponsable i un galtes dir que la crisi està acabada quan el més greu ve ara, amb les seqüeles que ens deixarà, i trigarem anys a superar. I per acabar cal dir que s’han carregat sense contemplacions el dit estat del benestar, cosa que, en realitat, era l’objectiu de la dreta.

Josep Font.