Que la prudència no ens faci traïdors. O rendir submissio a l’hereu del dictador.

El parlament de Catalunya ha fet un pronunciament clar a favor del dret a decidir, per tant la decisió està presa i ben presa. N’hi ha, però, que al·leguen qüestions de forma per no sumar-se a l’acord, diuen que si es legal sí, però en cas contrari res de res. Sorprèn molt que siguin els mateixos que van votar a favor de la Loapa, Llei Orgànica d’harmonització del procés autonòmic de 1982, la llei més il·legal i més anticonstitucional de la democràcia. Ens sorprèn que alguns siguin tan primmirats quan els convé i tant poc quan no els convé .Potser és que la Loapa la van inspirar ells i la xarlotada del 23-F també?

Aquest dies també hem pogut sentir un seguit de declaracions de gent significada i amb algun càrrec important, que pretenen tornar bé al pacte fiscal, bé a la legalitat o no del procés iniciat pel Parlament de Catalunya: El Sr. Lara, fill d’un capità de l’exercit franquista, empresari i president del Grup Planeta i d’Antena3, entre altres càrrecs; el Sr. Joaquim Gay de Montellà, President del Foment del Treball; el Sr. Josep Piqué, President del Cercle d’Economia; etc etc, coincidint aquestes declaracions amb la desfilada de fills de papà anant a rendir submissio a sa Majestat per justificar la seva actitud en una situació tant clara i tan nítida per als catalans del poble. Està clar què és el que volen: fer negoci a costa dels altres obtenint algun rendiment de la situació.

Properament podrem observar com tots els diputats i càrrecs públics que es declarin a favor del dret a decidir seran sotmesos a una especial observació, i el mes mínim fet podrà ser objecte d’encausament judicial. En canvi, els que posen pals a la roda del dret a decidir tindran màniga ampla i especial consideració.

És evident que en aquest procés els que han manat sempre jugaran brut, tenen tot el poder que necessiten per fer-ho, i la mala baba també. Els catalans estem pràcticament sols i depenem de nosaltres mateixos. Ara és l’hora d’una diplomàcia molt activa i constant i cal que tots plegats tinguem una actitud digna i gens dubtosa. Ens hi juguem molt, no només el nostre futur sinó també el dels nostres fills i nets. El que podem esperar de l’estat espanyol ja ho hem vist, ara es l’hora de construir una Catalunya lliure i pròspera per a tots, i els catalans podem.

Josep Font.

Comparteix: