25N – també és el Dia en contra de les violències de gènere
Aquest any, el Dia en contra de les violències de gènere, haurà de competir amb la convocatòria de les eleccions catalanes per fer-se veure. Sembla mentida que encara hagi d’existir un dia que recordi aquesta xacra però, malauradament, lluny de veure com va desapareixent, veiem com encara està força arrelada fins i tot entre les generacions més joves.
Aquesta situació té molts aspectes, hi ha la violència brutal, que estripa vides i que és notícia, però hi ha tota una altra violència, subtil, molt més difícil d’identificar, perquè està molt arrelada i es va perpetuant. El propi llenguatge n’és una mostra, conté un munt d’expressions normalitzades, que palesen subordinació, menyspreu i que resulten en l’assumpció inconscient d’un paper subordinat. Ens violenta haver de suportar comentaris sexistes que van minant la nostra autoestima, un mercat laboral que reserva sous més baixos per a les dones, feines invisibilitzades a les que no se’ls dóna cap mena de valor social, l’ús de la nostra imatge com un producte susceptible de ser utilitzat a plaer, imposicions estètiques seculars que pretenen que adoptem formes o caminem damunt d’artefactes impossibles, l’apropiació del nostre cos d’acord amb patrons morals hipòcrites… no acabaríem. Tot això forma part del conjunt d’eines que legitimen la divisió de rols de gènere i convergeixen a treure importància a les situacions de violència. Relacions de poder a la mentalitat dominant, que faciliten els abusos.
Sabem que el patriarcat li és útil al sistema en el que estem immerses, i aquest és el motiu pel qual no estem acostumades a veure esforços reals per capgirar la situació ni per canviar mentalitats d’una vegada per totes. Ara bé, el que estem vivint en aquests moments és escandalós. Obertament hem de sentir comentaris per part de polítics que són un atac a la nostra dignitat. D’altra banda, la legislació pretén fer-nos retrocedir anys en drets que tant i tant ens han costat aconseguir. I ara, les taxes que dificultaran encara més accedir a la justícia.
El panorama econòmic actual, la crisi, farà que encara moltes més dones hagin de suportar situacions extremes que la majoria no sortiran a la llum perquè encara hi ha vergonya, silenci i complicitat. Els rols de gènere que aprenem des de ben petites ens preparen per a l’acceptació i la naturalització de la nostra subordinació. Rebel·lar-nos i fer-nos valdre sovint requereix un esforç i sovint genera conflicte amb la pròpia família o l’entorn. Però cal denunciar, cal compartir, cal que siguem conscients de l’existència d’aquestes pràctiques i els aturem els peus quotidianament.
No callem, rebel·lem-nos. No ens deixem ensarronar!
Compromís per Cerdanyola.
