Fem-los fora!
La corrupció ha ocupat el centre de l’atenció informativa. Cada dia salta un nou cas o hi ha noves revelacions escandaloses. La gent mira atònita l’espectacle, mentre ens imposen mesures duríssimes contra la població treballadora: ara la Generalitat prepara una nova retallada de 4.000 milions que sagnarà l’educació i la sanitat públiques. L’atur s’acosta ja als 6 milions, retallades als sous dels treballadors públics i privatitzacions, desnonaments que costen més vides entre els de baix, apareixen comptes milionaris a Suïssa, es parla de comptabilitats B en els partits, dobles i triples sous, sobres en negre… La Monarquia, com fa uns mesos el President del Constitucional, la patronal i els seus representants a la CEOE, el PP, el PSOE, CiU… tot sona a podrit.
Els draps bruts de la corrupció apareixen dels calaixos dels partits, molts d’ells llargament guardats i amb espionatges inclosos, a l’espera del moment polític oportú per ser utilitzats. Per què es destapen ara? Potser perquè amb la crisi el pastís a repartir es fa més petit. Rubalcaba contraataca i demana la dimissió de Rajoy, però en canvi no demana eleccions anticipades, perquè totes les enquestes no només castiguen al PP, també al PSOE i CiU. Els pilars polítics de 40 anys de Monarquia s’enfonsen.
La crisi que es pot aprofundir amb unes eleccions anticipades és una crisi del règim, començant per un qüestionament cada cop més evident de la Corona. Quina altra sortida es prepara des de les cúpules del poder econòmic? El govern Rajoy en pocs mesos ha dilapidat la majoria absoluta que li van donar es urnes, i cada cop és més incapaç de garantir les mesures que li exigeixen. Un exemple es dóna davant la ILP sobre la dació en pagament. Anuncia que no l’acceptarà a tràmit i aquell mateix dia, amb dues persones més mortes a Mallorca, acaba votant a favor. No és suficient la majoria absoluta a les Corts per a tenir un govern fort. I ja li diuen Merkel i Draghi: calen més reformes!
Draghi venia a reunir-se a porta tancada amb els parlamentaris per tantejar possibles sortides a la crisi política: govern amb un tecnòcrata? Govern d’unitat nacional? El recanvi al govern Rajoy es pot fer amb ell o movent-li la cadira com li van fer a Berlusconi. Però els resultats a la Itàlia de Monti tampoc són tan clars.
Si la crisi encara s’està resolent entre bastidors als Palaus de La Zarzuela i la Moncloa, és perquè les direccions sindicals després de la darrera vaga general han tornat a imposar la desmobilització, i només aquesta sinó que en una nova operació d’imatge -ara a Nissan- tornen a doblegar la resistència dels treballadors al dictat de la patronal, aprofundeixen el “no es pot fer res contra els seus plans”. Mentida! Cal recomençar de nou la mobilització, no hi ha cap altre camí. L’única sortida és deixar de pagar el deute creat pels milionaris rescats a la banca, que ara volen carregar a les esquenes dels treballadors i treballadores.
Així està plantejada la possibilitat que en un termini breu s’arribi a unes noves eleccions. Tota l’alternativa a l’esquerra és una IU que governa amb les tisores a la mà a Andalusia? Cal un reagrupament de forces anticapitalistes i que rebutgin la Monarquia, pel dret a l’autodeterminació dels pobles. No podem esperar més!
Vaga general i pla de lluita contra Rajoy i tots els corruptes!
Juan Alonso
Militant de Lluita Internacionalista
