Al Taxman no s’hi enterra cap traïdor
Deien que al Taxman de Cerdanyola s’hi passava tema. Que hi havia business, afers o martingales de tota mena per fer moure el fatu.
Després que s`hi reunien nazis, com ha passat amb qualsevol bar del país que es preui: si no ha estat víctima de l’etern rumor, és que li manca catxet.
Finalment, quan l’han agafat xinesos, sant tornem-hi: tràfic d’òrgans, controls de sanitat, gats que desapareixen del veïnat. Fraudulències de vàries magnituds quan la realitat n’és una i tossuda: que l’únic brut del Bar Taxman de Cerdanyola són les llànties del sostre i que el tallat valgui més d’ú vint.
La realitat és, com sempre, d’un cos de titular més petit.
El Taxman de Cerdanyola del Vallès té una cosa que sí que és certa. És el termòmetre del país. Rusiñol tenia els 4 Gats, n’Enric Juliana té La Torre del Oro -amb l’inefable Segador dissecat al mur-i a Cerdanyola hi tenim el Taxman.
Termòmetre.
Rostres que passen, veuen i se’n van, converses de bram i gargall, de ‘l’on i quan vulguis’, de l”ara i aquí’, del ‘perquè no ens casem’ i de cadires d’alumini que ratllen el cul.
Al Taxman hi ha el Patxi, que no es diu Patxi sinó que aquesta és una desambiguació d’un nom de Saanxi. Hi ha el Hakim, que és a l’atur, com gairebé tothom al poble. Que algun dia es barallarà amb algú perquè se’l veu passat de voltes. La sang, si tot és com sempre, no arribarà al riu. Hi ha l’Albert a qui li han tallat el telèfon, però va salvar l’aigua perquè l’Església Evangelista va intervenir. Hi som nosaltres, los catalanes del ático, els de l’estrella al balcó o ‘Los Púa’ abans del tombant de segle.
El Taxman de Cerdanyola no hi ha CUP ni Procés Constituent. Ni tàctica ni estratègia. Ni ritmes, ni etapes, ni objectius, ni metes ni impactes comunicatius.
Hi ha amargor, alcohol, el fer el cafè sense saber on mirar o fer-ho a l’horitzó, o fullejar el El Periódico, que, tant per tant, és el mateix. Hi ha samarretes imperi, ofertes setmanals de croquetes congelades i el Madrid, els partits del qual rivalitzen amb els del Barça en concurrència. I això que el Betis no és a primera.
Hi ha ‘gent que ha viscut per sobre les seves possibilitats’ (sic) encara que per ser no han estat, hem estat, ni mileuristes.
No hi és el Segador per debatre sobre Zaratustra i també són conspícues per absents les nòmines prorratejades, l”ara no toca’, el mot vacances.
Sí que hi són, però, una digníssima representació dels 5.000 aturats del poble, la mala llet amb els socialistes, que s’estén pel Cinturón Rojo com la pólvora i que tot indica que serà el rebedor de la batalla final: Nosaltres, la CUP o les CAV, diguem-li com vulguem, contra algun populisme els abanderats del qual de moment en són PxC o Ciutadans.
El Taxman de Cerdanyola no és un bar: és un termòmetre. Per això els que hi fem el tallat en vigilem el mercuri.
R. Ignasi Jorro.
