Nou estudi sobre Can Planas
Com ja s’ha escrit en aquest mitjà, tenim la segona opinió sobre l’informe IDOM que representa el 19é estudi des del primer el 1989. A diferència del tots els anteriors que cada un confirmava i agreujava els anteriors per que es descobrien noves irregularitats, nous productes cancerígens o altres tòxics, i que culmina quan els estudis de IDOM arriben a la conclusió que l’abocador té una extensió de 18 camps de futbol com el del Barça i una fondària de quasi 5 pisos, i tan farcit de residus tòxics i perillosos que en cas de no fer-hi res cal ampliar el perímetre de precaució, no apropar-se regularment, a tres vegades la seva superfície arribant a Serragalliners o al Castell. Doncs amb aquest nou estudi s’inverteix la tendència i ja podem construir a tocar del abocador. Estic convençut de que el proper, ens dirà que podem construir al damunt mateix i així podrem portar aquí la Montserrat Montero i la Flor de Maig, alliberant un bon espai pel Parc Natural de Collserola.
Fa quasi 5 mesos en aquest mateix mitjà, sota el títol “Catequesi” vaig avançar que els gasos es podien desviar així com les aigües eliminant la contaminació del aire i aigua de Cerdanyola. Doncs be, les conclusions d’aquest darrer estudi, després de un mes de mesurar sobre el terreny, amb un cost total de 318.255 €, amb dos equips de científics de primer ordre, han arribat a les mateixes conclusions. La diferència, però, rau en que els científics proposen desviar tota possible entrada d’aigua a l’abocador, desviant-la a pous i fer-ne ús, això és bo en un país sec com el nostre, en paraules textuals del Dr. Carrera. Jo ja penso en els Monegros. Tant es el pànic que provoca aquestes entrades d’aigua al abocador.
Pels gasos la cosa es encara més difícil. Cal provocar una depressió a tot el llarg i ample dels 18 camps de futbol ben farcits de terres, runes, tòxics i composts químics a quin més perillós, que ja cal que hi posem imaginació i molts diners per que aquesta extracció de gasos, el mateix que per l’aigua, no te vacances i es nit i dia. Lo de succionar els gasos d’aquesta immensa cova ben farcida, es per a ser tractats, no com ara que surten lliurement, il.legalment, no resulta fàcil d’imaginar, per no parlar dels aspectes econòmics.
El curiós del cas és que quan vaig fer l’escrit de juny passat ja es veia el tó irònic que li donava, vaja, que allò anava de “conya”. Ara resulta que em vaig avançar (i encertar) als estudis científics. Seré el Jules Verne del segle XXI?
Roger Caballé
