Moviment ciutadà per deixar de pagar la part del deute púlic que pugui ser il·legítim
La Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute estima que quan es parla de deute públic en realitat s’està amagant el problema principal, que és el deute del sector privat financer i no financer i de la falta d’ingressos de l’Estat, a causa principalment d’una política fiscal regressiva i del frau fiscal. A tot això s’ha d’unir una despesa excessiva en grans infraestructures que s’han desvetllat com innecessàries, refinançament del deute existent i rescats bancaris.
El representant de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute del Vallès, Miquel Vallmitjana, explicava que l’origen de l’actual crisi es troba en la imposició de les tesis neoliberals que advoquen per la supressió de barreres a la lliure circulació del capital i la reducció del control dels Estats sobre el mercat, a més d’una flexibilitat laboral que es tradueix en treballs més precaris i pitjor remunerats. La creença en un creixement econòmic il·limitat en un planeta de recursos limitats acaba provocant un cercle viciós d’endeutament, “fins arribar al punt que a molts països europeus els interessos generats per l’endeutament siguin superiors al propi creixement econòmic del país. Els pressupostos generals de l’Estat espanyol destinen un 30% del total només al pagament dels interessos del deute”.
La Plataforma denuncia que als darrers 10 anys a l’Estat espanyol s’ha engreixat el deute públic amb el deute privat, “inflant el que es va anomenar la bombolla immobiliària, en la qual van acabar atrapades moltes famílies. Un miratge de creixement il·limitat i fàcil accés a crèdits i habitatge que acaba amb el malson dels desnonaments a càrrec d’unes entitats que demanen la socialització de les seves pèrdues a causa d’una mala gestió”.
El Banc Central Europeu radicat a Frankfurt està jugant un paper determinant en aquest engranatge. Creat per promoure el creixement econòmic i buscar l’interès comú dels estats de la Unió Europea, ha centrat la seva política en aturar la inflació, beneficiant així a les potències exportadores com Alemanya, i predicant l’austeritat via retallades del sector públic per atacar el dèficit públic. El Banc Central Europeu crea un efecte pervers al prestar diners directament als bancs a un interès de l’1%, diners que els bancs presten als Estats a un interès que pot arribar fins a un 6 o 7%, un interès més elevat quan pitjor és la situació econòmica del país que demana el préstec. Es a dir, el sector bancari es beneficia del deute públic emès pels països, obligats a recórrer a la venda de bons per obtenir diners per invertir en despesa.
La Plataforma considera que aquest mecanisme d’emissió de deute públic i la forma de determinar l’interès a pagar pels préstecs, “fa de l’actual model de finançament un sistema il·legítim. Es la pròpia ciutadania, d’acord amb la jurisprudència internacional, qui hauria de decidir quan un deute és il·legítim”. En dret internacional, un deute és il·legítim si procedeix de préstecs que, per com va ser concedits, gestionats i allò que financien, atempten contra la dignitat de la vida de la ciutadania. El govern d’Equador, per exemple, va auditar el seu deute per concloure quina part podia considerar-se il·legítima i no pagar-la.
Miquel Vallmitjana creu que “un deute originat per pagar a entitats privades amb diner públic i que provoca la retallada de serveis i drets bàsics, té elements més que suficients per poder ser considerat il·legítim”. Davant la manca de voluntat política dels governs, “l’auditoria hauria d’impulsar-se des d’abaix, des de la ciutadania, analitzant de manera crítica la política d’endeutament propiciat per les autoritats i fent un estudi rigorós de l’endeutament públic a partir d’informació de domini públic. Una tasca que pot començar des de l’àmbit municipal”.
La Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute considera capdal trencar el tabú sobre la impossibilitat de deixar pagar el deute o congelar el pagament d’interessos, com demostren els casos d’Equador o Islàndia, o el mateix cas de l’Estat espanyol, “que ha deixat de pagar el seu deute extern en diverses ocasions”.
Des de la Plataforma recorden que el 55% del deute públic és degut a entitats financeres espanyoles, principalment BBVA i Banco de Santander, i estrangeres, i que de fet tenim un deute públic menor que Alemanya o França. I alerten que mantenir la política d’austeritat i retallades augmentarà la situació de crisi i empitjorarà els comptes de l’Estat, entrant en una espiral inacabable de pobresa, destrucció de drets socials i privatització de serveis socials bàsics.
Més informació: http://auditoriaciudadana.net/
http://cerdanyola.info/web/menu_principal/inici/noticies/2012/10/16/auditoria_ciutadana_deute.html
