Atrapats pel Partit

(Article publicat al Cerdanyola al Día del 9 de gener de 2013)

Quan el crític context social en el que vivim demana persones compromeses, que amb la sensibilitat social necessària, amb humilitat i respecte intentin reomplir de contingut la Política (amb majúscula) com a eina per a canviar les coses, encara són majoria els que es neguen a rebutjar les velles formes de fer política. En aquest cas, les joventuts dels partits polítics tradicionals ocupen un destacat i preocupant espai.

Fa molta llàstima trobar joves eclipsats i hipnotitzats per una forma caciquista, clientelista, vertical, corrupta i venuda de fer política. Són persones de pensament segrestat, d’assumpció acrítica dels postulats del darrer Congrés del Partit, preparats amb sinistra retòrica per tractar de vendre i justificar totes i cadascuna de les decisions d’aquest, siguin o no coherents amb la ideologia que defensen.

Aquestes joventuts es doten d’estructures locals de partit amb desenes de càrrecs que gairebé mai aporten res a la societat. Actuen de cara a la galeria davant un poble que ni els mira, ni els comprèn, ni els té en compte. Van a remolc del que digui l’organització, incapaços de generar res nou, atrapats pel Partit.

La vergonya aliena la donen aquells qui entenen la militància com un trampolí per viure de la política, com una finalitat en sí mateixa i no com una eina per intentar canviar el món. Com? Mai essent crítics amb el poder intern, empassant-se gripaus per mantenir l’estatus, la reputació i la tanda a la llarga cua de gent que demana “què hi ha de lo meu”. D’aquesta espècie n’estem ben tips a Cerdanyola.

Sergio Rodríguez.