La reforma laboral del PP o com convertir el treball en una simple mercaderia

Just fa uns dies ha fet un any que el govern del PP va implantar la seva reforma laboral. El balanç no pot ser més esfereïdor, el nombre d’aturats i d’aturades s’ha incrementat en set-centes mil persones més, i les previsions més optimistes apunten a que a finals d’any en tindrem tres-centes mil més.

Digueren que les retallades en drets i en qüestions econòmiques motivarien a les empreses a contractar treballadors i treballadores perquè en les condicions de llavors cap empresari es voldria arriscar a contractar-ne. És evident que en realitat el que volien era reduir costos i implantar un model neoliberal de relacions laborals, un model que no comprometés ni a les empreses ni al Govern a garantir res als treballadors i treballadores.

Les persones treballadores han perdut moltes coses i no tenen cap garantia de trobar feina, és a dir: polítiques d’ajustament duríssimes i sense cap contrapartida. Volen que la única regulació sigui la de la oferta i la demanda. Darrere de cada persona treballadora hi ha una realitat social que en la majoria dels casos és molt dura, i no es prenen decisions polítiques per alleugerir la situació.

Aquest dies hem pogut sentir la senyora Cospedal parlant de relacions laborals degut al cas Barcenas i, francament, aquesta senyora i molts del PP, del món del treball no en tenen ni puta idea, i la ministra de Treball és la que menys en té de tota aquesta trepa.

El que han fet en la practica és donar les màximes facilitats per acomiadar treballadors i treballadores per qualsevol causa. Per exemple: per suposades pèrdues de l’empresa, per disminució d’ingressos, per causes tècniques, organitzatives o productives, per modificacions en les condicions dels EREs, etc. És a dir, tot s’hi val.

També han suprimit les garanties de l’acomiadament objectiu, la nul·litat del tema de les garanties sindicals, econòmiques i jurídiques, la supressió dels salaris de tramitació en l’acomiadament Expres, etc. Han rebaixat les indemnitzacions en un 45% en molts casos, en d’altres fins un 80%, i en alguns han rebaixat fins el 100%, com en el naixement d’un fill, etc.

Si a tot això hi afegim la facilitat de les empreses per desentendre’s de les obligacions econòmiques dels convenis col·lectius, i desentendre’s també de les condicions de treball, i també hi sumem la possibilitat d’acudir a l’encadenament dels contractes temporals, etc., ben aviat ens adonarem de què ha suposat, en la practica, la reforma laboral.

La reforma laboral ha servit per posar als treballadors i les treballadores contra les cordes i portar-los a una situació límit en molts casos.

De convocar cimeres dels agents polítics i socials per resoldre la situació res de res. No fos cas que haguessin de resoldre els greus problemes que han creat i se’ls girés feina.

Ells el que volen és: bons sous, sobres plens d’euros i col·locar tota la parentela. I les persones joves i les aturades, que s’espavilin com puguin, és ha dir: la “llei de la selva”.

La reforma també amenaça la Llei Orgànica d’igualtat entre homes i dones impedint l’acció positiva. No és una reforma, és un abús de poder.

Josep Font.