Presentada una Esmena a la Totalitat a l’ordenança de civisme
Diferents col·lectius i moviments socials de Cerdanyola hem elaborat un text alternatiu que vol jugar una doble funció, per una banda és una Esmena a la Totalitat a la proposta aprovada per PSC, ICV-EUiA, PP i CiU, i per l’altra, és una proposta de debat oberta al conjunt de la ciutadania de Cerdanyola. El document s’ha adjuntat a les al·legacions, vehiculades per Compromís per Cerdanyola, que sol·liciten l’aturada de la tramitació de la nova ordenança i l’obertura d’un procés de debat i participació ciutadana.
Una normativa que pretengui regular la vida col·lectiva, la que es du a terme a l’espai públic, comú, ha de garantir el progrés social, la nostra evolució com societat, i ha de passar per una visió oberta i participativa de la seva gent, que garanteixi l’establiment d’aliances. Només un acord col·lectiu atorgarà la legitimitat que permeti abordar els possibles problemes que es plantegin.
Entenem que la utilització de l’espai urbà ha de tendir a l’autoregulació per part de la pròpia societat, de les persones que el construïm i que el vivim quotidianament. El paper de les institucions hauria de ser el de facilitar aquest camí. La preocupació no ha de ser sancionar i desplaçar el conflicte, sinó resoldre’l. Això no es pot fer amb una ordenança, sinó que passa necessàriament per atendre els problemes socials; passa per la col·laboració entre les persones, per la relació, com a eina que haurà de permetre diferenciar el que és un conflicte social del que és un comportament insolidari o incívic. No es pot caure en la confusió, no es pot barrejar pobresa i supervivència amb incivisme o il·legalitat. Altrament, es podria arribar a la conclusió que el que molesta als nostres partits i governants no és l’existència de la misèria o la marginació, sinó tenir-la a la vista.
Tampoc no es pot confondre dissidència amb delicte. Qualsevol assimilació arbitrària entre el que és una actitud política, ni que sigui radical (cosa que hauria de ser absolutament legítima en una democràcia), amb vandalisme, la inclusió al mateix sac de col·lectius diferents, pot fer que s’aprofundeixi en una fractura social. El que cal no és confondre a la gent amb la generalització de la inseguretat. Aquesta és una actitud del tot irresponsable.
Som nosaltres, la gent, qui exigim civisme a qui pretén legislar a favor de qui només mira pel seu propi benefici o el d’uns pocs a costa de la immensa majoria. Som nosaltres qui no tolerem que la utilització de l’espai comú es reguli a cops de sanció i mètodes punitius, en comptes d’apostar per l’educació, la participació i la resolució mediada dels conflictes que es puguin produir. La nostra societat fa temps que ha descartat la via del càstig com mètode educatiu perquè s’ha demostrat poc efectiva, per tant, les institucions i les persones que les governen que optin per la pervivència d’aquests mètodes serien titllades d’immobilistes i reaccionàries. Això no fa més que generar allunyament i desafecció. L’administració municipal és, en tot cas, deutora de l’experiència col·lectiva que, al llarg de la història, ha anat construint l’espai públic. Els moviments, plataformes i persones a títol individual que ens sentim compromeses en els afers de la col·lectivitat, volem preservar aquest patrimoni comú i la seva utilització enfront els intents per privatitzar-lo, mercantilitzar-lo o banalitzar-lo. No permetrem que es confongui la higiene de la vida col·lectiva amb l’esterilització de la vida col·lectiva. Des de l’acció política i des de la creació de xarxes alternatives de consum i cultura seguirem impulsant una ciutat desbordant de vida i activitat.
Documents adjunts:
- Al·legacions a l’Ordenança de Civisme (pdf)
- Proposta alternativa per la convivència i la vida social a Cerdanyola (pdf)
