Esteve Pladevall Bolbena

Avui no deixaré de recordar les petites històries de temps passats que tingueren lloc al nostre poble, però ho faré amb un format diferent, ho faré a tall de conversa amb l`Esteve, un vell amic i ciutadà cerdanyolenc de tota la vida que als seus 86 anys, a més de tenir el cap ben moblat, és un pou de ciència i té moltes vivències que contar-nos de les que n’escolliren les que hi càpiguen en aquest espai que tenim assignat.

Per tant em vaig atansar al seu domicili del carrer Sant Ramon número 226 on ens varem asseure al despatx de la seva corredoria d’assegurances i tot seguit posem mans a la feina, i comença a parlar…

La Nissaga dels Pladevall- Bolbena.

L`Esteve va néixer l`any 1926 a la mateixa casa on viu, les arrels familiars al territori de Cerdanyola es remunten a l’any 1820, “quant no existia encara nucli urbà, les primeres cases del poble s’edificaren l`any 1828”, el seu rebesavi Joan Bolbena Petit, procedent de Ripollet, va passar com a treballador i com a masover per diferents masies de Cerdanyola, Can Fatjó del Moli, moli de Can Serra, a l`any 1840 a Can Castelló-Xercavins on hi romangueren el fill i el net fins el
1916 en que compraren la casa on viuen.

El pare de l`Esteve de nom Eudald Pladevall fill de Moià, a l`any 1917 vingué a Cerdanyola amb una colla del poble a collir raïms , i es quedà de mosso a Can Serra de la plaça Sant Ramon núm. 1, i es va prometre amb l`Angeleta Bolbena, que fou la mare de l’Esteve. L`any 1921, com a conseqüència del desastre d`Anual, l`Eudald va haver d’anar a la guerra d`Àfrica, degut al viatge a la coberta del vaixell va agafar un atac de reuma que li va durar molt de temps, essent declarat per aquest motiu inútil total.

De retorn a Cerdanyola es trobà que el pare de la seva promesa s’havia ferit, i com no hi havia cap home a la casa es van casar aviat, la mare portava la botiga de queviures i juntament amb la seva germana més petita cuidaven el pare.

El pare de l`Esteve a causa del reuma no podia fer les feines de pagès i això el portà a ampliar la botiga, s’ensinistrà en l’elaboració del porc. La matança es feia a l’escorxador municipal els dimecres, hi havia costum a les botigues que feien la matança del porc de posar un símbol al carrer per fer saber a la població que aquell dia hi havia porc acabat de matar, uns hi posaven una cleda de fusta a la porta, altres com ells, posaven un drap blanc en forma de bandera al balcó
a la vigília, i vermell el dia de la matança, que significava que aquell drap havia esdevingut vermell per la matança del porc. Un any el primer de maig va escaure en dimecres, com cada setmana tenien el drap vermell al balcó, un grup de socis de la Cooperativa Flor de Maig del Poble Nou de Barcelona, anava a passar el dia a la Granja Flor de Maig , “Avui complex Flor de Maig-Catalonia”, i en passar per aquí comentaven si era un centre socialista o comunista.

Els estudis i professió.

La infantessa de l`Esteve fou com la de qualsevol vailet de la seva edat, als quatre anys comença anar al primer col•legi del Sr Morató, en una nau construïda amb aquesta finalitat al carrer de la Mina” avui Anselm Clavé No 8 “, poc desprès, ja en temps de la República va anar a l’escola municipal amb el Sr Gumersindo (carrer de les Escoles), recorda que un dia els alumnes el van esperar a l’estació, ja que venia de Barcelona, on residia, i el van apedregar, es va comentar que com era monàrquic les autoritats competents ho van organitzar. Va ser rellevat per un altre mestre més incompetent i sense autoritat, de malnom XAIX.

Del setembre de 1934 al juliol de 1936 va passar per l’acadèmia comercial dels germans Codoñes, al carrer Sant Martí No, 106. Iniciada l`ensulsiada del 1936 moltes torres d’estiueig es converteixen en escoles mixtes, va anar a la torre Sicart carrer Sant Ramon No126, torre Recolons carrer Francesc Layret “avui Av. Catalunya” i a les acaballes de la guerra a la torre Sauret, al Gurugú “ avui Prat de la Riba”, que ens donaven dinar, perquè hi havia molta manca de queviures.

Acabada la guerra, va fer comerç oficial a la torre Renom, carrer F, Layret “avui Avda Catalunya, i a l ́any 1946 va
acabar el Professorat Mercantil a la “Escuela de Altos Estudios Mercantiles de Barcelona”.

Records de la República i de la Guerra Civil.

Any 1932, Aixecament anarquista a Ripollet, i posterior repressió per la força publica, on per causa de una bala perduda morí en Josep Poch, carter de Bellaterra que vivia a la plaça Sant Ramon , el Carrer Santa Maria va portar el seu nom durant el període 1932-1939.

De l’aixecament militar de 1936 recorda , que el diumenge 19 de juliol van començar a sortir cotxes requisats amb gent armada pertanyents a les recents creacions de milícies armades, els cotxes anaven pintats amb les sigles CNT-FAI, tots els actes del poble quedaren aturats, no circulava cap vehicle tret dels automòbils i camionetes amb matalassos requisats de les torres d’estiueig, com a protecció de possibles atacs feixistes.

El dia 21 de juliol decideixen cremar les esglésies, a mig mati passen pel carrer Sant Ramon milicians armats que obliguen als homes que troben anar cap a l’església traient tot el que es pot treure del temple per a cremar-ho, i afegeixen lo de la rectoria, arxiu parroquial, també es presenten al Registre Civil cremant tots els llibres. A l’església vella del cementiri el crematori el fan a dintre.

Es col•lectivitza la fabrica Uralita, la Farinera, la Masia de Cordelles, i comença la persecució i mort violenta de persones que eren considerades de dretes. Uns dels primers van ser la família Codoñés, pare i tres fills que vivien al carrer Sant Ramon en front de la carretera de la Flor de Maig.

Al mes d’agost, mentre el veïnat format pels Pladevall, Ca la Badona, Cal Pau, a la nit prenien la fresca veien pujar un cotxe a tota velocitat direcció Sant Cugat, al poc rato sentien trets, un, dos, tres…L’església vella la van convertir en
una fosa, i el pare del Josep de la Rectoria, que estava de masover a l’antiga rectoria li tocava anar-los a colgar.

Treballs i Ocupacions.

A l`hivern a la botiga dels pares, no hi havia feina i podia anar a l`escola i a l`estiu feia de dependent i repartidor a domicili de gel i queviures, una vegada obtingut el títol de Professor Mercantil , als vespres donava classes a nois
que volguessin millorar el que sabien o aprendre el que no sabien,” a l’època, els vailets de 13-14 anys ja tenien el dret de treballar “. A l`any 1951 es va casar amb la Maria Griera un noieta filla dels masovers de Can Fatjó dels Xipres, d’aquesta unió naixeren dos fills l ́Eudald i la Nuria. L`any 1966 el jove matrimoni es va plantejar que quan fóssim grans no podrien atendre degudament a la clientela, i la botiga aniria morint, l`Esteve va començar a demanar feina i com ja tenia més de 35 anys li deien que era massa gran.

S’assabenta que a l`Ajuntament es creen dues places d`oficial, es va presentar a les oposicions i va gaunyar una de les dues places, durant el 1966 al 1991 en que es va jubilar va exercir també interinament d’Interventor, Dipositari i
Secretari, i a més és va treure el títols d`API i Gestor Administratiu.

Esplais i Lleures.

L`any 1940, es crea a Cerdanyola una secció de la Joventut d’acció Catòlica. Amb l’ajut de Juanito Renom i el piano de la Srta Lolita Martinez va aprendre a ballar sardanes , l`any 1945 va participar en la creació de la primera Agrupació Sardanista, va durar menys d`un any. Per la festa Major de Sant Jaume es van contractar tres ballades una el diumenge, una el dilluns , i la tercera el dimarts dia de Sant Jaume. L`audició del diumenge les sardanes es feien a la placeta de l`estació, Bar Salla, hi havia molta gent, alguns ballant i molts mirant , a l`envalat començaren el ball de tarda, hi no hi havia ningú!, va venir el Sr Enjuanes de la Gestora, i va dir que per ordre del alcalde Dubá pleguéssim, cosa que van fer faltant dues sardanes , com a protesta es van anular les ballades del dilluns i el dimarts, hi hagué un conflicte ja que el secretari de l`Ajuntament va reclamar l`import de la cobla,l`Esteve va donar les 143 ptes que tenien en caixa, per no comprometre al Club de Hoquei, que havia recolzat amb el nom de Sección Folklórica de Sardañola Club de Hoquei , ja que una Agrupació Sardanista de caire catalanista era una activitat no autoritzada pel regim.

L`any 1942 va entrar a formar part de l`Escola Cantorum de l`església, el dia de Sant Iscle de 1945, els cantaires van acordar que desprès de la missa es quedarien a dinar. El dinar es va fer al voltant de l`era de Can Fermí , nomes eren els cantaires i la família d’un carnisser del Carrer Ample de mot Xic-Benet. A l`any següent s’hi tornaren a quedar fent una paella d’arròs, però aquest cop amb moltes mes famílies,”fou la revifalla de l’aplec de Sant Iscle de desprès de la
guerra”.

L`any 1955 va participar en la creació de la Societat Coral “ELS NOVELLS” havent-ho de deixar per motius familiars. Últimament entra a formar part de la Coral Cerdanyola fins la seva dissolució. Continua encara participant de forma
testimonial en la junta de l`Agrupació Cultural Sardanista de Cerdanyola, i més activament en la junta de l`Orquestra de Cambra de Cerdanyola.

POLITICA.

L`Esteve mai ha estat afiliat a cap partit polític. Quan en temps de la república la teoria dels seus pares era que com depenien del públic si haguessin esta afiliats a algun partit els dels altres no vindrien a comprar.

L`any 1957 essent alcalde en Francesc Juventeny, que implicava ésser Jefe Local del Movimiento, van nomenar per aquest càrrec en Domingo Fatjó, que va citar a una reunió als que considerava podien afiliar-se. En la reunió després de l`exposició dels motius de la mateixa, va demanar la paraula i li va dir que no acceptava cap submissió a Madrid i per tant amb ell que no hi contés, que si el necessitava per Cerdanyola estava a la seva disposició.

Poc temps després el van nomenar alcalde i en les primeres eleccions que hi hagueren li digué que es presentés pel terç familiar. Com no es va presentar ningú més no hi va haver eleccions. Així es va entrar com a Tinent d`Alcalde. El dia de la presa de possessió, un concejal que representava FET i de las JONS, va dir que els concejals automàticament formaven part del consell local del Movimiento i que ens donaria el carnet, ell ni el va volgué i tampoc va anar a cap reunió.

Això estimats ciutadans és part de les vivències comentades per l`Esteve. Per falta d’espai, en resten un bon reguitzell al calaix, per si mes endavant tenim espai o creieu interessant i adient que es publiquin, esperem que us hagin agradat, ja ens ho direu……

Salutacions de l`Esteve i l’Albert.

[Publicat a la revista "Comerç i Ciutat" núm. 32, març 2013]