El botxí Gonzàlez Pons es fa la víctima

Jo n’he vist de grosses en política, però sembla que cada dia que passa perdo més la capacitat de sorprendre’m. Ara resulta que el Sr. Pons posa el crit al cel perquè uns membres de la PAH van anar a casa seva a entregar-li un document i, com que no els obrien la porta, van trucar i el van cridar. Diu ell que els seus fills es posaren a plorar espantats, i considera això quasi una ofensa i una falta de respecta.

En canvi, sembla que fer servir els cossos de Policia per executar 400 mil desnonaments que són il·legals segons la Comunitat Europea, no és un abús de poder i d’autoritat. Però ja se sap que a la classe privilegiada li és tot permès.

Quan els cossos de Policia entraven a casa de les persones desnonades rebentant portes, amb empentes o donant cops de porra, els nens d’aquelles famílies devien saltar d’alegria, oi? Si a més hi afegim que aquesta actuació era il·legal, de què es queixa el Sr. Pons?

El Sr. Pons, igual que la majoria de dirigents del PP, és un mentider i un galtes, perquè si tingues un mínim de decència després del que ha fet no podria dormir per les nits. Però ell, que pertany a la casta de privilegiats que només defensen els interesos dels Bancs, aplica la llei de l’embut ampla pels seus i ben estreta pels altres.

Considerant que la majoria de persones desnonades ho han perdut tot però els hi queda un deute per molts anys, i a més a més no tenen feina i han de pagar un lloguer, el Sr. Pons pot donar gràcies que de moment a ningú se li hagin creuat els cables i no n’hagi fet una de grossa. Excepte suïcidar-se. Però sembla que això, al Sr. Pons, tant se li’n fa.

Tornen els cacics, i la justícia social i els drets de les persones se’n van. Està clar que si després de tot el que van fer ara tenen majories absolutes, vol dir que tot s’hi val. I si per ells tot s’hi val, per nosaltres també.

Josep Font.