Josep Naudi i Viladot

Ara fa més de trenta anys que vaig començar a participar en escrits als mitjans de comunicació locals, la qual cosa m’ha proporcionat gaudi amb molt de plaer en conèixer i comentar llocs, petites històries antigues i biografies de persones anònimes del poble. De tots els variats articles que he escrit el que m’ha donat més plaer ha estat comentar part de la vida i anècdotes viscudes per gent nascuda o no a Cerdanyola, però amb un nexe comú que és la seva integració al poble. Al mateix temps que hom relata la vida dels entrevistats van implícit els costums, medis de vida i cultura que es practicaven 70 o 80 anys enrere. Ciutadans que sense deixar de banda els seus deures professionals varen entregar part del seu temps per a crear o millorar el teixit social i cultural del poble.

Avui dedicarem aquest espai a glosar la figura d’en Josep Naudi que en la difícil època franquista fou un dels promotors i fundadors de la Penya d’Escacs Cerdanyola, la Societat Coral “Els Novells”, el Quartet Harmònic; també va ser molts anys col·laborador de la “Revista Sardanyola” on va fer molts escrits de salutació als programes de les Festes Majors del barri de Dalt, va aportar la lletra de l’Himne de Cerdanyola del mestre Sebastià Garriga i és autor de molts poemes i acudits.

ORÍGENS , PROFESSIÓ, FAMÍLIA

En Josep va néixer al barri de Gràcia el 8 d’octubre de 1919; als 10 anys va deixar els estudis del col·legi dels Frares de Gràcia per ajudar a la botiga de queviures dels seus pares. Això sí, després anava a repàs a casa d’un professor francès i als 14 anys va entrar d’aprenent a la tintoreria Maison Badaroux. L’any 1936 quan en Josep tenia 17 anys van passar pel taller uns sindicalistes de la CNT, li van preguntar si feia la feina d’oficial i quan cobrava; els sindicalistes demanaren per l’amo de la tintoreria i li varen exigir que ja que feia la feina d’oficial havia de cobrar el mateix sou com així va ser. Poc després l’empresa fou col·lectivitzada i els operaris veterans protestaren ja que un jove que no tenia 18 anys de cap de les maneres havia de cobrar el mateix que ells. L’any 1938 la seva lleva va ser mobilitzada pel govern de la República i el període d’instrucció militar previ a la seva incorporació al front de guerra el va practicar al camp de futbol de Gràcia. Un cop feta la instrucció en Josep fou incorporat a una companyia de senyals i transmissions i enviat al Front del Segre. En aquells dies el front estava tranquil, no hi havien combats. Va agafar el paludisme raó per la qual va ser hospitalitzat i un cop donat d’alta es va integrar al front de combat, aquesta vegada però al Front de l’Ebre on li va rebrotar el paludisme mal curat i per aquesta raó va ser traslladat primer a l’hospital de Reus i posteriorment a Sitges. Als pocs dies el van donar d’alta i el desembre de 1938 va ser fet presoner per la ” División Italiana Flechas Verdes” i va passar els tres primers mesos de l’any 1939 al camp de concentració de Miranda de Ebro. Un cop en Franco va decretar finalitzada la guerra l’u d’abril, fou mobilitzat per fer el servei militar en l’exèrcit franquista, on per sort o per desgràcia i degut a la seva malaltia va ser llicenciat als pocs mesos.

Va tornar a treballar a la Tintoreria Maison Badaroux lloc on va conèixer la Paquita, una joveneta amb qui ràpidament va connectar i a l’any 1942 formaren matrimoni; d’aquest enllaç naixeren dos plançons, Conxita (1943) i Jordi (1946). L’any 1945 la família es va establir a Cerdanyola, carrer de Santa Maria núm. 5, al costat d’on estava ubicat el mercat Municipal de Dalt, on fundaren el taller i botiga amb el nom de TINTORERÍA RÁPIDA. Els primers temps no foren gens de fàcils, però després cercaren una representació al comerç La Estrella de la família Morral i una altra a Ripollet; amb aquestes dues sucursals i poc després l’arribada de nous clients de Sabadell la cosa es va arreglar. Aleshores en Josep feia la recollida i repartiment de la feina primer amb una moto GUZZI de 65 cc, després amb un tricicle i per últim amb el Citröen 2cv.

AUTODIDACTE i AMIC

L’amistat amb en Josep Naudi ve de lluny. Vàrem coincidir a la Penya d’Escacs, la coral els Novells i sobretot degut a la meva afició a la filatèlia. A voltes rebia cartes escrites en francès o anglès que ell me les traduïa ja que dominava el francès per haver-lo estudiat amb el professor nadiu durant la seva època d’adolescent. Però el més xocant és com va aprendre l’anglès; va ser durant la dècada 1950 – 1960 mitjançant les lliçons que donava la BBC. Si aprendre un idioma didàcticament és complicat, encara ho és més si hi afegim que a llavors les ones de la BBC estaven intervingudes mitjançant les interferències provocades per la censura del règim, que no distingia entre els programes informatius i els culturals. Per això el mèrit d’aprendre correctament l’anglès, malgrat la fressa i garranyics d’interferències ocasionats per la censura franquista.

PENYA D’ESCACS CERDANYOLA

Des de la seva fundació al bar Grau (barri de Dalt) l’any 1947, i de manera gradual uns quants clients habituals com Casas, Naudi, Sendra, Ventura, Padró etc., etc., feien partides d’escacs en aquest local; atès que cada dia eren més els que practicaven aquesta afició, entre partida i partida comentaven que calia organitzar-se. Va ser d’aquesta forma que el veí del carrer Ample de nom Ramon Casas va tenir la idea de convocar una assemblea de tots els aficionats als escacs que es va celebrar el 13 de juliol de 1952 i de la qual en va sortir la primera junta directiva presidida pel mestre d’escacs i veí de la plaça Sant Ramón 21, el Sr. Francesc Sendra, que va ser president de l’entitat fins l’any 1960. Del període 1960 – 62 ho fou n’Antoni Pla i del 1962 al 1964 en Josep Naudi i Viladot.

Del període d’en Naudi al davant de la penya, hom vol remarcar alguns fets que han deixat petjada en la trajectòria de l’entitat i fins i tot gosaria dir en la història del poble; degut a que tal com hem comentat abans en Josep té especial facilitat per expressar-se en anglès es va animar a escriure una lletra al Cònsol General dels EE.UU a Barcelona demanant-li la possibilitat de poder jugar un “match” d’escacs amb els marins de la “VI Flota” quan aquests visitessin Barcelona, cosa que es va produir el mes de febrer de 1962. Llavors un equip de 14 jugadors es desplaçaren a Barcelona on una llanxa els va traslladar al vaixell insígnia de la VI flota el portaavions de 45.000 t, USS Franklin Roosevelt, fondejat fora del port, puix el seu calat no permetia entrar-hi. Quan part dels nostres amics es varen recuperar del mareig van jugar les 14 partides que les guanyaren per 14 a 2.

A les festes de Sant Martí de l’any 1963, per ser més exactes el dissabte 9 de novembre, retornaren la visita a Cerdanyola una bona representació de marins i oficials de la dotació del vaixell d’atac USS Cambria (APA-36) ancorat a Barcelona, fet que va despertar molta expectació entre la població local. El “mach” de 8 taulers es va jugar al bar Grau i va acabar amb el resultat de 6 a 2 a favor nostre. L’endemà diumenge dia 10 un equip nostre format per 12 jugadors es varen desplaçar a l’USS Cambria per donar-los l’oportunitat de la revenja, on els nostres guanyaren per 9 a 3. De resultes d’aquestes trobades amb els marins americans, els Naudi van mantenir molts anys correspondència amb dos d’ells fins al punt que un dels marins va passar un Nadal amb la família Naudi.

Un altre fet curiós que em plau d’explicar va ser el que amb motiu de la Festa Major del Roser de 1963, al bar Grau es va celebrar un “match” de 6 taulers entre els nostres i la Penya d’Escacs Montcada, que van guanyar els visitants per 4 a 2.

El diumenge 2 de juny del mateix any amb motiu de la Festa Major de Montcada, 6 dels nostres jugadors es varen desplaçar per jugar; les partides eren tan aferrissades que a l’hora de dinar estaven empatats a 2,5, i faltava per acabar el tauler d’en Josep Naudi. Com que s’acordà marxar a dinar per a continuar-la havent dinat, per tant ja tenim en Josep i la seva Guzzi 65 cc cap a Montcada que hi falta gent!; un cop acabada la partida en Josep es va atansar al bar Grau on l’esperaven membres de la Penya per saber com havia acabat la partida, i l’alegria fou immensa quan es va obrir la jaqueta i va mostrar el trofeu guanyat amb tant d’esforç per 3,5 a 2,5.

El 20 de setembre de 1964 es va aconseguir que vingués a Cerdanyola a fer una simultània a la Penya, l’Artur Pomar el gran jugador d’escacs mallorquí que als 11 anys d’edat ja va guanyar el Campionat de les Illes, als 22 va obtenir el títol de Mestre Internacional, i als 30 el de Gran Mestre. El Mestre Pomar es va enfrontar simultàniament amb 30 jugadors dels nostres amb el resultat final que en Pomar va guanyar 24 patides, en va empatar 5 i en va perdre 1.

Per segona vegada el 18 d’octubre de 1970, el gran campió va tornar al bar Grau per tornar a jugar una altra simultània, aquesta vegada contra 25 taulers amb el resultat de 23 victòries i dos empats, aquests amb el jugadors Jaume Grau i Josep Naudi.

Per acabar aquest llarg capítol d’escacs voldria afegir que la Penya tenia anualment convocats dos tornejos, d’octubre a gener el Campionat Social, i de març a maig el Torneig de Primavera. Durant la seva presidència, en Josep Naudi va instaurar un humorístic torneig titulat els “INTOCABLES de Eliot Ness” fent referència a la cèlebre sèrie policíaca de la TV dels primers anys 60, protagonitzada per l’actor Robert Stack (E. Ness va ser un policia real que a Chicago durant la Llei Seca de 1920 a 33 va lluitar contra el crim organitzat i va arrestar al Capone). El torneig es feia a l’estiu i el trofeu consistia en fer una costellada a Can Catà amb els diners de la subscripció pagada pels contendents. A la costellada dels “INTOCABLES” només hi podien anar els jugadors del torneig.

SOCIETAT CORAL “ELS NOVELLS”

L’any 1955 es fundà la Societat Coral “Els Novells”, aquesta també amb seu al bar Grau. Figuraven com a cofundadors en Jordi Botella, Josep Naudi, Sebastià Garriga, Esteve Pladevall, Joan Grau entre d’altres, sent el 1er president en Salvador Bigas i com a secretari n’Antoni Bescós. Fou al llarg dels anys de cantar amb companyia del mestre Sebastià Garriga, que en Naudi un dia dels anys 60 li va donar a llegir una lletra que glosava el poble de Cerdanyola i que l’havia escrit feia uns anys. Al mestre Garriga li va agradar i tot seguit la va musicar per cantar a quatre veus; és així com va néixer l’himne A CERDANYOLA.

En vista que aquest himne mai va sortir a la llum, fa uns 15 anys Montserrat la filla d’en Sebastià Garriga em va deixar fer una fotocòpia de la partitura que vaig lliurar al director de l’Escola Municipal de Música del carrer Sant Enric perquè la musiqués per a orquestra. Al cap de dos o tres anys vaig tornar per saber com estava la partitura, i la directora (ja havien canviat al responsable), va al·legar no saber-ne res ni de l’himne ni de la partitura. Hom té la impressió que en aquest poble només tenen valor les coses que únicament es fan per encàrrec, o sia a cop de talonari, i per tant no hi ha gaire interès en apreciar les aportacions altruistes que fan els seus ciutadans. Dia vindrà en què als nostres mandataris se’ls encendrà la llumeta, no tenim himne! i convocaran un concurs dotat de alguns zeros, mentre que un treball fet pels nostres conciutadans dorm oblidat en un racó.

De resultat de la seva afició a la música, junt amb en Savador Bigas, en Jordi Morral i un xicot de Ripollet, varen fundar el “Quartet Harmònic” que durà només un any ja que tenia la pega que si faltava un dels quatre,… no hi havia quartet.

LA “REVISTA SARDANYOLA”

Aquesta revista, aixoplugada per la parròquia de Sant Martí, va sortir per primera vegada per Nadal de 1962, quasi immediatament que en Naudi va començar a col·laborar-hi junt a gent com Joan Sala Llargues, Jaume Marquet Puig, Lluis Almirall “ANAID”, Jaume Mimó i Llobet i altres. Els retrats dels entrevistats a la secció anomenada “Cara a Cara” eren fets a ploma pel gran dibuixant del barri de Baix de nom Joan Mimó. En Josep col·laborava amb articles d’opinió, poesies, i fins i tot dibuixava i comentava acudits. Durant molts anys la salutació dels programes de les festes Majors li eren encarregats.

Fins aquí part de la trajectòria de un modest ciutadà de Cerdanyola que als seus 94 anys, essent dels pocs supervivents de la Lleva del Biberó i en plenes facultats mentals, la població encara té la sort de tenir-lo al seu costat. Des de aquí, benvolgut Josep agraïm la teva aportació a la cultura del poble tot desitjant-te molta salut.

Albert Lázaro
Cerdanyola, agost de 2013.

[Publicat a la revista "Comerç i Ciutat" núm. 38, octubre 2013]