“La situación laboral i sindical en España”
“La situación laboral i sindical en Espanya” és el títol d’un llibre que l’Organització Internacional del Treball (O.I.T) va publicar a finals dels anys seixanta. Tenia un cost d’uns cinc francs suïssos i s’havia de demanar a la seu de la O.I.T de Ginebra (Suïssa) perquè lògicament aquí ni es venia ni se’n parlava. Jo, després d’uns dubtes bastant justificats donada la situació política d’aquell moment, em vaig decidir a escriure-hi per demanar-lo, i després d’un temps llarg d’espera finalment em va arribar mig camuflat per correu, però em va arribar.
Molt intrigat el vaig desembolcallar el paquet i em vaig trobar amb un llibre enquadernat amb unes tapes vermelles, amb l’esmentat títol, i que tenia unes quatre-centes pàgines d’una mida semblant al DIN-A3. El vaig començar a llegir immediatament. Parlava bastant de la quantitat enorme d’enllaços sindicals i jurats d’empresa que havien estat acomiadats per defensar el seus companys, de la manca de llibertats sindicals i de la repressió d’aquells temps franquistes. Fins i tot donava alguns noms i esmentava les empreses on s’havien produït.
Es notava però que el text havia estat pactat amb les autoritats del règim franquista, era bastant suau i no reflectia la crua realitat de l’actuació de la brigada politico-social, ni de la policia nacional, ni de la guàrdia civil.
Estic convençut que si hagués explicat la realitat del moment no l’haurien publicat perquè l’O.I.T no es mullava ni es mulla actualment, simplement intenta fer d’àrbitre sense incomodar els que manen, per si un cas… Encara que a Espanya tinguéssim una absència total de drets i llibertats polítiques i sindicals l’O.I.T no ho faria palès.
És evident que les coses ara han canviat molt. Tenim Centrals Sindicals i llibertat sindical plena, però el que no tenim encara és justícia social, ni unes condicions de treball que estiguin a l’alçada d’un país democràtic membre de la
Comunitat Europea que havíem desitjat. Alguns diran que és a causa de la recessió econòmica, altres li donaran la culpa a les centrals sindicals majoritàries i a llur corrupció. La responsabilitat és de tot plegat, una mica de cada, i també a causa que a la Comunitat Europea les desigualtats i els abusos de poder no els importen gaire perquè el seu interès són els mercats. Duran uns anys la C.E. era coneguda com l’ “Europa dels mercaders” i en bona mesura encara ho és.
La setmana passada vaig assistir a una xerrada molt interessant que va fer un sindicat minoritari al Casal Popular i Cultural “La Clau”, al carrer Verge del Pilar núm. 43 de Cerdanyola del Vallès, i em vaig assabentar de fets que són difícils de pair en un estat democràtic. Em van fer venir a la memòria coses de quan jo començava a anar a reunions sindicals als 18 anys en plena època franquista…
Potser que torni a venir una delegació de la O.I.T però no pas a fer la vista grossa.
Josep Font.
